EL TREN

Ferrocarril. El torrenc Lluís Català i l’altafullenc Lluís Brullas acaben de publicar “L’estació de ferrocarril d’Altafulla-Tamarit (1865-2015)" dins la col·lecció L’Oliverot que promou el Centre d’Estudis d’Altafulla. Aquest llibre fa un repàs de les dificultats a tirar endavant les obres de la línia de tren a mitjans del segle XIX. Hi havia manca de capital, especulació i un debat intens per triar el recorregut de la línia Tarragona-Barcelona. Finalment, el primer tren circulà el 1865 i ajudà a desenvolupar econòmicament aquests pobles.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

BARRERA! ELS PEATGES DE GRESCA

Imatge publicada a L'Abans (Xavier Garcia i David Morlà, 2009) que va ser realitzada a la dècada de 1950 per Josep Farré Moran.                                                Retall del diari Mediterráneo del desembre de 1977. Imatge publicada al Diario Español el 1978. La Trini Huguet i l'Oriol Juan fent barrera al carreró de Sant Antoni l’any  2011. Imatge realitzada per l’Àngels Mercadé al carrer Antoni Roig l'any 2018. Dues xiquetes, veïnes del nucli antic de la vila, fent barrera el 28 de desembre de 2019 al carrer "Nou". El Xavier Ramírez i la seva filla fent barrera amb mascareta i un caçapapallones per cobrar a distància l'any 2020. Cinc infants fent barrera al capdamunt del carrer Antoni Roig l'any 2021. Imatge extreta de les xarxes socials de l'Ajuntament de Torredembarra, 2024. Portada del Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinib...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Imatge

PARLEN LES ÀVIES. COSTUMS I TRADICIONS DE CASTELLVELL DEL CAMP

Jordi Suñé (2010): Parlen les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp . Castellvell del Camp: Ajuntament de Castellvell del Camp. DL: T-537-10 Si el voleu comprar queden exemplars a la llibreria Gaudí  de Reus (Carrer Galera, 12) Retall del web festes.org . Retall del butlletí d'ERC-Castellvell del Camp Retall del Butlletí Municipal de Castellvell del Camp Fragment de l'entrevista que la Televisió de Cambrils va realitzar el 17 de març de 2010 en motiu de l'Exposició "Costums i tradicions de Castellvell del Camp. Parlen les àvies". Veieu Festes.org . El llibre es pot comprar a la llibreria Gaudí de Reus. Veieu també totes les fotos de l'exposició . Veieu l'article sobre el cooperativisme a Castellvell del Camp . La foto és un instant de la parada de l'Ajuntament en motiu de la diada de Sant Jordi. Retall del Diari de Tarragona . Notícia a El Punt , 6-III-2010. Ressenya del llibre publicada per ...
Imatge

PARLEN LES ÀVIES. LECTURA TEATRAL

Veieu l'article de Carles Marquès ! Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius. I veieu la notícia al Ona la Torre !
Imatge

COM M'AGRADARIA QUE FOS LA GIRA DE JULIVERT DE L'ANY 2026?

M’agradaria que fos una gira propera a la gent que ens ve a veure . Ja és així, pensareu. Però vull més. M'agradaria que fos una gira per llocs  amb nom i memòria : ateneus, festes majors, places, cooperatives, espais on la música no fos només espectacle sinó trobada. Que cada concert fos una excusa per retrobar-nos , cantar junts i fer poble. M’agradaria que Julivert viatgés amb temps , amb temps per parlar amb la gent, per compartir taula després del concert, per escoltar les històries del lloc. Ja ho fem, però més! Vull una gira arrelada , connectada amb el territori i amb el món real, no pas virtual, sense presses ni artificis. També m’agradaria consolidar una idea que hem anat tastant : col·laborar amb els  músics del lloc on anem a tocar . Obrir l’escenari, compartir cançons, aprendre altres maneres de fer i deixar que cada concert sigui, d’alguna manera, irrepetible. Que la gira no només passi pels llocs, sinó que quedi alguna cosa, algun record compartit.  I so...
Imatge

VESPELLA, 1910

El desembre de 1910, Vespella beneïa les noves campanes. Vespella tenia llavors 216 habitants, produïa blat, civada, sègol, garrofes, vi, oli i llegums. Les campanes es van poder construir gràcies a les donacions dels feligresos de la parròquia. També es va presentar l'espasa de plata donada per la família Dalmau de la Nou de Gaià. Els padrins van ser Josep Colomé i Concepció Brunet. Ells van obsequiar a les autoritats i convidats a un banquet. A  la missa hi va haver música en directe i va anar a càrrec de Llorenç Franch. "La sagrada cátedra" va ser ocupada pel mossèn Joan Gatell. Per la nit encara es va fer una vetllada literària-musical. Trobareu més informació sobre Vespella al llibre  El Baix Gaià al segle XX .  Imatge extreta de  La Hormiga de Oro  (15-X-1910).
Imatge

Les fogueres de Sant Joan a Torredembarra

El mes de juliol de 2021, la periodista torrenca Anna Rius publicava a Torredembarra Actualitat un article recordant les fogueres que cremaven la nit de Sant Joan pels diferents barris de la vila. Vaig retallar aquest escrit, el vaig publicar a les xarxes i vaig demanar a tothom que escrigués el lloc del poble on feien la seva foguera comunitària. I aquest és el resultat. El Pere Torres recorda la que feien a la plaça Sol-Raig , als Munts. El Ramon Charles i els seus veïns la feien a la plaça Catalunya , quan encara no estava ni asfaltada i només hi havia l’edifici de l’As d’Oros. La Carme Miquel comparteix una fotografia on apareixen els seus dos fills i dos xiquets més l’any 1993 en una parada de garrofers de la zona del Molí de Vent encara per urbanitzar. La Janet Rimbau i la Conxita Segú explicen que la feien al carrer Indians, al descampat que hi havia darrere l’edifici de cal Mercadé . L'Enric Bonan també recorda que participava en aquesta. L’Aurèlia Fortuny, del carrer Alt ...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  https://www.pessebreviventpoblamontornes.cat/ Un any més, ja són 48 edicions!, torna el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Ho fa amb tots els elements que els visitants de la rodalia esperem trobar. L'organització va a càrrec de l'Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Hi trobareu servei de bar, xurreria, aparcament, merxandatge i munt de voluntaris que fan possible que es mantingui viva la tradició.
Imatge

100 anys del naixement de Francesc Llorach Balsells

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...