LA CENTRALETA DE TELEFÒNICA DE CREIXELL


Llegim al llibre d’actes del ple municipal de l’Ajuntament de Creixell que el novembre de 1926 es feien gestions, conjuntament amb els pobles de la rodalia, per tal que la Companyia Nacional de Telèfons d’Espanya desenvolupés per la zona la xarxa de telefonia. El 1934 feien tràmits amb Bonastre per aconseguir aquest servei. El 1935 es plantejaven visitar al president de la Generalitat per aconseguir el seu ajut. L’estiu del 1936 s’estava esperant l’arribada del telèfon. Finalment, el telèfon deuria arribar durant la guerra. Ho sabem perquè en acabar-se, el director de telèfons de la província de Tarragona va ordenar canviar de casa la central telefònica de Creixell per tal que estigués «en casa de personas adictas al régimen». L’Ajuntament va proposar que s’instal·lés a casa de la Teresa Llagostera Morros, a la plaça Major, on hi tenia una botiga que venia de tot. De la mateixa manera, es va acordar mantenir el telèfon de la secretaria del consistori. El 1941 la telefonista, la «Tresina Lisa» informava a l’Ajuntament que volia tancar la telefònica perquè no sortien els números. El consistori va reaccionar i va assegurar el servei acordant un pagament anual de 400 pessetes.[1]

Després de la Teresa Llagostera, la centraleta es va situar al costat, a cal Rafelet. La duia la Josefina Carbonell. «La gent que trucava, trucava a la centraleta i la centraleta la passava als que tinguessin telèfon a casa.» (Josep Jofre) Els germans Jofre encara recorden quan els de la centraleta anaven a avisar en persona a les cases quan hi havia una trucada per a ells. «Anaves a la Josefina. Escolta, volem parlar amb Barcelona. Quin número? Tal. Val Havia de picar a Torredembarra. Hi ha una demora de tres o quatre hores. Bé, ja ens avisaràs. Venia: correu, que ja teniu línia! I havíem d’anar corrents per telefonar i parlar amb casa, a Barcelona.» (Josep Romero)

Les centraletes de telefònica de Torredembarra i de Creixell van tancar el 1975, cosa que va provocar el caos, segons La Vanguardia del 9 d’agost. Era estiu, un moment en què aquests pobles «quintuplican su censo de habitantes». El servei es va automatitzar en aquests municipis costaners provocant cues a les cabines de la Torre que s’acabaven d’instal·lar amb persones que no tenien telèfon a casa. A Creixell, però, no hi havia cabines i les famílies afectades havien de desplaçar-se fins a la Torre per trucar. L’Ajuntament va demanar la instal·lació d’una cabina telefònica, segons llegim als llibres d’actes del consistori.



[1] Llibre d’actes de l’Ajuntament de Creixell, 13-04-1939 i 08-05-1941.

Comentaris

Entrades populars

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

QUARTA EDICIÓ DEL LLIBRE "EL BAIX GAIÀ AL SEGLE XX"

CREIXELL FA MEMÒRIA

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

CREIXELL, 1822

OLI DE CA L'AURÈLIA

CD DE JULIVERT: A TAMARIT!

ALGUNES EFEMÈRIDES TORRENQUES