“Rodant, rodant es fa cap a Roda.”
Dita popular.
I el cap de la dona va rodar. “Un
horrible delito acaba de perpetrarse en el pueblo de Roda de Bará (Tarragona)”.
Era l’estiu de 1881, el 21 d’agost. Feia poc més d’un any que Roda de Berà
havia superat un brot de verola que es va emportar la vida d’almenys 45 veïns.[1] Ell
estava casat. Ella era jove i soltera. S’estimaven d’amagat. Va arribar un dia
que no van poder més. Ell va matar la seva dona, la va degollar “en su propio
lecho y con muchas heridas”.[2] I va
fugir amb la seva amant. L’escapada, però, es va fer en tren i ràpidament van
ser localitzats. En aturar-se el comboi a l’estació d’Altafulla, la parella va
ser arrestada. La notícia va aparèixer als diaris de la zona com La Opinión o el Diario de Tarragona. Però, ràpidament, la macabra nova es va estendre
per tot l’Estat arribant a sortir a multitud de diaris de Madrid com La Correspondencia de España, El Fígaro o El Pavellón Nacional. Com sempre passa, les versions de la premsa
eren lleugerament diferents, però tots acusaven a la mateixa persona.
No sabem com acabaren les seves vides,
el judici posterior i la convivència a casa i al poble. Sí que ha arribat fins
avui en dia el que va passar a l’habitació de la difunta senyora. Anem-hi. A la
paret hi va aparèixer una misteriosa taca de sang. Per més que pintessin al seu
damunt, la taca tornava a aparèixer. Com una maledicció, com un recordatori,
com una creu eterna per als que van sobreviure aquell terrible episodi, la taca
tenebrosa emergia per damunt de la calç blanca. Segons llegeixo al BOI, la casa de la taca era cal
Guivernau, la degollada, la Maria Vallvé Fontanilles, i l’assassí, ManeI Vidal
Ventosa.[3] I la
taca no marxava...
Comentaris