ELS INICIS DEL REPUBLICANISME AL BAIX GAIÀ

Retall de El Nivel, 28-IX-1890.

El republicanisme es va estendre al Baix Gaià a partir del 1868. Després d’obtenir victòries electorals puntuals a les eleccions municipals, van anar teixint una xarxa social a cada poble a través de la constitució formal de centres republicans, amb cafès, sales de ball i una teranyina d’entitats sectorials vinculades al lleure, l’ajuda mútua, al sindicalisme -Treballadors Agrícoles a Creixell, Roda de Berà, el Catllar i Torredembarra a finals del segle XIX, per exemple- o al cooperativisme de consum. El seu activisme i la seva visibilitat van facilitar el relleu en la política local a favor de les classes populars. 

El mes de febrer de 1868, hem localitzat el primer míting republicà a Torredembarra. Va ser organitzat pel nucli de Tarragona i formava part d’una petita gira per municipis del voltant (Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, etc.). L’objectiu era persuadir “en todas partes al pueblo y á los contribuyentes, de que el gobierno republicano es el mejor y mas barato.” (Diario de Tarragona, 17-II-1868)

El mes de setembre d’aquell any es produeix la revolució de la Gloriosa i es destrona la reina Isabel II. A Catalunya, els fets agafen un caire marcadament republicà i antiborbònic. Fins ara desconeixíem la ideologia dels protagonistes locals d’aquest succés històric. Ara sabem que els republicans federals van liderar el canvi de govern en pobles com a Torredembarra amb persones com Josep Casals, Salvador Romeu, Fernando Fontanilles o Esteve Gatell. 

El 1869 existia un comitè republicà organitzat a Torredembarra.

El seu president era el farmacèutic Esteve Gatell i Roig, el secretari el mestre d’escola Agustín Arín i els vocals Domingo Sabanés i Piqué, Josep Orpinell, el pescador Antonio Pujol Lluch, el mestre d’obres Josep Argilagós i Ibern, l’hostaler Joan Coca i Carreras, i el calderer i militant del lliurepensament Mariano Gabardós (1858-194). Gatell i Roig no s’ha de confondre amb l’indià torrenc del mateix nom (1797-1865). El nostre va ser alcalde de la vila (del 2 d’octubre del 1868 al 28 de gener de 1869) i regidor en diverses ocasions (1872, 1879-1882 i 1887-1890). El seu germà Manuel (1815-1858) va ser diputat a Corts durant el bienni progressista (1854-1856) com a representant d’una llista amb demòcrates, republicans i progressistes. Sabanés formaria part del govern municipal de color republicà de l’any 1872. Pujol, nascut el 1840, va ser el primer president de la Cooperativa la Marítima (1895) i va ser regidor en diferents ocasions (1872-73, 1897-1900). Coca també va exercir de regidor (1872, 1881-1885).[1] Les accions que coneixem d’aquest nucli són peticions a Madrid, a través del diputat al Congrés pel Partit Republicà Democràtic Federal Estanislau Figueras o de la premsa afí, per abolir les quintes (La Discusión, 30-III-1869) i la pena de mort. (La Paz, 17-9-1869)

Del 1870 coneixem els noms d’una altra junta. Gatell seguia sent el president del comitè i Gabardós i Sabanés vocals. Com a novetats trobem a Salvador Romeu i a Joan Mallafré fent de vocals i a Adolfo Gatell fent de secretari.[2] Romeu, nascut al Vendrell el 1834, es trasllada a la Torre als 23 anys i acabarà sent alcalde (1879-1883) i regidor (1871-1873, 1887-1890).

La propaganda republicana és ben visible. Hem trobat un retall de premsa crític amb els republicans de l’any 1871 que explica que pels carrers de la Torre “aparecieron pasquines en diferentes esquinas de las calles más céntricas de esta villa” amb l’objectiu de “escitar á los republicanos á desarmar á los voluntarios de la libertad, cortar el cuello á los monárquicos, lanzarse al campo á destronar al Rey y proclamar la república.” (El Tarraconense, 5-IV-1871)

El 1872, els republicans torrencs tenien un cafè on es trobaven i feien activitats polítiques i de lleure. Suposem que era la Unión, al carrer “Nou”. Aquell any van rebre l’atac d’elements carlistes de la Torre i de la Pobla que van arribar a tirar taules i mobles del local i a insultar als republicans que es van trobar. (La Discusión, 1-VI-1872)

            Una data important per entendre l’expansió de les idees republicanes és el 1873. L’11 de febrer d’aquell any es va proclamar l’efímera I República espanyola que acabaria amb un retorn a la monarquia borbònica. A Torredembarra, se celebrà una manifestació, ball de tarda i nit. Des d’un balcó de la Plaça del Castell es va anunciar la proclamació de la República i es va penjar l’estendard de la República al balcó de l’Ajuntament, que es va il·luminar convenientment de cara a la nit.

