LA POBLA DE MONTORNÈS REPUBLICANA

Jordi SUÑÉ (2008): "La Pobla de Montornès republicana", La Pigota núm. 3, pàg. 11.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CITB (1994-1999)

El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià . El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.
Imatge

EL CARRER FREGINAL (TORREDEMBARRA)

El Freginal vivia de la terra. El carrer Freginal, antigament, havia estat al defora del poble. Hi havia terres de farratges, d’aquí li ve el nom. En un article publicat a La Sínia , Anna Maria Garcia Cantero explicava que a principis de segle XX en aquest carrer hi vivien quatre pescadors, dos pastors de cabres, un traficant d’animals i una bona colla de pagesos.  Cal Xitot era la primera casa entrant per la plaça del Castell. Hi vivia la família de Jaume Recasens Fortuny. El seu fill Jaqui va continuar l’ofici de pagès. Va treballar la sínia de la Vila i l’emblemàtica sínia de cal Xitot. En aquell terreny hi havia hagut una sínia municipal. Havien posat parada a la plaça de la Font. Anton Beltran “Anton Gorrí” tenia una terra als Munts i una altra a Mas Terrassa. El renom li ve perquè una vegada va comprar un gorrí a la plaça del Castell i se li va escapar pel poble. Joan Vidal de cal Xato tenia vaques sota casa i un cub. Duia una sínia al Pontet i una altra cap a la Rasa. Fe...
Imatge

EL SOMETENT DE CREIXELL

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Rif. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres ...
Imatge

El Montmell

Va haver-hi un temps que, en aquests pobles del Gaià, l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir ente...
Imatge

Vilamur, una vila oberta

Article publicat a PallarsDigital.Cat Diuen que el nom de Vilamur prové de la contracció de “vila” i “mur”. Vaja, que el poble tenia una muralla per defensar-se dels possibles atacs. El nucli urbà conserva les característiques d’un poble medieval. Actualment, no és un nucli tancat per cap muralla. Al contrari, és obert i amable. Està situat al costat d’una gran esplanada on es pot deixar el vehicle. Els seus carrers conviden a estirar les cames. La pedra vermellosa, la font, l’abeurador i els rentadors que funcionen i sorprenen al visitant. Si hem de parlar de sorpreses hem de citar l’església parroquial de la mare de Déu de Medina, que està esquerada de dalt a baix. També ens crida l’atenció el nom de la parròquia. Això de Medina prové de l’àrab, segur! Actualment hi ha censades una seixantena de persones però havia arribat a tenir 256 el 1857. Les desamortitzacions del XIX, la crisi agrària del tombant de segle i la mala climatologia de la mateixa època van fer davallar la...
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Imatge

MEMÒRIA

El Silvestre Vernet Vernet, nascut el 13 de maig de 1913, era un jove actiu, esportista, sociable, amic dels amics. Li agradava anar amb bicicleta i jugar a futbol. Era membre de la UDT. Als anys 30 del segle XX jugava amb el Garcia, el Virgili, el Gatell, el Montserrat, el Rigualt, el Rimbau, l’Oliver, el Mercadé, el Sangüesa i el Plana, entre d’altres. Treballava de pagès ajudant al seu pare. Era fill de l’Adelaida Vernet Boquera i del Silvestre Vernet Saladié. Les seves germanes eren la Sisqueta i la Maria, la meva àvia. El seu germà era el Jaume, que treballava de dependent a cal Marxant, a la plaça de la Font. Era una família que provenia de Masboquera, a Vandellòs. Migraren a la Torre a mitjans dels anys 20 cercant una vida millor. Vivien al carrer Baix de Sant Pere número 11, que llavors rebia el nom oficial d’Ignasi Iglesias. Feia teatre. A principis de novembre  de 1935, per exemple, es va participar a les dues obres representades en benefici del torrenc Joan For...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...