"La pagesia a Torredembarra", Diari de la Torre, juny de 2012, núm. 173, pàg. 24. Fa uns anys, el Pere Abadia em va venir a veure a casa per a fer-me una proposta: calia recollir d'alguna manera aquell món de la pagesia torrenca que dibuixava el nostre paisatge. Sí, encara hi ha pagesos. Però abans el nostre entorn més proper era netament agrícola. Hi havia carros, més de quaranta cups per a fer vi, més de cent sínies, pous i unes de trenta cisternes escampades pel defora, basses per estovar el cànem, una vintena de casetes de pedra seca, eres per batre els cereals i les faves, ametllers, garrofers, horta i sembrats. També s'havien plantat molts moniatos i cotó. Els marges feien goig i pels camins trobaves homes i dones que anaven i venien de la feina. Al carrer Nou hi havia el Sindicat. Al carrer Mañé i Flaquer, el molí d'oli i la fassina per a fer alcohol. A la plaça de la Font, l'abeurador pels animals. Als baixos de les cases, vaques, cabres i altres p
M'ha escrit la Maria-Rosa. M'ha fet molta il·lusió. S'ha acabat de llegir el llibre El riu de les dones. Em comenta que li ha recordat moltes coses de les que ha viscut. Una d'elles li produeix especial joia: "He rememorat el lèxic del Pallars amb les seves conjugacions verbals." La vida és plena de camins que es creuen. Un recull de relats que ha escrit sobre una masia del Ripollès, per a les seves filles, conté moltes coincidències amb molts detalls de les meves "converses" al PNAP. I el que més m'ha agradat: m'anima a continuar escrivint. Així ho faré! Fins aviat Maria-Rosa!