            Després de les victòries electorals a les municipals del 1869 i del 1872, els republicans torrencs entrarien en hores baixes i no tornarien a assolir el poder municipal fins el 1879. Mentre, molts treballadors se sentirien atrets per les idees bakunistes i s’adheriren a través de les seves societats d’oficis a l’Associació Internacional de Treballadors.

Del 1885, coneixem els noms d’una nova junta republicana. Aquesta vegada, els torrencs, van formar un Comitè de Coalició Republicana presidit per Esteve Gatell amb el suport de Narciso V. Badia (vicepresident), Mariano Gabardós (secretari) i Josep Figuerola (vicesecretari).[3]



[1] La Igualdad, 16-IX-1869.

[2] La Igualdad, 25-IX-1870.

[3] El Orden, 30-VIII-1885.


          Del 1885 també coneixem la junta republicana del Catllar. El seu president era Nicasi Sardà Estil·las, el vicepresident Pere Pascual Prats, secretari Josep Pallarès Salort i vocals Nicasi Moragas Pascual, Josep Mañé Fortuny, Joan Bofarull Plana, Joan Batalla Mañé, Antonio Elias Batalla i Pere Olivé Bofarull.

 Del 1887, tenim notícia de l’existència d’un comitè republicà a Altafulla encapçalat per Hilarió Soler i Alomà (Altafulla, 1825-Barcelona, 1903) i Jaume Carbonell. El retall de la publicació Las Dominicales del Librepensamiento del 17 de desembre d’aquell any explica que el comitè altafullenc s’adheria a l’acte de record al primer president de la República espanyola Estanislau Figueras que s’organitzava a nivell estatal cinc anys després de la seva mort. Hilarió Soler i Alomà, de família de propietaris i comerciants, va néixer el 1825 i va morir civilment el 1903. Va ser escriptor, editor i un dels impulsor dels escacs a Catalunya a finals del segle XIX. Amb altres aficionats, va crear el Círculo de Ajedrez al cafè El Recreo del carrer Escudellers de Barcelona. També va ser un dels fundadors de la revista mensual El Ajedrez, primera publicació d’aquest tipus a l’Estat (1860). Soler vivia a Barcelona des dels 23 anys però mantenia una activitat regular a la seva població natal.

            D’Altafulla, hem trobat els noms de la junta dels republicans federals del 1891. Hilarió Soler continua al seu capdavant fent de president. Josep Casals Teixió, Rafael Gatell, Joan Montané Bonan, Josep Salvat Solà, Josep Guasch Pijuan i Joan Rovira Juncosa l’acompanyen a la junta. (Las Dominicales del Librepensamiento, 10-I-1891). A banda de la tasca local, sabem que Soler va ser un actiu del partit a nivell provincial acompanyant a Emilio Castelar i a Estanislau Figueras “por los pueblos a pregonar las ideas republicanas”. (La Justicia, 23-IV-1903)

Altafulla mantenia el centre republicà organitzat el 1893. Del 1899, amb el nom llavors de “Fusió Republicana”, coneixem la seva junta directiva: Hilarió Soler (president honorífic), Josep Fernández (president efectiu), Antonio Canals (vicepresident), Nicolau Bou (secretari), Josep Balcells (vicesecretari), Ramon Ferré, Joan Rovira, Francesc Ramon, Ramon Teixidó, Salvador Ferré, Maties Vallvé i Martí Sendra (vocals). (La Autonomia, 16-II-1899) Josep Balcells assistiria a l’assemblea del partit  federal de la circumscripció del març de 1903.

El 1890, es constituïa el Centre Republicà Democràtic Federal (CRDF) de Torredembarra, que desenvoluparia la seva activitat fins a l’any 1936, i el Centre Republicà Federal del Catllar.

El primer president del CRDF torrenc va ser el mestre d’instrucció primària nascut a Amposta Agustín Arín Idiarte. El secretari va ser l’antic alcalde de la vila (1879-1883) Salvador Romeu Mañé. El sabater del carrer de la Muralla Pau Guasch Niubó, el “sillero de uso” del carrer “Nou” Josep Sendra Rius i el pagès Francisco Vidal formaven la resta de la junta. Com a presidents honoraris es va triar a Francisco Pi i Margall (1824-1901), teòric,  líder del partit i segon president de la I República espanyola, i a Josep Maria Vallès i Ribot (1849-1911), president del Consell Regional del partit federal.[1]

