ASSOCIACIONS AGRÍCOLES DE LA POBLA DE MONTORNÈS


Començo a recollir en aquesta entrada del mu web les dades que vagi trobant de l'associacionisme pagès de la Pobla de Montornès. Per ara seran notes disperses i, en el futur, ja ho veurem. 
Arran dela crisi la filoxera van aparèixer nombroses iniciatives col·lectives per tal de fer front a la crisi al camp. Es van crear cooperatives i sindicats a quasi tots els pobles.
Si ens passegem pel carrer Major de la Pobla hi trobarem la Cooperativa Agrícola, amb servei de bar al primer pis. Antigament hi havia hagut cinema, un grup de teatre i una secció de cant coral, lo Pensament.
No sabem gaires coses dels seu inicis.  Segurament, el sindicat Agrícola de Sant Isidre es va crear el 1908. L'he trobat anomenada amb diferents noms (Societat Agrícola, Sindicat Agrícola, Cooperativa Agrícola), cosa que genera confusió a l'hora de reconstruir la seva història. (Pere SOLÀ (1998): Itineraris per la sociabilitat meridional catalana i La Cruz, 01-03-1910)
La Pobla va tenir secció local de Trabajadores Agrícolas (1896), un sindicat agrari impulsat pels republicans federals.
El 1903 es va crear la Protectora Agrícola. Era una entitat de foment de la pagesia i va desenvolupar la seva tasca al llarg del primer terç del segle XX. Eren uns 55 socis. El 1916 surt referenciada al llibret Estadística de Asociaciones editat per l'Instituto de Reformas Sociales (IRS (1917): Estadística de asociaciones : censo electoral de asociaciones profesionales para la renovación de la parte electiva del Instituto de las Juntas de Reformas Sociales y relación de las instituciones no profesionales de ahorro, cooperación y previsión en 30 de junio de 1916. Madrid: Instituto de Reformas Sociales).
La Societat Agrària l'Aliança es va fundar el 1927 amb l'objectiu de defensar els interessos materials i morals del poble. La seva junta estava formada per Josep Cid Estalayo(president), Josep Miracle Massó (secretari), Josep Mercadé Jené (tresorer), Isidro Giralt Casas (comptador), Josep Galofré, Pere Solé i Joan Parera (vocals). (Las Noticias, 06-04-1927)
Societat de Rabassaires (1931).
Hermandad de Labradores y Ganaderos (anys 40).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

6 de MAIG: HISTÒRIES DE SALOMÓ I DELS POBLES DE LA RODALIA

El dilluns 6 de maig de 2024 serem a Salomó, al Punt de Lectura, en el marc de la festa major. Explicarem històries de Salomó i dels pobles de la rodalia. No us ho perdeu! Llegint el llib re La crisi de la narració (Herder, 2024) del filòsof Byung-Chul Han ens adonem que ens calen relats compartits. Que s ense relats compartits no hi ha festa. Que s ense festa, només hi ha treball, temps de descans i consum. Sense relats compartits, la festa és un producte de consum més. Un calendari sense relat es converteix en una agenda sense sentit. La narració ens dona identitat, genera comunitat. Els consumidors son solitaris, narcissistes. Són t emps difícils per a l’escolta. Només ens escoltem a nosaltres mateixos.  La narració és l’experiència del passat, és la saviesa, que es transmet de generació en generació. Crea una continuïtat històrica.  Sense les narracions no hi ha passat, i sense narracions el futur esdevé tan sols una actualització permanent de l’actualitat. La vida que va passant
Imatge

NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

Presentacions 4 d'abril: Torredembarra 6 de maig:  Salomó 16 de maig: El Catllar, 19h El 4 d'abril vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 188
Imatge

EUSEBI MERCADER MERCADER

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts
Imatge

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

(si veieu algun error o algun element del patrimoni històric que creieu que hauria de constar en aquesta llista em podeu deixar un missatge per aquí sota, moltes gràcies!) ROMANS Vila del Moro, segle II ac - segle II dc. Cantera de la Marítima Nord. Cantera del Roquer. MEDIEVAL Castell de Clarà (cal Xeco), documentat des del 1057. Castell vell, segle XII o XIII (cal Serafí). Torre de la Vila, segle XII o XIII. Muralla (queden contraforts al camí de l’Era) i portals de Padrines (plaça del Castell) i de la Bassa (carrer Ample). Parròquia de Sant Joan (de Clarà), documentada des del 1235. Barraques de pedra seca, el 1391 n’hi ha documentades 22 unitats. S. XVI Castell nou, el Palau dels Icard, 1565. S. XVII Llegenda de Santa Rosalia, 1640, carrer Ample, cal Saia. Parròquia de Sant Pere, 1680. S. XVIII Portals, cases (amb dates inscrites damunt les portes, la majoria de la segona meitat de segle. Cases del carrer Antoni Roig (expansió urbanístic
Imatge

#29sTotsSomDocents

A les 18h s'han concentrat un centenar de persones a la plaça del Pou d'Altafulla, convocats per l'Assemblea Nacional Catalana. Jordi Molinera, regidor del consistori i membre de l'ANC del municipi, ha iniciat l'acte dirigint unes paraules als assistents. Seguidament dues mestres han llegit el manifest. L'acte s'ha clos amb el cant de la Balanguera, l'Estaca i els Segadors. L'organització ha distribuït 50 samarretes verdes de la campanya solidària amb els docents de ses Illes. Entre el públic s'han pogut veure cares conegudes del teixit associatiu altafullenc. També s'hi han apropat alguns veïns de Torredembarra i la Riera de Gaià.
Imatge

Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis del Catllar (1937)

Els estatuts del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis es conserven a l'arxiu de Salamanca. 16 veïns del Catllar van impulsar aquest sindicat adherit a la UGT. La seva primera junta va estar formada per: Joan Palau Solé (president), Josep Sardà Badia, Alfonso Barreiro Jimeno, Joan Mensa Mañé, Josep Figueras Solsona, Josep Miró Armengol, Josep Reinals Zaragoza, Pere Parera Gran (?) i Joan Moragas Gils.
Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l
Imatge

LES ÀNIMES DE TAMARIT

“A Tamarit, tit, tit” Cantarella popular.   Pere Sadurní va recollir al seu treball Folklore del Penedès [1] algunes llegendes del Baix Gaià, ubicat històricament al gran Penedès. Una d’elles explica el motiu pel qual els habitants de Tamarit abandonaren el seu poble. Sapigueu que a l’entorn del castell de Tamarit hi podeu trobar restes de cases i carrers del que un dia va ser un municipi independent, amb les seves pròpies festes, símbols i aplecs. Què va portar als antics veïns del castell a allunyar-se del mar? Resulta que al segle XVIII va tenir lloc un gran temporal que s’emportà la vida d’una cinquantena de pescadors. L’alegria fugí per sempre del poble. Quan es feia de nit, les ànimes dels difunts s’apareixien als familiars. La gent decidí marxar a Ferran i als municipis de la rodalia. Els anys, el mal temps i els lladregots van fer la resta. A més a més, les bruixes d’Altafulla van ocupar el castell de Tamarit. El folklorista Joan Amades va recollir la creença dels pob