Arran de la crisi de la filoxera van aparèixer nombroses iniciatives col·lectives per tal de fer front a l’enfonsament de l’economia. A la Pobla existien la Germandat de Sant Pau (1893), la Germandat de Sant Isidre (1893) i la Germandat del Sant Crist (1901). Les tres donaven cobertura als socis que emmalaltien, patien invalidesa o morien. La primera junta de la Germandat del Sant Crist estava formada per Gaietà Mateu Orpinell, Josep Nin Orpinell, Joan Borràs Coll, Josep Segalà Gibert, Josep Duch Gatell, Salvador Ivern Vidal, Pau Boada Vidal, Joan Olivé Guinovart i Joan Mañé Gibert. Coneixem els noms d’altres juntes d’aquesta entitat. Fixem-nos en els seus presidents: el fuster Joan Fontana Novell (1921), Antonio Olivé Recasens (1923), Joaquim Solé Solé (1924), Josep Virgili Jané (1929), Joan Mercadé Casas (1930), Aleix Gibert Güell (1933), Josep Solé Solé (1934), Josep Jansà Riambau (1940), Alfons Montserrat i Anton Garriga. La Germandat del Sant Crist es disolgué el 1945.
La Pobla va tenir secció local de Trabajadores Agrícolas (1896), un sindicat agrari impulsat pels republicans federals que va tenir una curta vida.
Si ens passegem pel carrer Major de la Pobla hi trobarem la Cooperativa Agrícola, el sindicat, amb servei de bar al primer pis. Antigament havia tingut sala de ball, cinema, un grup de teatre, una secció de cant coral i una secció recreativa.
Els seus orígens els trobem a la Protectora Agrícola. Es tracta d’una entitat creada el
1903 amb l’objectiu de fomentar la pagesia, donar serveis de protecció mútua, proporcionar articles de primera necessitat als socis, productes necessaris pel treball al camp i també fomentar l’esbarjo. El seu primer president va ser Josep Mercadé Ivern. La Protectora va desenvolupar la seva tasca al llarg del primer terç del segle XX. El 1909 van comprar la casa del carrer Major 50, on ara hi ha el cafè, sent president de l’entitat Aleix Jansà Nin. També van presidir el sindicat Josep Giralt Casas (1923), Joaquim Fortuny (1924), Joan Parera Fusté (1936 i 1944-1050), Joan Giralt Solé (1937), Josep Segalà Fortuny (1963), Joan Mateu Jansà (1967), Josep Figuerola Nin (1972 i 1985-1989), Josep Borràs Figuerola (1974), Amadeu Giralt Fortuny (1990-2003) i Josep Maria Solé Gibert (2003).
El 1923 disposava de molí d’oli i de cafè. Durant la II República el nom de “Protectora Agrícola” desapareix i es fa servir el nom de Sindicat Agrícola. Durant la guerra va impulsar una secció de consum, amb botiga. El 1938 aquesta secció tenia 230 socis. La Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Sant Isidre és l’hereva de l’antiga Protectora Agrícola i del Sindicat Agrícola. El 1950 van comprar la casa del costat, el número 52, i el 1963 van inaugurar la bodega per fer vi.
El 1910-1923 també existia la Societat Cooperativa, que era una cooperativa de consum. La Societat Agrària l'Aliança es va fundar el 1926 amb l'objectiu de donar-se suport entre els socis en temes agrícoles. La seva junta estava formada per Josep Cid Estalayo (president), Josep Miracle Massó, Josep Mercadé Jané, Isidro Giralt Casas, Josep Galofré Güell, Pere Gibert Solé i Joan Parera Fusté. Aquesta entitat va ser succeïda per l’Associació de Propietaris de la Pobla de Montornès el 1931. La seva junta estava formada per Lluís Plana Llaudet (president), Josep Cid Estalayo, Lorenzo Recasens, Josep Recasens Pedrol, Josep Pi Soler, Rosendo Olivella, Francisco Estalayo, Francisco Soler Smith, Joan Mercadé Oliva, Joan Mestre i Pau Mercadé. Eren una trentena de socis.
Durant la II República es va crear la Societat de Rabassaires (1931) amb Jaume Jansà Nin al capdavant i Ramon Mateu Rovira, Llorenç Figuerola Gibert, Josep Busquets Virgili, Lluís Mateu, Pere Solé Solé, Joan Parera Fusté, Josep Jansà Gibert i Josep Jansà Solé a la junta. Eren 94 socis. El seu objectiu era donar suport als pagesos que no eren propietaris. Tenien la seu al carrer del Mar número dos, al local de l’Agrupació Republicana de la Cultura.
En aquest mateix municipi es creà la Cooperativa de Consum Recasens el 1926 per tal de subministrar comestibles als operaris de la fàbrica. El seu primer president va ser Josep Olivé Mateu. La primera junta també estava formada per Joan Miquel Domènech, Dolors Duch Coch, Mateu Busquets Virgili i Joan Gibert Gibert.
La Societat Mútua de l’Art Tèxtil, creada el 1935, tenia l’objectiu d’auxiliar als socis en cas d’enfermetat, part o defunció. Tots ells eren treballadors de la fàbrica tèxtil Recasens. Eren una vintena de socis, la major part, dones. La seva primera junta va estar formada per Joan Gibert Gibert (P), Josep Olivé Mateu, Montserrat Ivern Romeu, Maria Mercadé Mercadé i Anita Figuerola Gibert. El 1941 encara existia aquesta entitat.
El Sometent era un cos armat format per civils, amb una jerarquia i un reconeixement per part de les autoritats, que vetllava per la seguretat del municipi. El Sometent de la Pobla ha tingut una vida llarga i intermitent. El diari La España del 29 de juny de 1848 documenta una acció del sometent d’Altafulla i de la Pobla. El 1869 el cap de la milícia ciutadana era Joan Vidal. Probablement aquesta milìcia fos el mateix sometent. El 1873 aquest cos armat va ser dissolt per la I República. El 1877 es va reorganitzar el nucli de la Pobla. El 1878 el Sometent va intervenir en el cas dels trets disparats contra la casa del tinent alcalde, segons llegim a El Globo del 26 d’agost.
Posteriorment, aquest cos es va refundar el 1906, en plena crisi econòmica i amb la necessitat d’aturar els robatoris al camp. Una acció que va tenir ressò a la premsa va ser la que va protagonitzar Lluís Plana Llaudet, cap del Sometent el 1915, quan va aconseguir evitar un accident ferroviari en avisar a temps d’un esllavissament de terra a la via. El 1923 el propietari Josep Recasens Pedrol era caporal del Sometent. Els anys 20 i 30 participaven a les processons. El 1934 n’eren membres Pere Recasens Casas, Pere Solé Solé, Joaquim Solé Solé i Rufí Plana, entre d’altres.
La Pobla va crear una secció local del Comitè pro Segell Infància. L’objectiu era recollir diners per promoure sanatoris infantils i guarderies i difondre recomanacions d’higiene. L’Ajuntament de la Pobla contribuí el 1934 amb 35 pessetes. Es tractava, sobretot, de vendre el Segell Pro Infància impulsat per la Generalitat de Catalunya a partir de 1933.
Després de la guerra, el 1944, es va crear la secció local de l’Hermandad de Labradores y Ganaderos, amb Joan Parera Fusté de president i Joan Solé Recasens de secretari. Totes les entitats agràries prèvies van quedar prohibides. El sindicat agrícola, però, va tornar a desenvolupar les seves activitats ben aviat.
Comentaris