CAL REIVINDICAR LA BELLESA DE LES CASES ANTIGUES DEL BARRI MARÍTIM DE CREIXELL







Comentaris

M. Antònia ha dit…
Tens raó. Fa molt que no hi vaig. Un dia m'hi passaré
20.10.16
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CAGANT MELODIES (1995-1999)

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Us podeu descarregar totes les cançons en aquest enllaç del drive . Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits,...
Imatge

LA GUERRA DEL FRANCÈS

Ja són diversos els articles que ens han apropat a diferents episodis succeïts al Baix Gaià al voltant de la Guerra del Francès, que va tenir lloc a principis del segle XIX. Ara ens arriba una nova entrega escrita per l’Adam Quigley als Estudis Altafullencs 39 , publicat enguany. L’agost de 1813 toparen les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles-portugueses comandades pel duc de Wellington. Torredembarra i Altafulla foren testimonis de la batalla i de l’anar i venir de soldats. Recordeu el testimoni, esmentat en aquesta columna i en diferents articles d’altres autors, del mossèn de la Torre, l’Anton Boni, el 1808, que aconseguí escapar cap a la Pobla després d’haver estat greument ferit pels soldats francesos que saquejaven. Recordeu també l’amenaça dels francesos establerts a Tarragona, el 1811,  de cremar Torredembarra si no es pagaven  els tributs de guerra. En el mateix volum trobem articles ben interessants. Salvador-J. Rovira i Gómez rescata els noms dels alta...
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

ELS MOLINS DE VENT DE TORREDEMBARRA

Molí de Vent del carrer Molí de Vent.  Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris.  Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...
Imatge

Pomell Roses de la Verge de Montornès

A principis de la dècada de 1920 s’estenien per tot el país nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa de l’escriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i gràcies a l’ampli ressò de la revista d’En Patufet. Es tractava d’associar a les noies joves per tal de formar-les en els valors catòlics i catalanistes. Les seves activitats combinaven actes culturals, com la representació obres de teatre o el recital de poesies, i “obres piadoses” per tal d’ajudar gent propera tot seguint l’ideari esmentat. La seva estètica és recordada per les seves caputxes blanques. La seva vida fou efímera perquè fou prohibida per la Dictadura de Primo de Rivera. A la Pobla de Montornès es creà un Pomell el desembre de 1921, amb el nom de Pomell Roses de la Verge de Montornès. La seva primera presidenta fou l’Adela Muñoz. A la junta l’acompanyaren l’Antònia Rovira, l’Adela Olivé i la Maria Mercadé. A l’arxiu Folh i Torres, ubicat al castell del Palau-Solità i Plegamans s’hi conserva un full amb...
Imatge

JOAN PRAT: LA SEDUCCIÓ DE L'ANTROPOLOGIA

He acabat de llegir el llibre La seducció de l'antropologia , una selecció d'articles de Joan Prat , catedràtic emèrit d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili. He gaudit, he après i he reflexionat relaxadament al llarg de les seves quasi 500 pàgines en paper amb un llapis a la mà, per subratllar tot allò que m'ha cridat l'atenció. Si li voleu donar un cop d'ull a la versió digital podeu clicar aquí . Abans, però, deixeu-me compartir com he gaudit de la lectura, tal i com vaig gaudir de les seves classes, quan cursava la llicenciatura d'antropologia a la URV i el màster d'antropologia urbana. Hi trobareu temes relacionats amb el parentiu, la cultura popular, l'etnologia dels pobles d'Espanya, les religions i les noves espiritualitats, els mites més nostrats, les històries de vida i una reflexió divertidíssima sobre el camí de Sant Jaume. Prat domina com ningú la bibliografia publicada. Aprofundeix en els temes i fa treball de camp. Despr...
Imatge

Esterri d’Àneu, a 55 hores de Barcelona

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...