LA POBLA DE MONTORNÈS REPUBLICANA

Jordi SUÑÉ (2008): "La Pobla de Montornès republicana", La Pigota núm. 3, pàg. 11.

Comentaris

Publica un comentari

Entrades populars

Imatge

CAGANT MELODIES (1995-1999)

Tàrrega, 1998.

Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla. Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs: Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999).


Aquí teniu cançons de la primera maqueta:




Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits, pots sentir els versos de l’infern. Ballo al so del tabal. La nit em pren al seu cor. Que la música no pari mai. El matí ens trobarà prop de la platja estirats. Cada any ja som més gent, diables, castells i la mulassa. Bastoners, turcs i cavallets, l’àliga, gegants i també els nans. El botafoc encén la carretilla, tres borrons estan saltant. El Llucifer amb el c…
Imatge

NI FOLLA (1993-1995)

Ni Folla va ser un grup de rock nascut a Torredembarra, amb membres de la Pobla de Montornès, Ferran i la Torre. El seu nom fa referència a la poca o nul·la formació musical dels seus membres. Malgrat aquest condicionant, la banda va saber desenvolupar un bon repertori, unes cançons divertides i originals i 11 concerts per les festes dels municipis del Baix Gaià amb molt de públic. El seu nucli impulsor va estar format per l’Ivan Fortuny i el Rubén Fortuny de la Pobla de Montornès, l’Isaac Negrié de Ferran, el Jofre Borràs i l’Oriol Pijuan de Torredembarra. Més tard s’hi afegirien el Jordi Figueras, l’Aleix Panadès i el Jordi Suñé de la Torre. Alguns dels músics que van formar part de Ni Folla van continuar després muntant grups de rock com Improbables o Cagant Melodies.





MORLÀ, David (1998): “El rock català al Baix Gaià”. Recull de Treballs. Torredembarra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas, pàg. 53-64. MORLÀ, David (2019): La gralla a Torredembarra i la tradició musical a la vila. Tor…
Imatge

CANÇONS PER ESCOLTAR AMB ELS XIQUETS I LES XIQUETES (I ALGUN RECURS MÉS)

Molts dels recursos que s’estan compartint a internet d’educació musical ho estan fent a Instagram. En aquesta entrada trobareu alguns enllaços interessants:http://patapumpampam.com/?p=690Les cançons s'estan emprant amb molt d’èxit a les escoles són dels següents grups (adjunto els seus canals al youtube):MAINASONShttps://www.youtube.com/channel/UC5h-dMbHSH3tikTmTSnfGjQREGGAE PER XICShttps://www.youtube.com/user/ThePenguinsSkaDÀMARIS GELABERThttps://www.youtube.com/user/damarisgelabertEL POT PETIThttps://www.youtube.com/channel/UCZqDq4Dl1ZxBQMlQgiEW5Kw-----------------Algunes cançons destacades d’aquests canals són aquestes (però n’hi ha moltes més):LES VOCALShttps://www.youtube.com/watch?v=whuKasZzqDUMASSATGEShttps://www.youtube.com/watch?v=2RaUhbr7JmsELS DIES DE LA SETMANAhttps://www.youtube.com/watch?v=4atoVE3t-yoBON DIAhttps://www.youtube.com/watch?v=BF7w-xJUlwMSÓC UN MICOhttps://www.youtube.com/watch?v=NJSDfeWP9WcEL ROCK DE LA FORMIGAhttps://www.youtube.com/watch?v=Q_eLp_YQ14…
Imatge

REVISANT "VOTS DE POBLE". M'AJUDEU?

Aquests dies he enllestit un esborrany de llibre sobre vots de poble, tradicions, ermites, creences, llegendes i festes populars del Baix Gaià. Si us animeu us l'envio. M'agradaria que em diguéssiu què us sembla i si creieu que puc afegir alguna cosa. Moltes gràcies!
Imatge

8 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

BOSC DE LA MARQUESAPLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92)ERMITA DE MONTORNÈSEL PIC DE LA MOLACAMÍ DE SANT JAUME (GR 172)DESEMBOCADURA DEL GAIÀLA POBLA-SALOMÓTORREDEMBARRA-ALTAFULLA-ELS MUNTS espai en construcció
Imatge

