ASSOCIACIONS AGRÍCOLES DE LA POBLA DE MONTORNÈS


Arran de la crisi de la filoxera van aparèixer nombroses iniciatives col·lectives per tal de fer front a l’enfonsament de l’economia. A la Pobla existien la Germandat de Sant Pau (1893), la Germandat de Sant Isidre (1893) i la Germandat del Sant Crist (1901). Les tres donaven cobertura als socis que emmalaltien, patien invalidesa o morien. La primera junta de la Germandat del Sant Crist estava formada per Gaietà Mateu Orpinell, Josep Nin Orpinell, Joan Borràs Coll, Josep Segalà Gibert, Josep Duch Gatell, Salvador Ivern Vidal, Pau Boada Vidal, Joan Olivé Guinovart i Joan Mañé Gibert. Coneixem els noms d’altres juntes d’aquesta entitat. Fixem-nos en els seus presidents: el fuster Joan Fontana Novell (1921), Antonio Olivé Recasens (1923), Joaquim Solé Solé (1924), Josep Virgili Jané (1929), Joan Mercadé Casas (1930), Aleix Gibert Güell (1933), Josep Solé Solé (1934), Josep Jansà Riambau (1940), Alfons Montserrat i Anton Garriga. La Germandat del Sant Crist es disolgué el 1945. 

La Pobla va tenir secció local de Trabajadores Agrícolas (1896), un sindicat agrari impulsat pels republicans federals que va tenir una curta vida. 

Si ens passegem pel carrer Major de la Pobla hi trobarem la Cooperativa Agrícola, el sindicat, amb servei de bar al primer pis. Antigament havia tingut sala de ball, cinema, un grup de teatre, una secció de cant coral i una secció recreativa.

Els seus orígens els trobem a la Protectora Agrícola. Es tracta d’una entitat creada el 

1903 amb l’objectiu de fomentar la pagesia, donar serveis de protecció mútua, proporcionar articles de primera necessitat als socis, productes necessaris pel treball al camp i també fomentar l’esbarjo. El seu primer president va ser Josep Mercadé Ivern. La Protectora va desenvolupar la seva tasca al llarg del primer terç del segle XX. El 1909 van comprar la casa del carrer Major 50, on ara hi ha el cafè, sent president de l’entitat Aleix Jansà Nin. També van presidir el sindicat Josep Giralt Casas (1923), Joaquim Fortuny (1924), Joan Parera Fusté (1936 i 1944-1050), Joan Giralt Solé (1937), Josep Segalà Fortuny (1963), Joan Mateu Jansà (1967), Josep Figuerola Nin (1972 i 1985-1989), Josep Borràs Figuerola (1974), Amadeu Giralt Fortuny (1990-2003) i Josep Maria Solé Gibert (2003).

El 1923 disposava de molí d’oli i de cafè. Durant la II República el nom de “Protectora Agrícola” desapareix i es fa servir el nom de Sindicat Agrícola. Durant la guerra va impulsar una secció de consum, amb botiga. El 1938 aquesta secció tenia 230 socis. La Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre és l’hereva de l’antiga Protectora Agrícola i del Sindicat Agrícola. El 1950 van comprar la casa del costat, el número 52, i el 1963 van inaugurar la bodega per fer vi.

La Societat Agrària l'Aliança es va fundar el 1926 amb l'objectiu de donar-se suport entre els socis en temes agrícoles. La seva junta estava formada per Josep Cid Estalayo (president), Josep Miracle Massó, Josep Mercadé Jané, Isidro Giralt Casas, Josep Galofré Güell, Pere Gibert Solé i Joan Parera Fusté. Aquesta entitat va ser succeïda per l’Associació de Propietaris de la Pobla de Montornès el 1931. La seva junta estava formada per Lluís Plana Llaudet (president), Josep Cid Estalayo, Lorenzo Recasens, Josep Recasens Pedrol, Josep Pi Soler, Rosendo Olivella, Francisco Estalayo, Francisco Soler Smith, Joan Mercadé Oliva, Joan Mestre i Pau Mercadé. Eren una trentena de socis.

Durant la II República es va crear la Societat de Rabassaires (1931) amb Jaume Jansà Nin al capdavant i Ramon Mateu Rovira, Llorenç Figuerola Gibert, Josep Busquets Virgili, Lluís Mateu, Pere Solé Solé, Joan Parera Fusté, Josep Jansà Gibert i Josep Jansà Solé a la junta. Eren 94 socis. El seu objectiu era donar suport als pagesos que no eren propietaris. Tenien la seu al carrer del Mar número dos, al local de l’Agrupació Republicana de la Cultura.

Després de la guerra, el 1944, es va crear la secció local de l’Hermandad de Labradores y Ganaderos, amb Joan Parera Fusté de president i Joan Solé Recasens de secretari. Totes les entitats agràries prèvies van quedar prohibides. El sindicat agrícola, però, va tornar a desenvolupar les seves activitats ben aviat.

Comentaris

Entrades populars

21 de FEBRER: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE SOBRE LA NOBLESA DEL BAIX GAIÀ DE SALVADOR J-ROVIRA

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

CONCERTS TOT SOL

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

LA SÍNIA DE LA VILA

"CREIXELL FA MEMÒRIA"

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

L'ARGUMENTARI DE L'EXTREMA DRETA ATEMPTA CONTRA ELS DRETS HUMANS I CONTRA LA COMPLEXITAT DE LA VIDA