4 de MAIG: PRESENTACIÓ DELS DARRERS LLIBRES DE JULIÀ GUILLAMON I RICARD RAMON

L'acte tindrà lloc el dijous 4 de maig a les 18h a Torredembarra, a l'Espai Cultural Sala del Mar, i comptarà amb la participació dels autors, el periodista Carles Marquès i jo mateix. 




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

LA SÍNIA DE LA VILA

Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...
Imatge

JULIVERT 2026!

14 d'abril: Fira de la Salut 31 de maig: Cal Boter Us avancem que podem confirmar que enguany serem a Alió, Vic, la Nou, Alcover i Barcelona!
Imatge

LES ÀNIMES DE TAMARIT

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels...
Imatge

ARRELS DE TORREDEMBARRA

Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra . Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra.  DL: T-1576-2010 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música? Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics  de la carpeta Arrels de Torredembarra . Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots...
Imatge

ELS MOLINS DE VENT DE TORREDEMBARRA

Molí de Vent del carrer Molí de Vent.  Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris.  Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...
Imatge

200 ANYS D'ARMATS

David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2026): "200 anys d'armats de Torredembarra", Torredembarra Actualitat, núm. 76, pàg. 16. 200 ANYS D’ARMATS DE TORREDEMBARRA David Morlà Gómez Jordi Suñé Morales L’any 2028 Torredembarra celebrarà el bicentenari documentat de la presència dels armats a la Setmana Santa. La Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra impulsarà una sèrie d’actes commemoratius amb la voluntat de reconèixer, preservar i difondre un element del patrimoni cultural immaterial de Torredembarra profundament arrelat a la història, la religiositat popular i la identitat col·lectiva del municipi. La Setmana Santa i el paper dels armats La Setmana Santa constitueix un conjunt de cerimònies litúrgiques pròpies del món catòlic que, amb el pas dels segles, han esdevingut també manifestacions culturals distintives de pobles i ciutats. Més enllà del seu significat religiós, les processons i actes públics han contribuït a configurar una tradició compartida i un patrimoni viu. En aq...
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
Imatge

ANTICS OFICIS A TORREDEMBARRA

Torredembarra vivia de la terra i de la pesca. Al seu voltant eren necessaris molts oficis artesanals. Torredembarra exercia de certa capitalitat entre els municipis de la rodalia, amb notari, estació de ferrocarril, mercat, etc. La major part de la seva història va tenir uns 2.500 habitants. Al segle XX es van instal·lar a la vila dues fàbriques de cables elèctrics, diverses indústries tèxtils i una empresa que feia refractaris. També hi havia tallers de ceràmica i de càntirs. Llistat d’antics oficis : Barber El barber afeitava la barba als homes un cop a la setmana i els tallava els cabells un cop al mes.  Baster El baster guarnia els animals de peu rodó. L’últim baster va ser Antonio Pallàs, que va acabar fent matalassos i tapisseries per a mobles perquè ja no li venien pagesos per encarregar-li guarniments per als animals. De més antic es recorda el Manelet “Baster”, que segons va escriure el Josep Gual a les seves Memòries de la meva joventut , era “un artista fent collars, ba...
Imatge

Esterri d’Àneu, a 55 hores de Barcelona

ARTICLE PER AL PALLARS DIGITAL.CAT Va haver-hi un temps en què les distàncies no es mesuraven amb quilòmetres. Eren les hores les unitats de mesura. No es comptava el temps que calia perdre aturant-se a fer nit quan el destí era llunyà. Suma-hi les nits i els àpats! Per anar d’Esterri d’Àneu a Barcelona s’havien d’invertir unes 55 hores anant a peu. A partir del 1892, amb un tram de ferrocarril construït i l’ús de la tartana, s’hi podia arribar amb 34 hores. El camí es podia allargar en cas d’inclemències del temps, amb accidents o amb el tall del pas de Terradets. Mireu què li va passar a un cronista del diari La Vanguardia que pujar al Pallars el 1902: …hasta Sort hay quien va en tartana; solo que de vez en cuando ocurre algún accidente desgraciado, y durante algún tiempo las autoridades dictan las correspondientes medidas, prohibiendo el paso de tartanas y otros vehículos. Yo me encontré dentro de uno de esos periodos de rigor, y resolví hacer todo el viaje en mulo, medio...