elriu.cat

Cercar en aquest blog

LA POBLA DE MONTORNÈS REPUBLICANA

10.10.08

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Google+
Correu electrònic
Altres aplicacions

Publicat a La Pigota núm. 3, octubre de 2008, pàg. 11.

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Google+
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

EL BAIX GAIÀ AL SEGLE XX

Propera presentació: Biblioteca Municipal de Roda de Berà, 25 de gener de 2019, a les 18h

El dissabte 8 de setembre de 2018 es va presentar al local del Centre d'Estudis d'Altafulla el llibreEl Baix Gaià al segle XX, escrit pel mestre i antropòleg Jordi Suñé. L'acte va ser conduït pel Hble. Sr. Josep Bargalló, conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La Baix Gaià al segle XX és un llibre que explica el passat més recent dels 11 pobles situats al nord del Tarragonès, a tocar del riu Gaià, i de l’antic terme de Tamarit. Es tracta d’un període de canvis polítics, demogràfics, urbanístics, econòmics, culturals i socials marxats per la guerra i la postguerra. Més enllà del conflicte bèl·lic, l’autor tracta temes ben diversos que van des de l’arribada de l’electricitat fins a la instal·lació dels càmpings, des dels Pomells de Joventut fins a als aplecs de sardanes del dilluns de Pasqua. Els protagonistes d’aquest treball són dones i homes cooperativistes, caram…

BARRERA! ELS PEATGES DE GRESCA

Imatge publicada a L'Abans (Xavier Garcia i David Morlà, 2009) que va ser realitzada a la dècada de 1950 per Josep Farré Moran.
BARRERA! Els peatges de gresca
Cada 28 de desembre, per Sants Innocents, podeu veure una cosa ben curiosa aTorredembarra. Nens i nenes, amb un somriure a la boca, us aturaran, us barraran el pas, no us deixaran passar. Us posaran una fusta al davant tot cridant una paraula: Barrera! Si voleu que us via lliure haureu de pagar una moneda. No s'hi val una penyora o una fruita dolça. No es pot pagar en espècies. Volen líquid. Cal pagar amb diners, calés. Per poc que aboneu us deixaran passar, no patiu. Prepareu monedes quan hagueu de sortir de casa. Grateu-vos la butxaca, si no, no passareu. Si veniu a la Torre aquell dia porteu xavalla per poder circular pels carrers més cèntrics. Més d'una vegada us aturaran. Entre rialles i corredisses va passant el matí. La bossa sona i és l'hora de repartir els beneficis entre la canalla que comparteixen bastó.…

GIRA JULIVERT 2018

la foto és de l'Ajuntament de Roda de Berà.

www.facebook.com/julivert.cat www.twitter.com/julivertcat www.instagram.com/julivert.cat JULIVERT, 2018 12-I: Davant de l’antiga presó de Tarragona, CDR-Eixample (Jordi tot sol) 16-I: Plaça de l’Ajuntament de Tarragona, ANC i Òmnium Cultural. 19/21-I: Artikutza (Navarra). 27-I: CSOA Les Naus. 24-II: Vila-seca, CDR. (Jordi tot sol)
24-II: Colla Jove, Tarragona, CDR-Part Alta. (Jordi tot sol)

28-II: Ajuntament de Tarragona, Somescola.
2-III: Cabra del Camp, AAVV.
24-III: Santes Creus, al Casalot, Terres del Gaià.

TORREDEMBARRA. TRES SEGLES DE CASTELLS

Acaba de sortir una novetat literària que agradarà al sector casteller i també a tots veïns i totes les veïnes de Torredembarra que tenen interès pel passat més proper de la vila. Es tracta de Torredembarra. Tres segles de castells (1771-2018) escrit a sis mans per Josep Bargalló, David Morlà i Gerard Recasens. Aquest exhaustiu treball, de lectura agradable i apassionant, ens ajuda a entendre la passió dels castells en aquest municipi situat a mig camí de Valls i Vilafranca del Penedès i a mig camí del Vendrell i Tarragona. Torredembarra és el primer municipi on s'ha pogut documentar el terme "torres o castells" referint-se a les construccions que aixecaven els balls de valencians. Des del 1771! Torredembarra va tenir una colla castellera que va néixer a finals del segle XIX i que va passar per diferents etapes al llarg del primer terç de segle XX. Torredembarra va donar grans castellers que van participar a diverses actuacions de les grans colles del moment. A llegir!

