"Present i futur del riu Gaià", Aquí, 19-IX-2007.
Entrades populars
LA SÍNIA DE LA VILA
Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...
FUSTEGUERES
Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta...
26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ
1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
EL COMÚ
Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
200 ANYS D'ARMATS
David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2026): "200 anys d'armats de Torredembarra", Torredembarra Actualitat, núm. 76, pàg. 16. 200 ANYS D’ARMATS DE TORREDEMBARRA David Morlà Gómez Jordi Suñé Morales L’any 2028 Torredembarra celebrarà el bicentenari documentat de la presència dels armats a la Setmana Santa. La Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra impulsarà una sèrie d’actes commemoratius amb la voluntat de reconèixer, preservar i difondre un element del patrimoni cultural immaterial de Torredembarra profundament arrelat a la història, la religiositat popular i la identitat col·lectiva del municipi. La Setmana Santa i el paper dels armats La Setmana Santa constitueix un conjunt de cerimònies litúrgiques pròpies del món catòlic que, amb el pas dels segles, han esdevingut també manifestacions culturals distintives de pobles i ciutats. Més enllà del seu significat religiós, les processons i actes públics han contribuït a configurar una tradició compartida i un patrimoni viu. En aq...
RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA
Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Torredembarra té les arrels a la Garrotxa?
Això és un esborrany. Us animo a cerca coincidències de toponímia entre el Baix Gaià i les comarques del nord de Catalunya. No dubteu en escriure'm! antropologiaimesARROBAgmail.com La toponímia -el nom dels pobles, dels llocs i del relleu més proper- és una eina per a conèixer el passat. Per exemple, sabem que el substrat idiomàtic de l’Alt Pallars era d’orogen basc perquè molts dels seus municipis tenen noms amb desinències clarament basques: Unarre, Escalarre, Àrreu, Esterri d’Àneu, etc. L’Oriol P. em crida l’atenció per la coincidència de noms de Torredembarra i rodalies amb la toponímia del nord de Catalunya. Recordem que la Catalunya Vella, a l’època medieval, s’estenia des del Pirineu fins a la línia que marca el riu Llobregat. Posteriorment, els musulmans anaren reculant fins a resistir al Regne de Granada. Aquests territoris situats al sud del Llobregat són coneguts com la Catalunya Nova. Molt sovint es repoblaren amb persones vingudes de la Catalunya cristiana. ...
Les 8 millors revistes de música en català
Enderrock www.enderrock.cat LaTornada.cat www.latornada.cat Viasona www.viasona.cat/revista Clàssica www.enderrock.cat/quiosc/revista/8 Caramella www.revistacaramella.cat Revista Musical Catalana www.revistamusical.cat Revista Catalana de Musicologia https://raco.cat/index.php/RevistaMusicologia Anuari de la Música https://www.arcatalunya.cat/anuari-de-la-musica/ N'afegiríeu alguna més?
ARRELS DE TORREDEMBARRA
Jordi SUÑÉ i Joan Carles BLANCH (2010): Arrels de Torredembarra . Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra. DL: T-1576-2010 Voleu conèixer els personatges més emblemàtics que ha tingut la nostra Vila? Teniu ganes de conèixer els principals elements del nostre patrimoni arquitectònic? I el nostre litoral? I el nostre entorn rural? I els camins? Torredembarra ha tingut mai compositors? Voleu conèixer la nostra música? Aquestes i altres preguntes semblants es responen als quaderns pedagògics de la carpeta Arrels de Torredembarra . Aquest projecte es va presentar el 19 d'octubre de 2010, a l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta conté quatre quaderns que serveixen per conèixer millor el lloc on vivim. Es tracta d'un projecte del Pla Educatiu d'Entorn de Torredembarra, impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Torredembarra. La carpeta va ser distribuïda atots...
Comentaris