"Bona dia a
tothom, autoritats, veïns, president i antics presidents,
Sóc el Jordi Suñé i,
tot i que sóc de Torredembarra, he dedicat bona part del meu temps a investigar
i escriure sobre la història del cooperativisme a les nostres comarques. A més
a més sóc mestre i m’agrada molt explicar històries com podreu comprovar.
Per tal d’explicar-vos la història de la
Cooperativa Agrícola de Sant Jaume el primer que vaig fer
va ser llegir-me tots els llibres que heu publicat al poble en els darrers anys
i la revista El Diabló. He de
felicitar-vos per aquesta tasca col·lectiva de mantenir viva la memòria
històrica de Figuerola. A més, he tingut l'oportunitat d'entrevistar els 9
presidents vius de la cooperativa. Gràcies a aquestes converses, he pogut
entendre la importància cabdal que té la Cooperativa Agrícola per a Figuerola
del Camp: és, sens dubte, el cor del poble, el punt de trobada social per
excel·lència, el testimoni de la història de Figuerola dels darrers 100 anys.
Bé, sabeu on som? A la
plaça! Molt bé! Aquí al costat hi ha una casa, cal Marí (o ca la Rossita de cal
Pastisser!). Aquí comença la història que us vull explicar avui. Actualment, ja
ho veieu, és una casa particular, però en el passat va tenir un paper
fonamental en la vida de Figuerola.
Voldria explicar-vos com era Figuerola del
Camp en aquella època, fa 100 anys, per entendre els fets i el món
que explicarem.
Figuerola tenia 864 habitants el 1877.
Figuerola, i tot el Camp de Tarragona, va patir de valent amb la fil·loxera, a
finals del segle XIX. La vinya es va enfonsar i també la població. El 1910
éreu 731 habitants. Hi havia 231 pagesos, 15 propietaris, 3 ferrers, 3
paletes, 2 espardenyers, 2 forners, 2 fusters, 2 religiosos, 1 mestra, 1
mestre, 1 sabater, 1 secretari, 1 teixidor, etc. El cultiu d'avellaners es
va estendre després de la fil·loxera. També hi havia sembrats, vinya, horta i
ametllers.
Figuerola
tenia club de futbol el 1919, sometent i confraries. També va
tenir una coral que cantava caramelles i l’Associació de Propietaris (1913) que
sostenia un grup de guardes del camp.
En aquesta casa va néixer el sindicat de Sant
Isidre l'any 1918. Va ser impulsat pel capellà Josep
Badia. Tot va començar amb un acte públic on va intervenir Josep Maria Rendé,
de l'Espluga de Francolí, un destacat propagador del cooperativisme agrari que
seguia els postulats de la Mancomunitat. El cooperativisme havia sorgit al
segle XIX per fer front a les dures condicions de vida produïdes pel
capitalisme que s’estenia per Europa. Posteriorment, diverses institucions, com
és el cas, es van adonar del poder d’unir tots els treballadors agrícoles sota
una mateixa entitat, compartint compres a l’engròs i la lluita contra les
plagues.
Tenia una composició interclassista. Hi era tothom, propietaris i parcers, rics i pobres. Tothom. Durant els anys vint, el Sindicat de Sant Isidre va ser un centre de vida social i cultural, a més d’un sindicat agrari. Comptava, fins i tot, amb una secció teatral i una comissió de festes que organitzava sessions de ball. Era un lloc de trobada per a les activitats del poble i per celebrar el calendari festiu. Però al cap de pocs anys va passar una cosa..."
.jpg)
Comentaris