El nom dels pobles

El folklorista Joan Amades i Gelats (1890-1959) va desenvolupar una ingent tasca de recerca etnogràfica durant la primera meitat del segle XX que va permetre la publicació de molts treballs que, posteriorment, han servit a les noves generacions per recuperar festes i tradicions que havien desaparegut. L’Associació Cultural que porta el seu nom va reeditant els seus llibres d’uns anys ençà. Un d’ells és Heràldica i toponímia. Orígens populars de Catalunya. Es tracta d’un volum que va veure la llum originàriament el 1935. Lluny de capbussar-se en un estudi profund sobre heràldica, Amades recorre a les fonts orals per conèixer les llegendes i les històries que de manera popular expliquen l’origen de la toponímia dels nostres pobles. Una veïna de Valls, la Consol Marquet, l’any 1929, li va fer saber que el nom del poble de Salomó provenia pel fet de ser el poble on va néixer, ni més ni menys, el savi bíblic Salomó, un dels protagonistes de l’Antic Testament. L’any 1905 un vell pescador del Serrallo va explicar a Amades que Torredembarra va ser fundada per un pirata anomenat... “En Barra”! Pel que es veu l’home es va cansar d’escampar el mal per la Mediterrània i va decidir fer una bona obra en aquest tros de món. Va construir un far per tal de guiar als navegants. Curiosament, segons Amades, a l’escut de la Torre hi havia un far i una mà esquerra, símbols del crim i la traïdoria (sic.). Una teoria més, que no ve d’aquí.

A la Geografia Popular, Joan Amades hi recull dites i cantarelles on hi apareixen molts pobles. Hi ha una cançó atribuïda a un pescador de Mataró amb un vers ben provocador: “ A Altafulla són valents, foc a la Torredembarra”. Ja en vam parlar en aquest espai el febrer de 2013. De l’Argilaga es recullen dues dites. “Les dones de l’Argilaga no se’n poden alabar: la torreta del Domingo és més alt que el campanar”. “La Mare de Déu d’agost és festa molt senyalada; l’endemà n’és sant Roc, festa major de l’Argilaga”. Després hi ha les diferents variants de la cantarella que esmenta diferents pobles, criticant i alabant a tort i a dret. “A Clarà són les boniques, a Creixell ja no ho són tant, a Roda les rovellades i a Bonastre, la flor del ram” [suposem que es deu referir del camp, en comptes del ram]. “A Ferran són uns tinyosos, a Tamarit uns inflats, a Altafulla mosquitreba i a la Torre escarabats.” “A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla mosquitalla i a la Torre escarabats”. “A Tamarit tit-tit, a Ferran tam-tam, a Altafulla gent de bulla i a la Riera no tant, a Ardenya morenetes i al Catllar la flor del camp”. I altres variants. No cal dir-ho, però moltes cantarelles serveixen per atiar les disputes habituals entre pobles veïns. “La Pobla de Montornès, molts l’anomenen i no saben on és.”

Si us heu quedat amb ganes de saber més sobre les parèmies geogràfiques podeu consultar els Estudis Altafullencs 9 i l’Arxiu de Tradicions Populars, fascicle II (1928) on la Magda Martí, impulsora dels Pomells de Joventut de Torredembarra, hi va publicar unes quantes més. Aquesta passada primavera el torrenc Josep Bargalló ho va donar a conèixer a través de les xarxes socials. “Santa Margarida és patrona de la Riera; Santa Creu, de Salamó, i Sant Miquel, de Vespella.” “Rodant, rodant, es fa cap a Roda.” “Ardenya, una sabata i una espardenya.” I de Rubials...? Que en sabeu cap?
"Geografia popular", Diari de la Torre, novembre de 2014, núm. 201, pàg. 24.

Comentaris