SANT SEBASTIÀ A CLARÀ I A VESPELLA DE GAIÀ

“A Vespella, en lloc de la pau,

fan besa crepella ensucrada...

Jo hi daria una queixalada!”

Dita popular recollida per Magda Martí

i publicada a l’Arxiu de Tradicions Populars,

núm. 2, 1928, pàg. 67.

 

Sant Sebastià se celebra a Vespella de Gaià. És un patró votat però en desconeixem l’origen. Sabem, això sí, que Sant Sebastià es venera a arreu per lluitar contra la pesta. A finals del segle XVI la devoció a aquest sant ja era un fet a Vespella. I al segle XVIII hi ha documentada una confraria formada per nois fadrins que acompanyaven la imatge a la processó i s’encarregaven de l’organització dels actes de la diada.[1]

A Roda de Berà se celebrava un vot de poble a Sant Sebastià contra la pesta que es va perdre. Aquest municipi té documentats altres vots de poble que es van deixar de celebrar després de la Guerra Civil, com el de Sant Isidor, que se celebrava el 4 d’abril, contra la boira, o el de Sant Abdó i Senén, el 30 de juliol.[2]

Sí que coneixem com va començar la seva devoció a Clarà, a l’actual municipi de Torredembarra. És un vot de poble de mitjans del segle XIX. El juliol de 1854, el còlera arribà a Barcelona i s’escampà per Catalunya. Moriren milers de persones. Altafulla, segons el rector Josep Vilaró, se salvà gràcies a l’acció de Sant Antoni. Torredembarra patí de valent. Aquesta epidèmia hi arribà el 9 d’agost. Però a Clarà no va morir ningú. Aquest fet extraordinari va ser atribuït a Sant Sebastià. Des de llavors els veïns d’aquest nucli li dediquen la seva festa major.

El rector de la parròquia de Sant Pere d’aquella època, el mossèn Antoni Gibert, va escriure una crònica molt interessant dels fets el mateix 1854 que s’ha conservat a l’Arxiu Històric de l’Arxidiocesà de Tarragona. L’endemà de la detecció del primer cas a Torredembarra, la junta de sanitat local va ordenar que els difunts fossin traslladats al cementiri sense passar per l’església i que no sonessin les campanes: “ayi dia deu de Agost se va declarà la colera morbo en esta Vila. Disposició de Sanitat: que no pasian per la Yglesia y que nos toquin campanes”. A més a més, la junta va engegar una subscripció per tal de fer arribar aliments a les cases i va organitzar una desena d’homes per assistir als malalts. El govern decretà el confinament de la població i, ràpidament, el menjar va començar a escassejar a Torredembarra. Alguns “jornalers” que van sortir del municipi a treballar al camp van arribar a ser apedregats.

Els veïns de Clarà votaren a Sant Sebastià “per lo seu Advocat” i a més a més compliren al peu de la lletra totes les pràctiques que el rector els manà, “confesás y combregá”. Sembla ser que a la Torre va costar més que li fessin cas i que hi hagué molts morts fins a mitjans de setembre. El rector va obeir als veïns de la Torre i va treure en processó el quadre de Santa Rosalia. Però, segons ell, “Si en lloch de aquest acte religiós, ó si junt ab ell, hagués fet lo Poble lo quels vaig predicá dies antes, sobre lo unich medi que hi habia d aplacar la justa indignació de Deu que era frecuentá los sagraments confesantse y combregan y demanant misericordia, no dupto que Deu los hauria escoltat”.[3] Jordi Guasch ha xifrat en 189 els difunts per aquest brot de còlera a Torredembarra.[4] Aquest pic de morts va resultar ser el segon més alt de tot el segle XIX en aquesta vila. El primer va ser el de 1809, amb la Guerra del Francès.[5]

A la premsa de finals d’agost de 1854, llegeixo les penúries que van patir, sobretot per culpa del confinament: “la cuasi falta de víveres para toda la villa (hoy cien pobres se han quedado sin comer pan), un solo médico para visitar los enfermos (...)”. Els veïns de Torredembarra no podien pujar a cap de les dues diligències que unien cada dia el Vendrell i Tarragona, tampoc podien anar als molins fariners propers a moldre el seu gra per a fer pa i els jornalers no podien ser llogats pels terratinents de la Pobla de Montornès. Una carta datada del 19 de setembre ens informa que per fi “se halla levantado el cordón sanitario” i que l’epidèmia ja no afectava a Torredembarra. A més a més, el cronista indicava una dada molt trista: per cada home que havia mort, havien defallit 8 dones. I és que les dones eren les encarregades de cuidar els malalts i les que patien, és clar, més probabilitat de contraure les infeccions.[6]

Per cert, Sant Sebastià també s’havia venerat a altres parròquies del Baix Gaià on hi havia confraries que duien el seu nom, com la Pobla de Montornès (1738, 1922), Altafulla (1770, 1947), la Riera de Gaià (1855)[7] i el Catllar (1646, 1770). Torredembarra també tenia una confraria (1627, 1770) dedicada a aquest sant.



[1] Joan Carles BLANCH (2013): El llibre de Vespella. Història, patrimoni, cultura i entorn. Valls: Cossetània Edicions.

[2] Josep M. MARTORELL (coord) (2006): Roda de Berà. Valls: Cossetània Edicions, pàg. 164 i 173.

[3] Programa d’actes de les festes de Clarà, 2009.

[5] Andrea JIMÉNEZ (2014): Estudio de la mortalidad en Torredembarra en los siglos XVIII y XIX. Tesis doctoral. URV.

[6] Diario de Barcelona, 24-VIII-1854, 26-VIII-1854 i 24-IX-1854.

[7] A l’interessant perfil de twitter “Quan el poble és memòria” (https://twitter.com/elpoblesmemoria, consultat el 21-I-2021) llegim que la Riera tenia una confraria dedicada a Sant Sebastià, que el 1855 celebraven la diada amb completes, processó i missa. A més a més, “acostuma a fer festa tot lo poble”. Aquest interessant apunt el van rescatar gràcies a la lectura del “Llibre de comtes de la Yglesia de la Riera, comenzat en lo any del 1855”, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. 

(La foto de dalt és un racó de Clarà, el 20 de desembre de 2020)

Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.


Programa de festes de l'any 1981 conservat a l'Arxiu Municipal de Torredembarra i compartit a les xarxes a través del perfil de twitter http://twitter.com/AjTorredembarra.

Comentaris

Entrades populars

VARA PER TRES!

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?

GIRA JULIVERT 2021!

PERE GIBERT RECASENS DE LA POBLA DE MONTORNÈS

SANT JAUME DE CREIXELL

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

CONXITA MONRÀS CASAS I RAMON ACÍN