Cel Obert, núm. 12, Primavera de 2010, pàg. 14.
Entrades populars
"CREIXELL FA MEMÒRIA"
El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
DIA 19
Ahir vaig tenir la sort de conèixer la Rosario i el seu marit, d'Escàs. Vam parlar del primer turisme, del lloguer d'habitacions, de les granges, dela venta de mamellons, de la tronca, del mandongo i de tantes altres coses. Amb la Maria de Llessuí també vam parlar del turisme, de la pista d'esquí, de les ovelles, la vianda, les caramelles, el formatge, el telèfon, l'escola, els arguets, el molí i moltes coses més. També vaig conèixer el seu fill Jordi a l'Hostal i una colla d'avis que feien tertúlia. Avui em toca anar cap a Bernui.
Les fogueres de Sant Joan a Torredembarra
El mes de juliol de 2021, la periodista torrenca Anna Rius publicava a Torredembarra Actualitat un article recordant les fogueres que cremaven la nit de Sant Joan pels diferents barris de la vila. Vaig retallar aquest escrit, el vaig publicar a les xarxes i vaig demanar a tothom que escrigués el lloc del poble on feien la seva foguera comunitària. I aquest és el resultat. El Pere Torres recorda la que feien a la plaça Sol-Raig , als Munts. El Ramon Charles i els seus veïns la feien a la plaça Catalunya , quan encara no estava ni asfaltada i només hi havia l’edifici de l’As d’Oros. La Carme Miquel comparteix una fotografia on apareixen els seus dos fills i dos xiquets més l’any 1993 en una parada de garrofers de la zona del Molí de Vent encara per urbanitzar. La Janet Rimbau i la Conxita Segú explicen que la feien al carrer Indians, al descampat que hi havia darrere l’edifici de cal Mercadé . L'Enric Bonan també recorda que participava en aquesta. L’Aurèlia Fortuny, del carrer Alt ...
LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS
Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
GIRA JULIVERT 2012
Març: Bar de la Torre. Novembre: Ball de Diables.
26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ
1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
GIRA JULIVERT 2025!
Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons. Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
BELLMUNT DEL PRIORAT
EL COMÚ
Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Comentaris