Un jeta, dos jefes

El Jofre Borràs està actuant aquests dies al Teatre Victòria, al Paral·lel, a Barcelona. El trobareu fent de “jefe” en una comèdia d’embolics dirigida per Alexander Herlod i adaptada pel Paco Mir (Tricicle) titulada Un jeta, dos jefes. Darrere aquesta posada en escena hi ha el Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. En el repartiment destaca Diego Molero amb el paper de manat no gaire llarg que provoca moltes de les situacions gracioses de l’espectacle. El Jofre se situa en un espai ben diferent del que ens tenia acostumats. Ja no és el jove esbojarrat de Bernadeta Xoc (1999-2000), ni músic adolescent del Cor de la Ciutat (2003-2004). Ara és un home de negocis, elegant, amb una parla sobrada, amb un castellà perfecte. Amb aquesta nova fita el Jofre ens mostra la seva versatilitat i la capacitat de sobreviure –amb èxit- en uns temps molt difícils per al món de la faràndula.

Entre els detalls més sorprenents pel públic que provenim del món de la música és que una potent banda, que combina jazz, swing i rockabilly, toca en directe dalt de l’escenari. Ho fan en obrir les portes del teatre i al llarg de la sessió. Paco Mir va descobrir aquest quartet, liderat per Amélie Angebault, en una de les seves actuacions al Parc Güell.

Fa uns dies vam poder veure el Jofre en un capítol de la sèrie de detectius Kubala, Moreno i Manchón. Al desembre el vam anar a veure al Teatre Principal, que actuava amb els Mali Vanili. Déu no do el ressò que va tenir a la xarxa la seva cançó “Espanya carinyo”! L’any passat el vèiem cantar al musical Cop de Rock. El 2011 actuava amb Dagoll Dagom a la Nit de Sant Joan. No para. Si tirem de records us puc dir va ser el primer músic que vaig veure de prop que barregés el teatre i la música. Als anys 90 es duia allò del grup de pop-rock on el cantant anava de guapo i els guitarres brandaven la grenya. Res d’això. El Jofre un dia es presentava dalt de l’escenari amb una màscara de la commedia dell'arte i un altre feia disfressar els músics amb robes de coloraines. En un concert a Barcelona va portar infusions amb un termo i va començar a convidar al públic. Un espectacle!

Recordo molt els seus inicis. Cantava amb els Ni Folla (1993-1995). Les lletres eren plenes d’històries divertides com la del Tito Ciril·lo, un gos molt pinxo que li agradava anar de festa. Després va passar pels Cagant Melodies (1995-1999). Vam gravar dues maquetes que guardo amb molta estima: Festa Major i D’estraperlo, les dues enregistrades als Estudis Entrepins. Els CM van guanyar el Concurs de rock de Tàrrega i van quedar semifinalistes del Sona 9. Entre les cançons que més ens agradava tocar hi havia El carrer de les mosques, Vostre serà el regne del cel, No hi aniré, etc. Després el Jofre va fer el salt a Barcelona i no ha parat fins ara.

Marxo.
La Marxa per les Terres del Gaià es farà del 2 al 4 de maig, de Santa Coloma de Queralt a Tamarit. Serà una molt bona per a redescobrir el territori i la seva gent (caminant!).
Diari de la Torre, 194, abril de 2014, pàg. 24..

Comentaris

Entrades populars

4 d'ABRIL: NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

GIRA JULIVERT 2024!

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

LES ÀNIMES DE TAMARIT

LA GUERRA DE CUBA

LA VEU DEL POBLE