FINS SEMPRE, OLEGUER!

TDB,
núm. 11, desembre de 2005, pàg. 2.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

EN CATALÀ, SI US PLAU

21/11/2025 Casa Tarradellas "Bon dia, Soc el Jordi Suñé de Torredembarra. Us escric perquè l'altre dia vaig comprar a un Spar del meu poble un dels vostres productes, una pizza amb massa de fermentació lenta (boníssima!), i em vaig fixar que no estava etiquetada en català. Em va sorprendre perquè els valors que transmet la vostra marca (proximitat, familiaritat, productes de la terra, etc.) casarien molt bé amb la llengua catalana. Just aquests dies hem sabut que la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística ha declarat l’emergència pel descens d’ús social del català. Tots hi podem fer alguna cosa per tal que la nostra llengua no es perdi. Potser vosaltres podeu emprar el català als vostres productes. Ho podríeu valorar. Aprofito l'avinentesa per saludar-vos atentament, Jordi Suñé"  09/09/2024 Espuña "Bon dia, Soc client vostre, de diversos productes. Tinc a la nevera, ara mateix,  "Hilos de jamón curado". Us felicito pel sabor i la qualitat. Seguiré c...
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

CONCERTS TOT SOL

  14 de juny: Nois de la Torre 21 de juny: Carrer Carnisseria 10 d'agost: Marçà 22 de novembre: Esplai Matinada
Imatge

DIA 4

Les llums del matí són espectaculars. Les coses van a poc a poc. A mig matí la gent de Barcelona, amb els seus cotxes 4 x 4, ja et comencen a adelantar per tots costats. S'han despertat. Ahir vaig estar amb 4 àvies encantadores: la Ramona, la Blanca, l'Angelina i la Lola. També vaig rebre un correu de l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, que també col·labora amb el meu projecte. Una joia. Una notícia torrenca: Ahir em va comentar la Raquel que havien emès la primera part de la passejada pel Baix Gaià que vam fer. Vam estar en diferents refugis de la darrera Guerra Civil.
Imatge

ENTREVISTA A LECTURA

Entrevista al suplement dominical del Segre , el 21 de juliol de 2013. Aquesta entrevista es va fer arran de la publicació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu .
Imatge

VARA PER TRES!

  “Altafulla” Paraula màgica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934.   El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes! -Vara per tres, vara per tres! Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen. -Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. -Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre! I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El...
Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

El Camp de Tarragona a debat La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a ...