UNA VINTENA DE NOVETATS EDITORIALS PER SANT JORDI

Cel Obert, núm. 12, Primavera de 2010, pàg. 14.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

ELS INICIS DEL CATALANISME AL BAIX GAIÀ

Jordi SUÑÉ (2008): Els inicis del catalanisme al Baix Gaià", Estudis Altafullencs , núm. 32, Pàg. 119-144 El podeu llegir sencer al Raco.cat . Llegiu l'article ampliat al llibre 10 retalls de Baix Gaià .
Imatge

LA CANÇÓ PELS 50 ANYS DELS NOIS DE LA TORRE

  Entrevista a Ona la Torre . Notícia al TAC12 . Som els Nois de la Torre és l'himne dels Nois de la Torre i ha estat escrit en motiu dels 50 anys d'aquesta colla castellera. Es tracta d'una cançó que recull l'esperit de la colla, la seva història i el seu desig de seguir alçant castells. Julivert ha estat el grup encarregat de compondre i enregistrar el tema tot seguint les indicacions de la comissió de la colla que ha coordinat aquesta part de les accions per commemorar el cinquantè aniversari dels Nois. Curiosament, els Nois també han participat en dues parts de l'enregistrament. Un grup d'adults canta la tornada i la canalla interpreta una estrofa. El dia de l'estrena en directe de la cançó, el 23 d'agost de 2025, una bona representació de la colla va pujar a l'escenari a cantar la cançó amb Julivert. L'enregistrament compta amb una altra colaboració especial. Es tracta dels Grallers de la Torre que han posat el seu so a les parts instrumen...
Imatge

CITB (1994-1999)

El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià . El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.
Imatge

EL SABÓ

El Sabó, a la plaça de la Font, va ser la seu del Centre Republicà Democràtic Federal des del 1917 fins el 1939. Disposava d’una sala de ball, on es va fer cinema, teatre, carnavals i festes majors. El cafè era al primer pis, cosa habitual en aquella època. Aquest partit polític va guanyar totes les eleccions municipals entre el 1902 i el 1934. El Sabó disposava d’una secció juvenil, la Joventut Torredembarrense, que organitzava les festes populars. En aquella època els altres dos cafès de la vila també tenien les seves respectives societats recreatives, al Recreo i a la Unió, a cal Maiam. El Sabó va acollir grans actes polítics, com els mítings de Marcel·lí Domingo, i jornades històriques, com la proclamació de la II República i el seguiment dels Fets d’Octubre de 1934. La sala de ball va ser enderrocada quan van entrar les tropes franquistes i el cafè va ser clausurat. L’associacionisme lliure va ser prohibit i va començar la repressió i la dictadura franquista. Jordi Suñé Morales Au...

SOBRE EL NOU PLA DE MOBILITAT DEL NUCLI ANTIC DE TORREDEMBARRA

 Bon dia, Us escric en relació a les noves normes de mobilitat que afectaran al nucli antic de Torredembarra a partir de dimecres 17 de març de 2021. Entenc que les motivacions dels canvis es deuen a un intent de reduir el trànsit de cotxes pels carrers del nucli antic. És un objectiu lloable. Amb el vostre permís us faig arribar algunes reflexions que potser us poden ajudar. Els veïns del nucli antic haurem d’entrar amb el vehicle per descarregar, carregar la furgoneta amb els instruments per anar a treballar, etc. pel portal de Padrines. D’allí haurem de recórrer el carrer Major i arribar a la plaça de la Vila. Haurem de maniobrar el cotxe o la furgoneta entre la gent que passeja i pujar pel carrer Carnisseria. En arribar a la cruïlla haurem de girar amb dificultats cap al carrer Eduard Benot. No seria millor permetre l’entrada dels vehicles per descarregar o entrar els cotxes als garatges per les mateixes vies de sempre? Reduiríem el trànsit i els vehicles passarien per carrers ...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Imatge

EL CARRER FREGINAL (TORREDEMBARRA)

El Freginal vivia de la terra. El carrer Freginal, antigament, havia estat al defora del poble. Hi havia terres de farratges, d’aquí li ve el nom. En un article publicat a La Sínia , Anna Maria Garcia Cantero explicava que a principis de segle XX en aquest carrer hi vivien quatre pescadors, dos pastors de cabres, un traficant d’animals i una bona colla de pagesos.  Cal Xitot era la primera casa entrant per la plaça del Castell. Hi vivia la família de Jaume Recasens Fortuny. El seu fill Jaqui va continuar l’ofici de pagès. Va treballar la sínia de la Vila i l’emblemàtica sínia de cal Xitot. En aquell terreny hi havia hagut una sínia municipal. Havien posat parada a la plaça de la Font. Anton Beltran “Anton Gorrí” tenia una terra als Munts i una altra a Mas Terrassa. El renom li ve perquè una vegada va comprar un gorrí a la plaça del Castell i se li va escapar pel poble. Joan Vidal de cal Xato tenia vaques sota casa i un cub. Duia una sínia al Pontet i una altra cap a la Rasa. Fe...
Imatge

TANKES I HAIKUS

  Aquest passat Sant Jordi, un dels llibres locals més comentats va ser el signat pel poeta i veí del Freginal Josep Lleixà i l'amic Jordi Morera , autor de les il·lustracions. Es tracta d'una obra editada per Sagrada Esparta, de Torredembarra. El nostre poeta de capçalera, d'arrels ebrenques, continua amb l'ànima creativa a l'orient, sempre reivindicat la llengua catalana, la natura, el mar, l'amor, els somnis, el records i la vida quotidiana. Pel que fa a Morera, reconeixerem el seu traç, a color, sobretot a l'estil d'aquests dibuixos costumistes que ens regala a través de les xarxes, aquests esbossos on podem reconèixer el paisatge humà de la Torre. El lector podrà llegir els dibuixos i pintar mentalment les poesies breus de cada pàgina. De nou, felicitats als autors i bona lectura!
Imatge

LA SERRANA DE LA SECUITA

L’Antoni Panadès va recollir al llibre Misteris i llegendes (2001) una història que s’explica a la Secuita. Resulta que als Masos, un antic i petit nucli del municipi situat a un quilòmetre de la parròquia, hi vivia la Serrana.  Li agradava explicar que tenia un contacte habitual amb les bruixes. Una de les coses que l’amoïnaven era que les bruixes orinaven pel forat del pany de casa seva. Les bruixes es devien passejar per casa seva ben tranquil·les perquè quan ella dormia li rentaven els plats. Ella, lluny d’espantar-se i marxar de casa seva, s’hi encarava i, del llit estant, les cridava que paressin perquè no la deixaven dormir. Déu ni do! La gent que parlava amb la Serrana no la creien però, és clar, el poble n’anava ple. Les bruixes devien fer respecte però la Serrana... "La Serrana de la Secuita", El Timbal , núm. 80, abril de 2015, pàg. 4.