- Aquests dies veiem les xarxes enceses, plenes de falses notícies, amb acusacions, insults i altres barbaritats tristament habituals.
- Els mitjans de comunicació, digitals, en paper o televisius tenen una gran responsabilitat a l'hora de difondre notícies sense haver contrastat, tenir cap prova o conèixer el cas. Massa sovint tiren benzina (notícies falses) al foc (les xarxes). Després, quan tot se sap, no rectifiquen o ho fan amb un breu. Ho faran després d'aquest darrer tsunami?
- Per aconseguir la immediatesa i el màxim de nombre de clics publiquen textos sense revisar, ni el contingut ni l'ortografia.
- Aquests mitjans no teixeixen la democràcia, no fan poble, no fan comarca, no fan país. Creen un estat d'ànim de desànim. Els importa un rave la veritat. Volen clics.
- La seva manca d'ètica els deshumanitza i els allunya de ser útils a la convivència, la transparència, a la resolució de conflictes i a la creació de benestar.
- Aquests mitjans, públics i privats (que viuen de la publicitat de les institucions públiques) van pel camí de la mediocritat i la seva pròpia desaparició.
- Deixeu-me que acabi felicitant els mitjans i els periodistes que sí, que fan la feina ben feta, que ens fan vibrar amb les seves cròniques, ens fan somriure en el silenci de la lectura, ens ensenyen, ens fan fàcil allò complex sense amagar els matisos.
GIRA JULIVERT 2025!
Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons. Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Comentaris