MÚSICA I BICICLETES

La bicicleta és una font d’inspiració per als músics. Aquest invent de dues rodes és emprat com a símbol d’alegria i llibertat. Veiem alguns exemples i a cantar!

Una de les cançons més famoses de Queen, el grup de Freedy Mercury i Bryan May, és “Bicycle”. La lletra enumera en primera persona del singular un munt de coses que no vol ser el protagonista de la cançó. I la tornada deixa ben clar el que sí vol fer: “I want to ride my bicycle”.


Però si hi ha una cançó que ha esdevingut una mena d’himne de la bicicleta i de l’energia positiva, aquesta és la que van gravar els colombians Carlos Vives i Shakira. El videoclip de “La bicicleta” es va enregistrar a Barranquilla i a Santa Marta, a Colòmbia. El 2016 el tema es va difondre de manera massiva per internet. L’any 2021 superava els mil quatre-cents milions de reproduccions a youtube. I la bici, un símbol de llibertat, “que me lleva a todos los lados”, i una invitació a l’amor, “llévame en tu bicicleta”.

Carlos Vives, l’any 2017, va donar continuïtat a la seva passió per la bici amb la cançó “El orgullo de mi patria”. En aquesta ocasió, Vives  homenatjava als grans ciclistes professionals que ha donat el seu país, “ahí va mi chino parado en su bicicleta...”.

Red Hot Chili Peepers posen una bicicleta en una de les seves cançons per parlar d’aquell amor primerenc. El tema, amb acords majors, és tranquil·la però rítmica, com caracteritza al grup. La bicicleta ajuda a dibuixar aquest ambient de record d’un amor d’estiu. “How could I forget to mention/ the bicycle is a good invention./ Sitting there in a silent movie./ Beside the only girl who really ever moved me./ Happy days but sad I'm facing./ Heaven knows that I'm on the case./ How could I forget to mention the bicycle?”. Busqueu-la. Mel de romer.

I és que “la bicicleta és un gran invent”, com diu la cançó escrita pel Josep M. Espinàs i Francesc Burrull (Les cançons de les joguines, 1968). Que sí, que “Un peu a cada pedal,/ l'esquena dreta i el cap ben alt./ Un xic de força amb el peu,/ i ja puc córrer per tot arreu./ Roda que roda, que roda rabent,/ la bicicleta és un gran invent.” En la mateixa línia va la cançó de Josep M. Panyella que cantava el Xesco Boix (Cantant, cantant les penes se’n van, 1981) que en forma d’endevinalla evident es pregunta “Què és allò que et porta per a tot arreu/ fent girar una cosa amb la planta del peu/ no contamina i té botzina./ Segur que ja ho sabeu?/ La bicicleta cling,cling./ La bicicleta cling,cling./ Oh! Que bé que s'hi va.”

Sempre ens quedarà la bici juganera, surrealista i infantil, de la cançó de l’elefant, circulant en bicicleta pels estels: “I, doncs, què us penseu?/ Porta una cua al darrere/ i una trompa al davant.” I punt. Ara que, com a cançó infantil, tenim a dalt del podi “Mi bicicleta” de Parchís, enregistrada a la dècada de 1980. “Pedalear, pedalear, pedalear, pedalear” era la tornada. Doncs això.

Hi ha un grup amb una especial passió per la bici. És Coldplay. A la cançó “A Head Full of Dreams” (2016) es pot veure als membres del grup circular en bicicleta per zones urbanes de Mèxic, cosa que ajuda a reforçar una lletra vitalista que crida a fer realitat els nostres somnis. Al videoclip “Paradise” (2011) del mateix grup hi apareix un elefant circulant amb una bicicleta d’una sola roda. La lletra convida a somiar en un paradís oníric i la imatge d’un elefant fent anar els pedals hi ajuda. I el 2021 van fer concerts sostenibles obtenint l’electricitat necessària a través de l’acció d’una colla de ciclistes.

La bicicleta pot ajudar a dibuixar escenes oníriques, paisatges celestials, vintage, de color sèpia, d’amor romàntic o de tot això barrejat com ho fan Blaumut a “Bicicletes” (El turista, 2012): “Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans./ Tinc un pas de zebra nou recent pintat./ Vols gelat de menta? Les finestres semblen de paper mullat.”

Ara que, per surrealistes, els Antonia Font: “Per jo i tots els ciclistes” (Vostè és aquí, 2012). A dalt de tot del podi: “Som jo amb sa bicicleta que faig rodar es planeta./ Som jo com una fletxa si veus passar una estela. / Sa calma de novembre, la mar una bassa d'oli.”

Per a molts la bicicleta és sinònim d’estiu. Vestusta Morla recorden en una cançó aquells estius de quan érem petits, eterns, amb temps per l’avorriment i la descoberta. Després de dinar, el Tour de França. Aquest grup madrileny explica aquelles vacances amb tot de referències al ciclisme i al Tour. El tema és del 2014 i porta el títol d’aquesta mítica cursa: “perdidos en el pelotón / salvados a contrarreloj, / en brazos del sofá, van / nadando en contrapedal, / hundidos en la general, / pero a flote.” (La deriva, 2014)

Una curiositat sobre la relació entre la música i el ciclisme és que hi ha grups que directament s’han inspirat amb el nom d’algun ciclista mític per batejar la seva banda. The Delgados és un grup escocès format el 1994 que agafa el seu nom del ciclista de Segovia Perico Delgado. I això em fa recordar les cançons de la Vuelta Ciclista a España. Cada any es tria una cançó que no para de sonar per tot arreu. Jo recordo les de quan era petit: “me estoy volviendo loco, me estoy volviendo loco, poco a poco...” del grup Azul y Negro (La noche, 1982).

Per cert, sabeu quina és la cançó més antiga dedicada a la bicicleta? Doncs és una cançó que va esdevenir molt popular, “Daisy Bell”. Va ser escrita per l’anglès Harry Dacre l’any 1892. Resulta que un any abans, en arribar als Estats Units, a l’aduana, li van fer pagar un impost per la bicicleta que duia. Dacre es va escandalitzar i no va parar d’explicar-ho a tothom. Un dia, un bon home que l’escoltava li va respondre alguna semblant a això: “Sort que la teva bicicleta no era per a dos persones, que t’haguessin fet pagar el doble”. Aquesta resposta va inspirar a Dacre per va escriure la cançó esmentada sobre el tàndem. De manera divertida, li proposa a la seva estimada que es casi amb ell, que no té diners per un carruatge però que podran anar amb una bicicleta per a dos. Poca broma: la cançó va ser un èxit i l’autor es va poder retirar amb els beneficis que va aconseguir.[1] Si la voleu recuperar n’hi ha un munt, de versions, com la dels anglesos Blur (Sunday sunday, 1993).

 



[1] Carlos ZÚMER (2018): “Las bicis cambiaron el mundo... Y volverán a hacerlo”, El País, 30-06-2018.

Comentaris

Entrades populars

OLI DE CA L'AURÈLIA

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

29 d'ABRIL: BIBLIOTECA MESTRA MARIA ANTÒNIA (TORREDEMBARRA)

CREIXELL FA MEMÒRIA

QUE NOEL ETIQUETI EN CATALÀ, ESTARIA MOLT BÉ!

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

CREIXELL, 1822

CD DE JULIVERT: A TAMARIT!