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI

Gràfica amb les ràtios d'endeutament publicades per la premsa. En vermell, la previsió pel 2018. En verd, la projecció per al 2019. Del 2011, no tinc dades.
Aquest mes de desembre de 2018 el govern municipal de Torredembarra ha donat per tancat el Pla de Sanejament dos anys abans del que tenia previst. El govern municipal preveu acabar el 2018 amb un 51,78% de ràtio d’endeutament. El govern també fa previsió de cara al 2019 i espera reduir el deute fins el 46,02%. (Ona la Torre, 17-XII-2018) L’any 2017, la ràtio d’endeutament de l’Ajuntament de Torredembarra es va reduir fins al 67,25%, segons va explicar Ona la Torre (9-II-2018). El pressupost de 2016 es va tancar amb un romanent positiu de 2,9 milions d’euros, segons informa el Baix Gaià Diari. La ràtio d’endeutament del 2016 es va tancar amb un 77,99%. Torredembarra devia a data de 31 de desembre de 2016 17.632.000 euros, uns 1140 euros per habitant, segons El País. Amb aquest deute, Torredembarra se situava a la posició 324 …

TORREDEMBARRA MAI HAVIA TINGUT TANTA POBLACIÓ

La població de Torredembarra ha tornat a augmentar. 15992 persones, quasi arribem a les 16.000. Torredembarra mai havia tingut tanta població. Aquesta xifra suposa tenir una densitat de 1836 habitants per quilòmetre quadrat, dada que supera la densitat del Tarragonès (791,5) i la de Catalunya (236,7). L’augment de població de Torredembarra respecte el 2017 és de 266 persones. Es tracta d’una xifra idèntica a l’augment del 2017, quan es va arribar a 15460. En termes generals, la població de Torredembarra s'havia mantingut estable des de l'arribada de la crisi fins el 2017. El 2012, vam poder notar una frenada en el creixement d’habitants. Aquell any la població es va reduir en 141 persones. De la mateixa manera, el 2015 també es va detectar una lleugera disminució (104). La resta d’anys, la població no ha parat d’augmentar de manera lenta si ho comparem als anys anteriors de l’esclat de la bombolla immobiliària. Des del 2008, la vila ha guanyat 670 persones, malgrat la crisi e…

Francesc Llorach Balcells

Francesc Llorach Balcells va ser un pintor torrenc que va gaudir del reconeixement de molts amants de l’art i, sobretot, dels veïns del seu poble els quals sempre van respondre a les seves exposicions amb una gran assistència i amb la compra de les seves obres. El que poca gent sap és que Llorach, quan era jove, va estar condemnat a cadena perpètua. Com se’n va sortir? Com va poder refer la seva vida? En el present article aprofundirem en aquest aspecte i podrem conèixer, una mica més, els estralls de la guerra i de la repressió franquista. Llorach, el “Cisquet Pintor” com el coneixia tothom, va néixer el juliol de 1914 al carrer Carnisseria número 12 de Torredembarra, a cal Sumoy o cal Cisquet Pascual. Els seus pares eren la Matilde i el Francisco. L’avi matern era el fuster Pascual Balcells Valls, que fou un dels fundadors de la coral “La Veu del Poble” (1901).[1] Als dos mesos de vida, el Cisquet va haver de ser operat. Llavors, era una cosa infreqüent ja que els mitjans i els servei…

19 de GENER: JULIVERT A LES BORGES BLANQUES

www.facebook.com/julivert.cat
GIRA 2019
Gener 12: ALCOVER (Festa privada) 19: LES BORGES BLANQUES (Fira de l'Oli)

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque…

Tweets by Julivertcat

Amb la tecnologia de Blogger