PLATAFORMA BAIX GAIÀ, 1999

Els orígens de la PBG es remunten a l'estiu de 1999 quan s'inicià la lluita per aconseguir la gratuïtat de l'Autopista A-7 als peatges del Vendrell i Tarragona (del Vendrell a Salou) per tal de disminuir el trànsit de la N-340, que llavors acumulava més de 300 morts en 5 anys. La seva lluita es coordinà amb plataformes semblants, com la de la Mora o la de Boscos. Junts van pressionar a les administracions i van aconseguir una gratuïtat a mitges entre Torredembarra i Vila-seca. En aquesta etapa la PBG va rebre més de 100 denúncies per demanar la gratuïtat de l´A-7 que ara tots/es gaudim. La PBG reactivaria la seva activitat arran del traçat dissenyat per construir enllaços al Tren d’Alta Velocitat que pretenien trinxar el territori del Baix Gaià. De nou, la PBG va assolir alguns dels seus objectius.







Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història"

L'Espurna, núm. 11, 2010, pàg. 19-23.
Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra.

Reconstruir una vidaAl cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la filla de Miq…
Imatge

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI

Gràfica amb les ràtios d'endeutament publicades per la premsa. En verd, la projecció per al 2020. Del 2011, no tinc dades. Les dades que presento en aquest estudi estan recollides de la premsa, butlletins municipals i de partits polítics. És per això que, en general, les dades són poc fiables. La fiabilitat de les dades sembla que vagi en augment, sobretot a partir del 2008, quan el web d’hisenda publica el deute municipal de cada consistori.Si voleu compartir les dades que vosaltres tingueu o qualsevol reflexió, no dubteu a fer-ho per aquí sota.L’estudi ens permet apropar-nos a l’evolució del deute municipal d’una vila com Torredembarra, caracteritzada pel seu ràpid creixement poblacional a principis del segle XXI, el monocultiu del turisme i la construcció i l’impacte de les crisi del 2008 (econòmica) i del 2020 (sanitària i econòmica).Any per anyL’equip de govern municipal (ERC) va tancar l’any 2019 amb una ràtio d’endeutament del 44,36%. El límit legal de deute viu respecte els…
Imatge

RIU AVALL: CAMINANT PER LES TERRES DEL GAIÀ

Maribel SERRA i Jordi SUÑÉ (2015): "Riu avall: caminant per les Terres del Gaià". Cultura i Paisatge, núm. 8. Pàg. 104-113
US PODEU DESCARREGAR L'ARTICLE SENCER DE LA REVISTA EN FORMAT PDF AQUÍ.
Caminar, ser riu, ser Terres del Gaià. Oblidar les preses, deixar que les cames facin la seva, avall. Un passeig pel territori, conèixer-lo serà estimar-lo. Anar fent camí per recuperar la memòria del patrimoni i del paisatge. Fer reviure un riu de cabal segrestat per la presa del Catllar.
Aquesta ruta que us proposem ha estat dibuixada any rere any, i ja en fa cinc, pels participants a la Marxa per les Terres del Gaià. La ruta ressegueix el Gaià, des del naixement simbòlic a la Font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins al mar, a la desembocadura, si la podem anomenar així, a la platja de Tamarit. Resseguim el riu, redescobrim plantes, la toponímia, admirem el paisatge i les construccions rurals.
Tradicionalment, el recorregut que proposem s’ha cobert en tres dies, per…
Imatge

QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?

El segle XIX acabava amb conflictes militars, amb unes classes populars empobrides, amb diverses famílies migrant cap a Barcelona i amb tensions al camp. En aquest sentit, el cas del Catllar ens serveix d’exemple. L’any 1900, arran de les eleccions municipals, deu membres d’una de les dues candidatures electorals, els representants “del elemento liberal”, van acabar a la presó per motius polítics. En desconeixem els detalls. Encara estaven tancats quan va arribar la Festa Major d’estiu i una part del poble va promoure un boicot a tots els actes. (Diario el Comercio, 26-VIII-1900) Aquell mateix any, acabaria assassinat Pau “Sulé” Mensa, el jove catllarenc que havia liderat la fundació de la cooperativa tres anys abans i que havia llogat els grallers que havien de rebre els polítics locals recentment alliberats de la presó. La seva mort quedà impune davant la justícia. I cal recordar els casos dels assassinats d’aquella mateixa època. A Renau, Pau Armengol, membre d’una família vinculad…