“Ara fa un segle... Les entitats de la Torre”, El Timbal, núm. 38, gener de 2001, pàg. 7.
30 ANYS DE FANFARA
Veieu la notícia d' Ona la Torre . Veieu la notícia a Tac 12 .
Entrades populars
A FAVOR DEL CARRER EDUARDO BENOT SENSE COTXES
Aquests dies de festa major hem pogut viure com podria ser el carrer Eduardo Benot del nucli antic de Torredembarra sense cotxes. Ha estat un plaer respirar aire pur, més fresc, gaudir de la pau del silenci i veure xiquets jugant al carrer. El futur del carrer passa per urbanitzar l'espai amb arbres i bancs. Que els veïns puguin entrar en cotxe a descarregar la compra o a guardar el vehicle als aparcaments privats i prou. En tot cas, traient les places d'aparcament gratuïtes que hi ha a l'asfalt, evitarem l'entrada contínua de vehicles per veure si hi ha lloc on estacionar. Evitarem fums, perills innecessaris i sorolls. Parlem-ne.
SETEMBRE DE 2026
Propers concerts: 10 de setembre: Julivert a Rocafort de Queralt 11 de setembre: Tot sol amb la guitarra a Torredembarra 11 de setembre: Julivert a Bràfim 12 de setembre: Tot sol amb la guitarra a la Riera de Gaià (festa particular) 26 de setembre: Julivert a la Nou de Gaià
PENA ROJA DE TASTAVINS (EL MATARRANYA)
JULIVERT 2026!
14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria 31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer 23 de juny: Tàrrega 1 d'agost: Vic (22h) 21 d'agost: El Baell, 21:30h (El Ripollès) Retall del diari . 23 d'agost: Alió, 21h, al pati de l'escola VEIEU LA CRÒNICA DEL VALLENC ! 24 d'agost: El Catllar ( Coneix l'artista ), 19h, Sala Polivalent APLAÇAT PER L'AIGUAT! 24 d'agost: Albinyana, 22:30h 28 d'agost: Cambrils 30 d'agost: Miramar (dinar de poble) Amb Carles Belda! 10 de setembre: Rocafort de Queralt, 23h, a la pista 11 de setembre: Bràfim, 20:30h 26 de setembre: La Nou de Gaià 10 d'octubre: Alcover 17 d'octubre: Barcelona 12 de desembre: Tàrrega, 20:30h 13 de desembre: La Selva del Camp
HISTÒRIA D'ALTAFULLA I
El Centre d'Estudis d'Altafulla va presentar a finals de l'any passat el llibre Història d'Altafulla I. Prehistòria, romanitat i edat mitjana . Es tracta del darrer volum d'una col·lecció de tres llibres que ha editat aquesta entitat amb la voluntat de donar a conèixer la història del municipi. Es tracta d'una edició de luxe, amb tapa dura i paper setinat de format din-a4. En aquest volum hi han participat l'altafullenc Salvador-J. Rovira i Gómez -autor dels dos anteriors volums-, Amèlia Bargalló Ferrerons, Joan Menchon i Bes i Ramon Serra Rial. L'interès dels treballs va més enllà dels límits geogràfics del terme d'Altafulla. Els interessats per la història de la resta de municipis del Baix Gaià també gaudiran molt de la lectura del llibre.
VISCA SANTA ROSALIA!
Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2011): Visca Santa Rosalia! Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. DL. T. 1459-2011 Veieu Torredembarra.cat , Tac 12 (minut 24:40), El Mònic i Ona la Torre . Aquí podeu llegir el text sencer sense imatges. Un text per al setmanari DIRECTA! VISCA SANTA ROSALIA! Explicar les tradicions del lloc als més petits és donar-los l’oportunitat d’arrelar i créixer forts amb les branques cap al món. Despertar la curiositat per les coses més properes és encendre l’espurna del coneixement. Quan les tradicions esdevenen de tots, la cohesió del poble és una realitat i la solidaritat pels moments difícils està garantida. Les festes populars creen comunitat, un imaginari comú malgrat la diversitat i la realitat complexa en la que vivim. És per això que cal aplaudir iniciatives com la que us presentem: Visca Santa Rosalia! Es...
VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ
“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...
Pintant des de Torredembarra
Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre , núm. 195, pàg. 24. Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc. A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per...
L'HOSTAL DE LA FIGUERETA
Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024. Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i pirates senyorejaven per la Mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí reial que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal. L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona s’hi pot llegir perfectament el topònim «La Figuereta». [1] En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràc...
Comentaris