Anem a fira

 "Anem a fira", Diari de la Torre, març de 2013, núm. 181, pàg. 24.

A finals del segle XIX tots els pobles de la rodalia esperaven la primavera per baixar a la fira anual de Torredembarra. No cal dir que pels comerciants de la vila era una oportunitat d’or per fer calaix. L’ambient que es deuria respirar devia ser digne d’admirar, barreja de paisatge rural i de serveis d’un poble gran que exercia una certa capitalitat de l’entorn. Doncs bé, gràcies a una crònica publicada a El Tarraconense del mes de maig de 1872, vuit mesos abans que es proclami la primera república, podem fer-nos una idea de tot plegat. En aquesta època la vila era governada pels republicans federals i l’alcalde era Josep Argilagós i Ibern. La vinya funcionava a ple rendiment i els carlins feien de les seves amb les armes i els segrestos.
El periodista arriba a la Torre i és acompanyat per una persona gran de classe acomodada. S’aturen en una parada on fan jocs d’atzar, per enredar i treure calés als espectadors. Passen per altres de navalles, de vaixelles i de sabates. Aquestes darreres són a tocar de l’arbre de la llibertat, que fou plantat, segurament, el 1868, arran de la revolució de la Gloriosa i el destronament de la reina Isabel II. Els nostres protagonistes, crítics amb els nous aires que bufaven de modernitat, recullen el mal estat en què es trobava l’arbre.
Segueixen caminant i topen amb un grup de xiquets jugant. Mai diríeu quin joc havien triat? Doncs, sí: castells! “...llamándome la atención unos chiquillos que se subían unos sobre otros remedando los castillos de Valls.” El seu acompanyant apunta el motiu de la més que segura caiguda immediata: “me dijo el octogenario: esa canalla por carecer de croses y puntals se caerá como toda obra de malos cimientos.”
Recordem que ens trobem en mig de la primera època d’or dels castells (1851-1889). A la Torre s’havia descarregat el 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre el 1853. Els bons castells continuarien i els historiadors del ram tenen documentades altres actuacions espectaculars com la del 1879 de la Colla Vella.
A la parada de cavalls el venedor s’esforça a cantar les excel·lència dels seus animals. La gent recull tot d’una i comença a desaparèixer. Plou a bots i barrals. Els nostres protagonistes fugen i aconsegueixen aixopluc al cafè. Allí els joves estan ballant el cancan i els visitants queden escandalitzats.
Un llibre. Dies enrere vaig tenir el plaer d’escoltar la presentació del llibre Catalanitat i llibertat de Jaume Renyer, editat per Arola. L’autor, erudit en molts temes i amb un bagatge de moltes publicacions a l’esquena, va anar desgranant el seu discurs a partir del debat que es va formular. En cap moment va voler driblar la polèmica i va anar al gra. Altra cosa és que ens poséssim d’acord en els arguments. Tots, però, vam aprendre moltes coses.
I acabo. Diuen que hem de parar orella, que hi ha un cantautor d’Altafulla que ho està fent molt bé. És el Jesús Cayuela. Diuen que enguany podrem celebrar, de nou, el patró d’Irlanda a Torredembarra, Saint Patrick, el 17 de març. Estarem atents als cartells. Diuen que el 23 de març hi ha un festival a la Traviesa per donar a conèixer les Terres del Gaià, que hi haurà música, activitats infantils i productes dels diferents municipis. Diuen que el Ball de Diables de Torredembarra continua amb els actes del seu 25è aniversari.

Jordi