La tasca dels centres d’estudis és necessària per a les escoles. Els pedagogs més importants, els que han donat llum a l’escola nova, a la renovació dels centres educatius, sempre ens han parlat de la importància de començar ensenyant les coses més senzilles i properes als infants. Per tal que hi hagi un aprenentatge significatiu, cal remoure els coneixements previs, molt sovint a partir d’allò que hem viscut o hem pogut veure al nostre entorn més proper. Les escoles necessiten ampliar aquestes informacions, necessiten recursos que permetin explicar el municipi: el patrimoni arquitectònic, literari, el nom dels carrers, l’evolució urbanística, els valors paisatgístics, la flora, la fauna, la història, els renoms de les cases, els personatges, les entitats, les llegendes, les tradicions, les festes, la comarca, la llengua, el cementiri, els camins rurals, etc. Precisament els centres d’estudis han aconseguit una gran bibliografia relacionada amb tots aquests temes.
Aquests dies estem engegant un projecte a la nostra escola, en el qual participen altres centres educatius i entitats, que m’ha fet adonar d’aquesta relació. En aquest cas es tracta de crear obres d’art efímer al carrer, amb la col·laboració d’artistes locals, treballant algun aspecte del poble. L’objectiu és desenvolupar la sensibilitat artística però sobretot conèixer el municipi. Enguany el tema triat són els oficis antics. Preparant el document per compartir recursos a tots els participants, ens adonem que la majoria d’enllaços, articles i llibres provenen del centre d’estudis.
Entrar a formar part d’una entitat et vincula amb un grup de gent que tenen ganes de compartir i de ser poble
Ja sé que aquesta relació no resol el gran tema del relleu generacional de les entitats. Però venim de molt enrere. Aquests anys han augmentat les addiccions a les pantalles i a les xarxes socials en un context de creixent consumisme i d’aïllament social. De nou, som davant d’un repte majúscul: sense vincles entre veïns, sense espais públics compartits, sense entitats fortes, es fa més difícil la solidaritat diària, les cures, la seguretat i que ningú es quedi enrere. Davant d’aquest repte, el món associatiu té una recepta que funciona: entrar a formar part d’una entitat et vincula amb un grup de gent que tenen ganes de compartir i de ser poble. Jo mateix he viscut aquest procés. Després d’anys de ser soci del centre d’estudis de la meva vila, i després de superar l’aïllament a què ens va sotmetre la pandèmia, m’he implicat activament a la junta. Ara formo part d’aquell grup de motivats que es troben els dimarts al vespre en un local petit replet de llibres i de papers. De projectes no ens en falten i de ganes de compartir aquest temps bonic, tampoc. Per una estona el món s’atura i les presses desapareixen. Gent que compartim la passió de viure plegats, fem volar les idees i creem projectes que es fan realitat.
Ens toca gaudir d’aquest camí i explicar a tothom el que estem fent, també als infants
No he resolt res, encara. Ho provo. Massa sovint els adults esperem que l’escola i les noves generacions solucionin allò que els adults som incapaços d’arreglar. Volem un món sostenible, feminista, no consumista, participatiu, democràtic i pacifista però pretenem que siguin els infants, que un dia seran adults, els que canviïn el món. Siguem responsables del nostre present. Siguem valents i fem realitat els canvis que veiem necessaris. Quan els alumnes que tenim a les escoles siguin grans, ja triaran les entitats i les eines que creguin millors. Ara, el que ens toca a nosaltres és fer que funcionin. Que les recerques no s’aturin. Ni les visites guiades, ni els llibres, ni els articles, ni les exposicions, ni les conferències, ni les excursions, ni els documentals, ni els cicles de cinema. Ens toca gaudir d’aquest camí i explicar a tothom el que estem fent, també als infants. Aquesta reflexió l’he fet arran de la lectura d’Hannah Arendt, amb l’ajuda del darrer llibre de Fina Birulés (Hannah Arendt: el món en joc, 2023).
Ajudem les escoles oferint el nostre bagatge. Fem-ho de manera imaginativa. Ens encanten els llibres farcits de lletres i de notes a peu de pàgina. Però pensant en els mestres i els alumnes, hem de fer un esforç per explicar-nos, socialitzem les nostres recerques. Fem quaderns pedagògics, contes, llibres il·lustrats, pòsters, petits vídeos; ampliem la viquipèdia local; editem jocs de taula, passatemps, trencaclosques, cançoners, reculls de danses, receptaris infantils; posem QR als monuments; organitzem gimcanes permanents per tal de fer rutes temàtiques; fem mapes en paper, mapes interactius, i enregistrem les músiques de la festa major. Fem-nos presents amb el nostre bagatge.
Article publicat a Frontissa.cat, la publicació digital de la Coordinadora dels Centres d'Estudi de Parla Catalana.
La imatge que encapçala aquest article és un moment de la darrera assemblea de socis del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Comentaris