La societat tarragonina d'abans de la Guerra Civil era més moderna i interessant del que no ens pensem. Es tracta d'un període de la nostra història més propera apassionant i plena de personatges ben formats i amb idees transformadores. Una d'aquestes personalitats va ser el vilallonguí Josep Mestres, que ara acaba de rescatar de l'oblit la historiadora Pilar Riera i que jo he conegut gràcies al company Ricard Ramon. Mestres va exercir de metge però va ser un apassionat de l'agricultura. Va experimentar i va socialitzar els seus coneixements. Va ser un republicà convençut. El localitzem a la sopa de sigles de l'època (UFNR, PRC, etc.) intentant bastir una alternativa política de país que ajudés a progressar a les classes populars. En aquest context, Mestre serà diputat provincial, president de la Diputació de Tarragona i impulsor de la Mancomunitat de Catalunya. Des de les institucions, liderarà accions a favor de la pagesia, dels serveis socials i de la modernització del país (telèfon, biblioteques, carreteres, ferrocarril, etc.). Per cert, com a líder d'una activitat cooperativista de primer ordre, com ho va ser la Unió de Colliters d'Avellanes del Camp de Tarragona, patirà de valent davant dels recels (competència) del Comitè Antifeixista de Reus. Es tracta d'un punt de la seva biografia que m'ha fet recordar com va patir el moviment cooperatiu als inicis de la Guerra Civil. Felicitats a l'autora! Esperem noves entregues d'aquestes biografies pendents dels personatges que han liderat la vida pública tarragonina. Algú s'atreveix amb Julià Nougués?
Comentaris