LLIBRES DELS MUNICIPIS DEL BAIX GAIÀ


Jordi SUÑÉ (2009): "Llibres dels municipis del Baix Gaià”, Cel Obert, núm. 7, pàg. 14.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

  El 21 d'abril a les onze del matí tindrà lloc a Bonastre una conferència sobre els relats tradicionals que hi ha darrera moltes de les festes populars i de les tradicions que celebren a Bonastre i als pobles de la rodalia. Parlarem de vots de poble, ermites, llegendes, advocacions, balls parlats, goigs i festes majors. No us ho perdeu! 
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Imatge

La Pedra Alta de Can Ferrer

Darrera Vila-rodona, a la carretera que porta al petit nucli de Can Ferrer de la Cogullada, hi ha un menhir d’uns tres metres d’alçada. No cal que el busqueu molt, és a la vista. Diuen que és el més alt de Catalunya i el que es troba més al sud del país. Com hi va anar a parar en aquella cruïlla de carreteres secundàries? Tenim una llegenda que ho explica. Fa molts anys els tarragonins vivien atabalats acabant la façana de la seva catedral. Un anacoreta -una persona que viu aïllada, dedicada a l’oració i a la contemplació- que s'estava al Montmell va tenir una visió. Va somiar que la catedral necessitava una pedra per acabar les obres. En despertar-se va agafar una pedra molt gran i es dirigir cap a la ciutat. A mig camí, però, es trobà una vella que, curiosament, feia olor de sofre. La dona, ni més ni menys, li digué que la catedral estava acabada i que no li calia cap pedra com aquella. El nostre asceta, el protagonista d’aquesta història, se la va creure. I que va fer amb aque
Imatge

Societat de Socors Mutus de Torredembarra (1866-1869)

La gent de Torredembarra de finals de segle XIX i principis del XX vivia preocupada per la manca de seguretat social. Literal. No hi havia cap prestació estatal per a les persones que es posaven malaltes. D’aquesta manera, es van organitzar tota mena d’entitats de caire local per tal de protegir als associats. Algunes de les confraries vinculades a les parròquies tenien entre els seus objectius assegurar als seus socis davant les malalties que no els permetessin treballar. La Societat de Socors Mutus de Torredembarra (SSMT) és l’entitat més antiga creada exclusivament amb aquesta finalitat. Coneixíem fins ara de l’existència de la Congregació de la Sang del Nostre Senyor Jesucrist (1873), la Societat de Sant Antoni de Pàdua (1872), la Societat de Sant Joan Baptista (1877), la coral la Veu del Poble (1901), la Societat sota l’Advocació de Sant Blai (1905) i la Societat Obrera de Socors Mutus del Roser (1924). Ara podem afegir la SSMT gràcies a les troballes de l’amic David Morlà. Ci
Imatge

LA RELLISCADA DE SANT MIQUEL

Biure de Gaià és un poble que forma part del municipi de les Piles, a la Conca de Barberà, a la zona de l'Alt Gaià. Té un castell construït al capdamunt del nucli. Les cases són de pedra i el paisatge agrícola és ple de camps de cereals. Caminant fins a l'ermita de Montclar, dedicada a Sant Miquel, hi ha tres quarts d'hora de camí. A larutadelcister.info trobareu un dossier molt complet de tres rutes diferents per arribar a l'ermita. Al costat de l'ermita hi ha les restes del castell de Montclar. A l'exterior de l'ermita hi ha un solc conegut com "la Relliscada de Sant Miquel". Diuen que és el senyal de la ferradura de cavall del sant. Va saltar des de la capella del castell de Queralt, va travessar la vall del Gaià i va anar a petar a Montclar. Per què va fer aquest salt l'arcàngel Sant Miquel? Segons una llegenda, el sant estava envoltat de sarraïns i es va escapar d'aquesta manera. Una altra versió dels fets, el sant va saltar per
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --
Imatge

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

Aquest estiu podrem gaudir d'un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català faran una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat tindrem el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Seran cançons basques i cançons catalanes. "Serà un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient assegurat. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES- i en molts projectes musicals -com algunes gires amb Javier Muguruza-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és el cantant de TRES, amb els quals ha enregistrat el disc "Casa nova", i membre de Julivert, el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira com
Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l
Imatge

EUSEBI MERCADER MERCADER

Eusebi Mercader Mercader (La Pobla de Montornès, 1856 - Barcelona, 1924) va fer negocis a Cuba i tornà a Catalunya el 1912, on continuà la seva tasca empresarial. Col·laborà amb el polític de la Lliga Regionalista Francesc Cambó. Al seu municipi, va encapçalar diverses iniciatives per de modernitzar les seves infraestructures. En aquestes accions va anar acompanyat d’Enric Rovira. És el cas, per exemple, de l’arribada del telèfon a la Pobla. Deixà 27.000 pessetes al seu testament per tal de fomentar l’ensenyament a la Pobla. El 1927, es creà un patronat per tal de gestionar aquest capital amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament al seu municipi. Aquest ens va estar format pels membres de la Junta d’Instrucció Pública de la Pobla de Montornès. El desembre de 1939, el patronat que administrava aquesta partida econòmica tenia una junta formada per Nemesio Alcaine Villuendas (president de la Junta Tradicionalista), Daniel Bonet Pàmies (mestre), Josep Roig Miquel (metge), Alfonso Monts