“Arribaré al mar en bicicleta”
Jim Morrison
(1943-1971)
És curiós com una màquina tan
senzilla costés tant d’inventar. Vull dir que la roda i el carro eren una
realitat fa més de 5.000 anys i en canvi la bicicleta no té més de 200 anys de
vida. M’explico. Diuen que la roda va suposar una revolució, que va permetre el
transport de pesos impensables fins llavors. Doncs bé, la bici, tal i com la
coneixem, és de finals del segle XIX i, per cert, també va suposar una
revolució.
El 1790 el francès De Sivrac va
inventar-se un vehicle amb dues rodes però no tenia ni pedals ni manillar.
S’impulsava amb els peus. El 1818 va ser el torn d’un model anomenat draisiana,
sense pedals i amb rodes de fusta, que funcionava també amb l’impuls dels peus
a terra. Era un invent car, de ferro, pesat. Tot i això, la seva fama es va
escampar per Europa. Darrere aquest invent, trobem al baró alemany Karl Drais
von Sauerbronn (1785-1851). El 1867 Ernest Michaux construeix la primera
bicicleta amb pedals, la “Micheaux”. El cas, però, és que els pedals eren a la
roda del davant. El 1871 arriba el torn de l’Starley, la bici amb la roda
davantera més gran que l’altra i amb cobertes de goma massissa. A la dècada de 1880
apareixen les bicicletes amb rodes de la mateixa mida i quadre en forma de
diamant. El 1888 ja tenim la bicicleta moderna a punt: Pesa poc, té dues rodes
iguals, plat, pinyons, cadena, tubs d’acer, seient còmode i pneumàtics. És la
“safety bicycle”, la bicicleta segura.
Poca broma. Teníem la roda
inventada però era dura. Calia investigar com podíem amortir les imperfeccions
del terra. La cosa va evolucionar al llarg del segle XIX, però va ser Robert
Thompson (1822-1873) qui va inventar la solució: la càmera d’aire. El filòsof
Ben Irvin defensa que va ser John Dunlop qui va inventar la llanta metàl·lica
amb un tub a l’interior ple d’aire comprimit el 1889. En tot cas, va ser al
llarg del segon terç de segle XIX.
La història s’accelera. El 1890 el
preu d’una bici s’havia aconseguit abaratir tant que amb el salari de dues
setmanes un treballador britànic ja en podia comprar una. El ciclisme apareix a
la premsa i als debats de carrer. Diuen que l’ús de la bicicleta provoca tot de
malalties. Tothom opina. La bicicleta és visible a les ciutats i a les
carreteres. La bicicleta és el símbol dels canvis tecnològics i socials del
tombant de segle. L’any 1900 París disposa d’un milió de bicicletes censades.
Es creen clubs ciclistes i no paren d’aparèixer millores tècniques.
Una de les revolucions que porta
la bicicleta és de gènere. Les dones utilitzaren la bicicleta de manera
massiva. Van rebre crítiques de tota mena i, fins i tot, insults pel carrer.
Era un salt de gegant cap a la igualtat. Calia canviar les robes de les dones
que, fins llavors, eren llargues i incòmodes per fer esport. A més a més,
aquest nou vehicle va permetre noves relacions amoroses amb persones que vivien
més lluny i la cerca d’intimitat allunyada dels espais vigilats tradicionals.
Al segle XX vindrien noves
millores per la bicicleta que encara la van fer més popular, com el canvi de
marxes, les rodes desmuntables, l´ús de nous materials o la instal·lació d’accessoris,
com les cistelles o les llums. També s’inventarien nous tipus de bicicleta, com
les plegables o les de muntanya.
Hi ha tot tipus de bicicletes,
per a totes les necessitats. Fins i tot se’n fan moltes de personalitzades.
N’hi ha de grans i de petites, de tots colors i dissenys. N’hi ha que van
perfectes per anar per la muntanya, resistents, amb rodes amples, amb dibuixos
marcats per tal de millorar l’adherència. Des de la dècada de 1970, que van
aparèixer les primeres mountanbikes, no han parat de millorar-ne les
prestacions (suspensions, amortidors, materials més lleugers, etc.). N’hi ha de
joguina i n’hi ha de carreres. N’hi ha de passeig, amb el manillar alt, rodes
grans, parafangs, portaequipatges, que són ideals per entorns urbans. Hi ha les
“fixie”, de pinyó fix, que es frenen travant els pedals i que són perfectes per
les zones urbanes sense desnivells. N’hi ha de fetes amb canya de bambú i n’hi
ha que són elèctriques, amb bateria recarregable. Hi ha bicis reciclades
provinents d’abocadors, que entitats -com Biciclot, entitat nascuda el 1986 a
la ciutat de Barcelona-, arreglen i fan que tornin a tenir vida. Tenim les
plegables, lleugeres i fàcils de convertir en un objecte que cap al maleter del
cotxe o de la barca. Cal triar, que no
ho podem tenir tot!
Comentaris