Llegim al llibre d’actes del ple municipal de l’Ajuntament de
Creixell que el novembre de 1926 es feien gestions, conjuntament amb els pobles
de la rodalia, per tal que la Companyia Nacional de Telèfons d’Espanya
desenvolupés per la zona la xarxa de telefonia. El 1934 feien tràmits amb
Bonastre per aconseguir aquest servei. El 1935 es plantejaven visitar al
president de la Generalitat per aconseguir el seu ajut. L’estiu del 1936
s’estava esperant l’arribada del telèfon. Finalment, el telèfon deuria arribar
durant la guerra. Ho sabem perquè en acabar-se, el director de telèfons de la
província de Tarragona va ordenar canviar de casa la central telefònica de
Creixell per tal que estigués «en casa de personas adictas al régimen».
L’Ajuntament va proposar que s’instal·lés a casa de la Teresa Llagostera
Morros, a la plaça Major, on hi tenia una botiga que venia de tot. De la
mateixa manera, es va acordar mantenir el telèfon de la secretaria del
consistori. El 1941 la telefonista, la «Tresina Lisa» informava a l’Ajuntament
que volia tancar la telefònica perquè no sortien els números. El consistori va reaccionar
i va assegurar el servei acordant un pagament anual de 400 pessetes.[1]
Després de la Teresa Llagostera, la centraleta es va situar al
costat, a cal Rafelet. La duia la Josefina Carbonell. «La gent que
trucava, trucava a la centraleta i la centraleta la passava als que tinguessin
telèfon a casa.» (Josep Jofre) Els germans Jofre encara recorden quan els de la
centraleta anaven a avisar en persona a les cases quan hi havia una trucada per
a ells. «Anaves a la Josefina. Escolta, volem parlar amb Barcelona. Quin
número? Tal. Val Havia de picar a Torredembarra. Hi ha una demora de tres o
quatre hores. Bé, ja ens avisaràs. Venia: correu, que ja teniu línia! I havíem
d’anar corrents per telefonar i parlar amb casa, a Barcelona.» (Josep Romero)
Les centraletes de telefònica de Torredembarra i de Creixell van
tancar el 1975, cosa que va provocar el caos, segons La Vanguardia del 9
d’agost. Era estiu, un moment en què aquests pobles «quintuplican su censo de
habitantes». El servei es va automatitzar en aquests municipis costaners provocant
cues a les cabines de la Torre que s’acabaven d’instal·lar amb persones que no
tenien telèfon a casa. A Creixell, però, no hi havia cabines i les famílies
afectades havien de desplaçar-se fins a la Torre per trucar. L’Ajuntament va
demanar la instal·lació d’una cabina telefònica, segons llegim als llibres
d’actes del consistori.
Comentaris