EL RIU DE LES DONES: SEGONA EDICIÓ!


 Deu anys després del meu treball de camp pels pobles del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i en motiu del 25è aniversari del Centre d'Art i Natura de Farrera del Pallars, reeditem el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del PNAP. En breu tindrem tots els detalls! 

Farem gira de presentacions. Si voleu que vinguem a la vostra llibreria o al vostre poble, escriviu-nos! antropologiaimesARROBAgmail.com

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i ta
Imatge

El Montmell

Va haver-hi un temps que, en aquests pobles, del Gaià l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir ente
Imatge

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque
Imatge

EL CASTELL DE PINYANA

Sadurní (2000, pàg.328) va recollir la llegenda de la princesa de Pinyana. Resulta que en aquest antic castell, situat dalt d’una roca, visible des de la carretera que uneix el Pont d’Armentera i Querol, hi vivia una princesa molt bonica. La pobra noia tenia un gran problema de difícil solució: estava encantada! Algunes nits de lluna plena se l’havia vist oferint una pinya d’or i altres tresors als galants que s’hi apropaven. Vet aquí que els nois amb ganes de prendre-la, tot i ser forts i valents, eren derrotats per dragons que custodiaven a la dama. Encara hi deu ser amagada dins les runes del castell.
Imatge

Estudis Altafullencs 41

22 d’abril de 2017 Els centres d’estudis, present i futur Abans de presentar-vos la miscel·lània d’enguany del Centre d’Estudis d’Altafulla (CEA) m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions en veu alta al voltant dels centres d’estudis i la seva tasca. En primer lloc, destacar que la tasca dels centres d’estudis continua sent molt important. Tenim necessitat de recerca per conèixer millor el nostre passat i el nostre present. Tenim necessitat de recerca per a projectar-nos cap al futur com a comunitat. Volem conèixer millor el nostre patrimoni i activar-ne de nou. Volem dialogar amb els canvis constants de la nostra societat. Volem reflexionar al voltant de la identitat local i de país. Tenim la necessitat de crear. Tenim necessitat de crear benestar. De donar llum a tantes coses amagades. Tenim necessitat de localitat, de comarca, de territori. Tenim necessitat de fer teixit associatiu. De fomentar l’excursionisme. La recerca. Les conferències. L’art. Les expo
Imatge

TXORIA TXORI (EN CATALÀ)

"Hemen duzue Zubi Zaharra ikastolak, El Vendrelleko CdA Pau Casalsarekin elkarkanean Txoria txori abestiaren katalanez egindako bertsioa. Bertan Maria Lazkanok ikasle ohiak eta gure beste ikasle batzuek hartu dute parte. Musikaren interpretazioa Julivert taldearen esku egon da. Eta nik… txoria nuen maite! Aqui teniu un videoclip versionant Txoria txori al català, realitzat per Zubi Zaharra ikastola, conjuntament amb el CdA Pau Casals del Vendrell. Hi ha participat l’ex-alumna de la ikastola Maria Lazkano i d’altres alumnes actuals. Musica interpretada pel grup Julivert. El que jo… estimava era l’ocell. Aquí tenéis una versión en catalan de Txoria Txori realizada por Zubi Zaharra ikastola junto con el CdA Pau Casals de El Vendrell. En él ha participado la exalumna de la ikastola Maria Lazkano y varios de nuestros alumnos y alumnas. La música ha sido interpretada por el grupo Julivert."
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e
Imatge

7 de JULIOL: CREIXELL CRIMS

El 7 de juliol de 2024 repetirem l'experiència de Creixell Crims. Serà un acte inclòs als actes previs del Festival Creixell Crims , el festival de novel·la criminal en català. Enguany serà la segona vegada que participo. Enguany tindrem vàries novetats. Caurà algun dels crims ja explicats i n'afegirem de nous. Això segur. A més a més, hi haurà altres novetats que ja explicarem.