Al Catllar, els seus presidents honoraris van ser Pi i Margall, Vallès i Ribot i el torrenc i líder republicà de la zona Narcís V. Badia. La resta de la junta estava composada pels següents veïns: Josep Calbó Pàmies (president efectiu), Ramon Rovira (vicepresident), Joan Vidal Canals, Anton Blanch Canals, Pere Olivé Bofarull, Domingo Canals Vidal, Isidro Figuerola Llauradó (vocals), Joan Canals Recasens i Josep Pallarès Salat (secretaris). (El Nivel, 28-IX-1890) Pere Pascual Prats i Joan Guinovart també eren dels elements actius dels republicans catllarencs. Guinovart també va ser president de la secció local. El 20 de febrer de 1897 el Comitè Republicà Federal del Catllar es va adherir a l’assemblea popular republicana celebrada a Reus. Els seus caps visibles llavors eren Joan Guinovart, Nicasi Sardà i Pere Fortuny. El Partit Republicà Nacional d’Altafulla (Hilarió Soler) també s’hi va adherir.[2]

Llavors, el 1890, a la Nou de Gaià ja existia la secció local del mateix partit. Ramon Dalmau era un dels seus líders entre el 1890 i el 1892 com a mínim. Dalmau va arribar a ser tresorer de la comarcal del partit. (El Demócrata, 14-VIII-1892) Segons la premsa del partit federal, la Nou tenia 35 militants el 1896. (El Francolí, 8-II-1896)

A la Riera de Gaià també hi havia un nucli republicà organitzat el 1890. No en sabem cap detall, només que un representant d’aquest col·lectiu va assistir a una reunió republicana de representants a nivell comarcal. (El Nivel, 14-XII-1890) El 1911 es reconstituí el partit federal a la Riera amb Joan Sumoy Anglés com a president i amb Josep Recasens Plana, Joan Sordé Ferré, Miquel Torrebadell Sedó, Pau Gual Gallofré, Francesc Sedó Vives i Pau Blanch Suñé a la junta.

A Roda de Berà, hi havia un grup de republicans organitzats el 1896. (El Francolí, 8-II-1896). El 1907 estaven liderats per Joan Pujol.

De Salomó, ens consta que el 1904 una delegació de republicans d’aquest municipi va assistir al míting de Julià Nougués al Pla de Santa Maria (La Justicia, 17-VIII-1904). El 1905, la constitució del centre republicà ja era un fet. El 1911, la seva junta estava presidida per Joan Recasens Carull i l’acompanyaven a la junta Pau Recasens Gil, Joan Rull Armengol, Jaume Pascual Segú, Joan Ferrando, Pere Figuerola Valdosera, Josep Reverté i Alfonso Figuerola Recasens.

De la Pobla de Montornès, ens consta un nucli organitzat el 1913. El 1915 va assistir a l’assemblea tarragonina dels republicnas de la zona. En aquesta reunió també van assistir el CRDF de la Torre i el CRF d’Altafulla. (Renovació, 23-V-1915)

A Creixell, tenim referències dels federals l’any 1903, però segurament ja estaven organitzats des de finals del segle anterior, ja que ens consta un nucli organitzat del sindicat Treballadors Agrícoles, amb Joan Guasch al capdavant, situat a l’òrbita dels republicans. El mes de març de 1903 van participar a l’assemblea del partit federal de la circumscripció, on també hi va haver representants d’Altafulla, Torredembarra i el Catllar.[3] L’any 1916 van enviar un delegat, Ramon Colet, a l’assemblea dels republicans federals de la zona i dos anys abans havien acollit el míting del líder republicà Julià Nougués. (Tarragona Federal, 27-II-1916 i 19-II-1914)

Una primera mostra d’aquest nou poder és la victòria, a les eleccions municipals de 1902 dels republicans federals a Torredembarra, amb Francisco Vidal Roig com alcalde, i al Catllar, amb Joan Guinovart al capdavant. Les victòries suposarien l’inici d’una hegemonia política en aquests municipis, que s’allargaria fins a la Guerra Civil. A la Riera, sabem que els republicans governaven a l’ajuntament el 1909, amb Joan Sumoy Anglés com alcalde, i el bienni 1918-1919, amb Josep Recasens Plana “Picolí” fent de batlle.

            La cultura republicana arrelaria amb força en aquests municipis situats entre el Vendrell i Tarragona. L’arribada de la II República va fer possible la visualització de la seva hegemonia en la majoria de municipis. Es crearien centres recreatius, cooperatives, mutualitats i sindicats que ajudarien a crear una identitat alternativa al poder, força transversal i àmplia. Aquesta “cultura republicana” arrelaria amb força impulsant símbols i celebracions com l’1 de maig o l’11 de febrer, l’aniversari de la I República. En aquest sentit, ens consten celebracions com la organitzada a Altafulla el 1899 en motiu del 26è aniversari de la República amb un “fraternal banquete”. (La Autonomía, 15-II-1899)



[1] Jordi SUÑÉ (2008): La Torredembarra republicana i federal. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.

[2] La Autonomía, 20 i 21-II-1897.

[3] La Justicia, 10-III-1903.

Comentaris

Entrades populars

Les 8 millors revistes de música en català

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

GIRA JULIVERT 2021!

CRISIS I COOPERATIVISME

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA POBLA DE MONTORNÈS

SALVEM EL GAIÀ!