TOR: TRETZE CASES I TRES MORTS


M'he llegit amb pocs dies el llibre de Carles Porta editat enguany en edició de butxaca "Tor. Tretze cases i tres morts". L'he devorat. Talment, com qui escolta un podcast de Crims de Catalunya ràdio es llegeix la crònica de la recerca realitzada per un petit equip de periodistes que realitzava el documental de la Televisió de Catalunya el 1997, per donar llum a la foscor sobre el terrible assassinat del Sansa. 
Es tracta d'una història que ens apropa a un món d'alta muntanya, entre Catalunya i Andorra, de terres comunals, contrabandistes, pastors i d'inversors que pretenen transformar aquell país a cop de talonari. La unió dels padrins de les generacions anteriors desapareixerà de cop i la violència envairà un món que va canviar massa de pressa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
Imatge

100 anys del naixement de Francesc Llorach Balsells

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...
Imatge

ROMERIA A SANT ANTONI DE BETXÍ (LA PLANA BAIXA)

Cada any, el 17 de gener, els betxinencs i les betxinenques pugen en romeria a la muntanyeta de Sant Antoni. Ho fan com a tradició heretada de generació en generació des de segle XVII i per la joia de retrobar amics, familiars i veïns. Els dolçainers obren la comitiva popular i els xiquets i les xiquetes desprenen una il·lusió infinita sabent que al peu de l’ermita els esperen un paradetes plenes de joguines i dolçaines, un festival d'estímuls, de colors, de sons i d’olors. Els més grans porten la cartera preparada perquè tocarà abastir als infants d’entreteniments relativament barats i efímers. A dalt, a l’esplanada, les colles d’amics i amigues s’escampen pels raconas. Apareixen entrepans, begudes, patates, converses i riures. Una bona colla entra a la capella i escolta a missa en honor al sant. El punt culminant és el ball del barril. De mica en mica, el degoteig de gent cap a Betxí va en augment. Un any més, la tradició, el ritual, la joia de compartir un espai en comunitat.  T...
Imatge

PRESENTACIÓ EN MOTIU DE LA TROBADA GEGANTERA A TORREDEMBARRA EL 19 D'OCTUBRE DE 2008

Bon dia a tothom! Benvingudes i benviguts a la II Trobada de Gegants del Baix Gaià organitzada per l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra en motiu del 50è aniversari dels Gegants de la Torre. Aquest acte, inclòs dins el Gaià Folk, ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona i del Patronat Municipal de Cultura. Les colles convidades han estat les següents: Les Òlibes d'ArdenyaColla Gegantera Els Manotes de La Riera de Gaià Gegants de Roda de Berà Gegants del Catllar Colla dels Geganters de Creixell Colla gegantera i grallers de Falset Colla Gegantera de l’Espluga Gegants de Reus Colla de Gegants i Nans del Vendrell A continuació faran entrada a la plaça les colles participants. Totes elles ens oferiran un ball enmig de la plaça. Després farem entrega dels obsequis, una ballada conjunta i la foto de família de tots els gegants participants. Donem pas, doncs, a la primera colla. Les Òlibes d'Ardenya:Són uns gegantons inspirats en aquestes aus nocturnes molt habituals e...
Imatge

LA MARE DE DÉU DE LA ROCA D'ESCART (PALLARS SOBIRÀ)

La Mare de Déu de la Roca és a Escart, al Pallars sobirà. L'ermita romànica es troba en un lloc força curiós, al peu d'una gran penya rocosa. Segons llegeixo al llibre "Jardín de María pantado en el principado de Cataluña" de Narcís Camós publicat el 1657 -i reeditat en part per Garsineu el 1992-, el 1612 s'hi va edificar una casa per a l'ermità i miraculosament va aparèixer una font amb aigua. La capella va ser construïda en aquell lloc tan escarpat perquè s'hi va trobar la imatge de la Mare de Déu. Un toro que pasturava als prats d'Escart amb una colla de vaques es va escapar en diverses ocasions per un camí gens transitat. El pastor s'hi va fixar. A més a més, el toro pujava amb una agilitat inusual i feia uns brams eixordadors. En apropar-s'hi, l'esmentat pastor trobà la imatge. Després de donar la notícia al poble, la van traslladar al paratge anomenat "Ferrera" per edificar-hi una capella, "pero quiso el Cielo que la im...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...
Imatge

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

La Publicidad , 19-09-1902. La Vanguardia , 09-09-1927. La Vanguardia , 09-09-1928. Del 1902 tenim aquesta crònica: funcions religioses, una orquestra, balls, “conciertos por dos de las principales colles de gralles denominades Parets y Plegrins”, focs artificials, castells amb els Xiquets de Valls, serenates, professó “y otros festejos”. Fixem-nos com era la festa major del Santíssim Sagrament a la dècada de 1920. El dissabte es feia el repic de campanes, solemnes completes a la parròquia, il·luminació especial de la plaça i dels carrers cèntrics i ball de vigília. El diumenge a les set del matí repic de campanes i missa de comunió general, a les nou del matí anada a l’església amb les autoritats, l’orquestra i les noies portant el pa per a ser beneït, “consistente en unes sabrosas tortas que se reparten entre los fieles asistentes a los divinos Oficios”, a les deu ofici solemne amb orquestra, cant d’una missa i un orador especial. Al migdia, concert d’orquestra al cafè, llavors s...