LES ENTITATS DE LA TORRE



“Ara fa un segle... Les entitats de la Torre”, El Timbal, núm. 38, gener de 2001, pàg. 7.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

EL SOMETENT DE CREIXELL

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Riff. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres...
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

ELS INICIS DEL CICLISME A CREIXELL

  El ciclisme va aixecar passions a Creixell. Al 1917, Josep Jané era delegat al poble de la Festa del Pedal de la Província de Tarragona organitzada per la Unió Deportiva Vendrellense. [1] A la dècada de 1920 es va fundar la Penya Ciclista [2] amb Josep Jané i Joan Boada al capdavant. Organitzaven curses amb sortida i arribada a Creixell i també col·laboraven amb el pas de curses que organitzaven pobles veïns. El torrenc Anton Miracle Rovira «Serenet» va guanyar la cursa de l’any 1923 Creixell-Torredembarra-Creixell. La convocatòria d’una d’aquestes curses va aparèixer a La Vanguardia l’11 de setembre de 1925: «El día 20 del actual con motivo de celebrarse la fiesta mayor de Creixell, se celebrará una carrera ciclista saliendo a las tres de la tarde con dirección a Torredembarra donde habrá control de timbre, Vendrell, donde estará el viraje, siguiendo por la carretera y calles de Salmerón, plaza Nueva, Muralla y siguiendo hacia Torredembarra regresando a Creixell. Compondrán el...
Imatge

"CREIXELL FA MEMÒRIA"

  El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
Imatge

TIRAR A BATEIG A CREIXELL

  Els naixements eren molt celebrats per les famílies i també per la comunitat. Es feia el bateig a l’església. «A mi em va batejar mossèn Francisco Vives.» (Josep Solé) «I a mi!» (Maria Brugarola) De mitjana, es tenien molts més fills que avui en dia. «Abans eren molts germans a les famílies.» (Joan Virgili) El Jaume Arall recorda que es tirava a bateig i després es feia «ressopó» per la família. L’Alvar Font encara va tirar a bateig quan van néixer els seus fills. «N’hi va haver dos que van partir una pesseta de paper per la meitat quan baixava volant. Van agafar la meitat cadascú i no van ser capaços d’ajuntar-la. Un deia que és meva, que és meva... Érem joves. I confits! Sí, home, quan hi havia un bateig anava tot Déu allí, a plegar. Ara potser no fan res d’això ja. Però llavors, sí, era un festival de la casa. De la finestra de dalt, tiraven.» (Joan Virgili) «Com que nosaltres érem pagesos i teníem avellanes i umetlles , doncs això la gent ho agraïa, també en tiràvem. I co...
Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Imatge

Esterri d’Àneu, a 55 hores de Barcelona

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. EDAT MITJANA Torre de la Vila, antic castell (cal Serafí), restes de la muralla, portal de la Bassa i portal de padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). Masia de cal Ratxet (no sé posar-hi data, s'hauria de consultar). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal...