LA SANTA MÀ

La Dolors Palma ha adaptat la llegenda de la Santa Mà recollida al Legendarium de Domènec Ribes. En el seu moment va aparèixer al llibre pòstum de Jacint Verdaguer Rondalles (1905). Llegeixo l’adaptació al blog de la Dolors i us la resumeixo aquí sota: 

Hi havia dos monjos al Monestir de Santes Creus que s’estimaven molt. Es van prometre que el primer que morís rebria les oracions i els sufragis de l’altre i una absolta diària sobre la seva fossa. Arribà la mort d’un d’ells i l’altre complí fil per randa el promès. En acabar l’absolta, quina va ser la seva sorpresa, de la tomba en va sortir la mà del seu company per beneir-lo. L’endemà va passar el mateix. Així ho feren cada dia fins que un dia el monjo viu n’informà a l’abat. 
Al cap de poc temps van organitzar una absolta col·lectiva, envoltant la fossa. L’Abat hi era i l’amic del monjo, també. En el moment d’aparèixer la mà, l’Abat l’encaixà amb la seva. Es veu que la mà va ser guardada durant molts anys al reliquiari del monestir fins que fra Gaietà Rovira va portar la mà al monestir de Vallbona. Encara hi deu ser.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

EL SOMETENT DE CREIXELL

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Riff. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres...
Imatge

PARLEN LES ÀVIES. COSTUMS I TRADICIONS DE CASTELLVELL DEL CAMP

Jordi Suñé (2010): Parlen les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp . Castellvell del Camp: Ajuntament de Castellvell del Camp. DL: T-537-10 Si el voleu comprar queden exemplars a la llibreria Gaudí  de Reus (Carrer Galera, 12) Retall del web festes.org . Retall del butlletí d'ERC-Castellvell del Camp Retall del Butlletí Municipal de Castellvell del Camp Fragment de l'entrevista que la Televisió de Cambrils va realitzar el 17 de març de 2010 en motiu de l'Exposició "Costums i tradicions de Castellvell del Camp. Parlen les àvies". Veieu Festes.org  i  El Punt . El llibre es pot comprar a la llibreria Gaudí de Reus. Veieu també totes les fotos de l'exposició . Veieu l'article sobre el cooperativisme a Castellvell del Camp . La foto és un instant de la parada de l'Ajuntament en motiu de la diada de Sant Jordi. Retall del Diari de Tarragona . Notícia a El Punt , 6-III-2010. Ressenya del llibre p...
Imatge

SANT BLAI

Les coques de Sant Blai es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cobertes de sucre...
Imatge

PRESENTACIÓ EN MOTIU DE LA TROBADA GEGANTERA A TORREDEMBARRA EL 19 D'OCTUBRE DE 2008

Bon dia a tothom! Benvingudes i benviguts a la II Trobada de Gegants del Baix Gaià organitzada per l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra en motiu del 50è aniversari dels Gegants de la Torre. Aquest acte, inclòs dins el Gaià Folk, ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona i del Patronat Municipal de Cultura. Les colles convidades han estat les següents: Les Òlibes d'ArdenyaColla Gegantera Els Manotes de La Riera de Gaià Gegants de Roda de Berà Gegants del Catllar Colla dels Geganters de Creixell Colla gegantera i grallers de Falset Colla Gegantera de l’Espluga Gegants de Reus Colla de Gegants i Nans del Vendrell A continuació faran entrada a la plaça les colles participants. Totes elles ens oferiran un ball enmig de la plaça. Després farem entrega dels obsequis, una ballada conjunta i la foto de família de tots els gegants participants. Donem pas, doncs, a la primera colla. Les Òlibes d'Ardenya:Són uns gegantons inspirats en aquestes aus nocturnes molt habituals e...
Imatge

TIRAR A BATEIG A CREIXELL

  Els naixements eren molt celebrats per les famílies i també per la comunitat. Es feia el bateig a l’església. «A mi em va batejar mossèn Francisco Vives.» (Josep Solé) «I a mi!» (Maria Brugarola) De mitjana, es tenien molts més fills que avui en dia. «Abans eren molts germans a les famílies.» (Joan Virgili) El Jaume Arall recorda que es tirava a bateig i després es feia «ressopó» per la família. L’Alvar Font encara va tirar a bateig quan van néixer els seus fills. «N’hi va haver dos que van partir una pesseta de paper per la meitat quan baixava volant. Van agafar la meitat cadascú i no van ser capaços d’ajuntar-la. Un deia que és meva, que és meva... Érem joves. I confits! Sí, home, quan hi havia un bateig anava tot Déu allí, a plegar. Ara potser no fan res d’això ja. Però llavors, sí, era un festival de la casa. De la finestra de dalt, tiraven.» (Joan Virgili) «Com que nosaltres érem pagesos i teníem avellanes i umetlles , doncs això la gent ho agraïa, també en tiràvem. I co...
Imatge

ELS INICIS DEL CICLISME A CREIXELL

  El ciclisme va aixecar passions a Creixell. Al 1917, Josep Jané era delegat al poble de la Festa del Pedal de la Província de Tarragona organitzada per la Unió Deportiva Vendrellense. [1] A la dècada de 1920 es va fundar la Penya Ciclista [2] amb Josep Jané i Joan Boada al capdavant. Organitzaven curses amb sortida i arribada a Creixell i també col·laboraven amb el pas de curses que organitzaven pobles veïns. El torrenc Anton Miracle Rovira «Serenet» va guanyar la cursa de l’any 1923 Creixell-Torredembarra-Creixell. La convocatòria d’una d’aquestes curses va aparèixer a La Vanguardia l’11 de setembre de 1925: «El día 20 del actual con motivo de celebrarse la fiesta mayor de Creixell, se celebrará una carrera ciclista saliendo a las tres de la tarde con dirección a Torredembarra donde habrá control de timbre, Vendrell, donde estará el viraje, siguiendo por la carretera y calles de Salmerón, plaza Nueva, Muralla y siguiendo hacia Torredembarra regresando a Creixell. Compondrán el...