LLIBRES DELS MUNICIPIS DEL BAIX GAIÀ


Jordi SUÑÉ (2009): "Llibres dels municipis del Baix Gaià”, Cel Obert, núm. 7, pàg. 14.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PARLEN LES ÀVIES. LECTURA TEATRAL

Veieu l'article de Carles Marquès ! Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius. I veieu la notícia al Ona la Torre !
Imatge

BARRERA! ELS PEATGES DE GRESCA

Imatge publicada a L'Abans (Xavier Garcia i David Morlà, 2009) que va ser realitzada a la dècada de 1950 per Josep Farré Moran.                                                Retall del diari Mediterráneo del desembre de 1977. Imatge publicada al Diario Español el 1978. La Trini Huguet i l'Oriol Juan fent barrera al carreró de Sant Antoni l’any  2011. Imatge realitzada per l’Àngels Mercadé al carrer Antoni Roig l'any 2018. Dues xiquetes, veïnes del nucli antic de la vila, fent barrera el 28 de desembre de 2019 al carrer "Nou". El Xavier Ramírez i la seva filla fent barrera amb mascareta i un caçapapallones per cobrar a distància l'any 2020. Cinc infants fent barrera al capdamunt del carrer Antoni Roig l'any 2021. Imatge extreta de les xarxes socials de l'Ajuntament de Torredembarra, 2024. Portada del Recull de Treballs del Centre d'Estudis Sinib...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

PERE CAÑELLAS ARBÓS

“Pere Cañellas Arbós, un alcalde republicà”, El Timbal , núm. 50, gener de 2003. Podeu trobar la informació actualitzada sobre Pere Cañellas al llibre La Torredembarra Republicana .
Imatge

LA POBLA DE MONTORNÈS: UN VIATGE PEL RECORD

Títol: La Pobla de Montornès, un viatge pel record Autors: Jordi Suñé Morales Gènere: Història / Fotografia ISBN: 978-84-09-75161-7 Pàgines: 376 Mides: 170×240 Any: 2025 Idioma: català Preu: 25 € Aquest llibre recull 800 imatges del segle XX de la Pobla de Montornès. És un treball és testimoni de la transformació d’un municipi que conserva la seva pròpia identitat i que té història. Hi trobareu moltes cares conegudes, els carrers com eren abans, les botigues, el cinema, el sindicat, els carros, l’estació de tren, els antics oficis, les festes populars, les colles d’amigues i d’amics, les entitats, la fàbrica, les escoles, l’ermita i la Mare de Déu de Montornès, la parròquia, fets històrics i diversos personatges que han tingut una vida destacada fora de la Pobla. Teniu entre les mans l’oportunitat de submergir-vos al passat de la Pobla i d’explicar en veu alta les històries que hi ha al darrere de cada imatge. Jordi Suñé Morales (Torredembarra, 1975) és mestre, músic, llicenciat en ant...
Imatge

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el  1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carre...
Imatge

Santa Creu de la Riera de Gaià

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les ...