SOCIABILITAT POLÍTICA EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA AL BAIX GAIÀ



Els partits polítics de la II República al Baix Gaià

Nom

Junta

Altafulla

Agrupació Catalanista Republicana d’Altafulla-Tamarit adherit al Partit Catalanista Republicà (1931).

Enric Vallvé, Josep Marquès, Josep Inglés Pijoan (President), Mariano Sardà, Ignasi Marquès i Enric Balcells.

Centre Republicà Federal (1931) que segurament s’adherí a ERC.

Josep M. Maymó Bosch (P), Pere Ferré Ramon, Roman Teixell Salvat, Josep Ferré Ramon, Antonio Ametllé Gatell, Arcadi Boada Virgili i Martí Ramon Ramon.

Creixell

Centre Republicà Federal (1931). S’adherí a ERC.

Pere Jané Fontanilles (P), Ramon Rimbau Colet, Pere Soler Vidal, Josep Fontanilles Morros i Josep Rovira Gibert.

Centre Catalanista Republicà, adherit a l’Acció Catalana Republicana de Rovira i Virgili (1931)

Pau Valls Solé (P), Rafael Carbonell Hugas, Francisco Sancho Juncosa, Salvador Calvet Fontanilles, Salvador Gibert i Joan Riambau.

Centre Republicà Radical (1934)

Serafí Jansà Jansà (P), Josep Fontanilles Jansà, Joan Fontanilles Morros, Pau Mercadé Morros, Salvador Solé Gibert i Mariano Casas Valls.

El Catllar

Centre Democràtic Republicà Federal (1931)

Pau Mestre Calbó (P), Antonio Gatell Pujol, Josep Sardà, Pau Jové, Pau Padró Rodon.

Centre Catalanista Republicà (1931), segurament s’adherí a ERC.

Amadeu Figuerola Segalà (P), Pau Moragas Miró, Josep Salort Dalmau, Joan Palau Solé, Miquel Aguilar Buixedes, Joan Dalmau Fortuny i Joan Brulles Cassans.

Bloc Obrer i Camperol (1933)

Pere Vallverdú Vives (P), Joan Llagostera, Joan Garcia Solé, Pau Padró Rodon i Salvador Llovell.

Unió Socialista de Catalunya

Partit Republicà Radical  (oficialment es donen d’alta com a Centre d’Unió Republicana el juny de 1934)

Joan Canela Pallarès, Josep Rull Solé, Josep Rull Duch, Josep Dalmau Toldrà, Lluís Salort Figuerola i Josep Gaspà Arnau (P).

La Nou de Gaià

Centre Republicà Català Federal (1931), que s’adheriria a ERC el 1932.

Dos dels seus impulsors foren Pau Virgili i Martí Rovira. Llavors tenien 26 socis.

Centre Catalanista Republicà (1933) adherit a l’Acció Catalana Republicana i que passarà a l’òrbita d’ERC durant la Guerra Civil

Lliga Catalana (1934)

Daniel Roig i Josep M. Virgili.

La Pobla de Montornès

Comitè Tradicionalista (ja existia el 1934)

Nemesio Alcaine Villuendas i Joan Miracle Casas.

Agrupació Republicana de la Cultura (1930)

Felip Segalà Recasens, Josep Orpinell Mercadé (P), Fèlix Casas, Bonaventura Borràs, Lluís Mateo Gibert, Antonio Jansà Güell i Josep Recasens Giralt.

Partit Republicà Radical (1932).

 

Bloc Obrer i Camperol (1933)

Rufino Plana Mestre (P) i Celestino Plana Segalà.

 

J. Vallverdú, Josep Solé i Josep Mateu.

La Riera de Gaià

Partit Republicà Radical (1931), adherit a Alianza Republicana.

Pere Parés, Pere Marquès i Joan Cabayol.

 ERC (1933)

Josep Serramià (P), Josep Socias Franquès, Josep Marquès Virgili, Joan Ramon Mestre, Anton Bargalló Dalmau, Jordi Inglés Estivill i Jordi Esmel Recasens.

Partit Republicà Federal (1931).

Josep Recasens Plana (P), que  havia estat alcalde el 1918 i el 1919 i membre de la junta del Partit Republicà Federal el 1911, Joan Sumoy Anglès, Joan Mallafré, Joan Sordé Domingo, Miquel Torrebadell Sedó, Pau Gual Galofré, Pau Inglés Virgili, Josep Salvat Fortuny i Josep Cartañà Isern.

Roda de Berà

ERC (1933)

 

 

Joaquim Terradas Pascual (P), Salvador Mercader Batet, Josep Mercadé Arall, Josep Borrut Güell, Joan Compte Martí, Josep Virgili Martorell, Josep Compte Rius, Jaume Colet, Pere Colet, Salvador Batet, Josep Martorell, Magí Miravent i Ermenegildo Borrut, entre d’altres.

Lliga (1933)

Josep Bonan Mercadé, Joan Mercadé Mercadé, Badó Güell Mercadé, Joan Vives Ventosa, Francesc Martorell Mercadé i Josep Garriga Virgili. La Veu de Catalunya, 13-I-1934. Joan Mercadé Colet.

Salomó

Centre Republicà d’Esquerra Catalana.

Pere Figuerola Pulilet i Joan Gallofré Boronat.

Partit Republicà Radical

Ramon Lluís Garriga (P) i Josep Armengol Boronat (secretari).

Unió Ciutadana

Joan Calvet Reverté (Lliga Catalana), Josep Dalmau Pons (CEDA), Josep Creus Cañellas (CEDA), Josep Gallofré Boronat (Lliga) i Joan Boronat Ferrando (Lliga).

Tamarit

ERC (1933 ja hi era)

Josep Sunyer Argilaguet.

Torredembarra

CRDF, fundat el 1890

Josep Guasch Gatell (P, 1931).

ERC (1932)

Antonio Casasús (P), Joan Solé, Andreu Miracle, Josep Ciuró, Pere Papiol, Ramon Miracle i Francesc Roig.

Lliga Catalana (1933)

Rogeli Rodríguez Martorell (P), Joan Solé Güell, Antoni Montserrat Anglès, Antonio Olivella Valls i Baldomero Morros Mercadé

Unió Socialista de Catalunya (1933)

Miquel Mestre Avinyó (P), Antoni Casasús Lloveras (S), Antoni Guasch Solé, Josep Pujol Montané (V), Joaquim Valls Biscamps (T). Josep Juan Solé era militant de base.

Centre Nacionalista, proper a l’ACR de Rovira i Virgili durant la República.

Josep Rius Ferrer, Pau Rovira Parera, Josep M. Torrens Llanés, Josep Barado Ferrer, Pere Biosca, Josep Ramon Buira i Josep Camps Sardà.

Vespella de Gaià

Centre Republicà Federal (1931). El 1934 estava adherit a ERC.

Fèlix Casas Virgili (P), Joan Boronat Sanromà, Josep Folch Carull, Miquel Recasens Vendrell, Josep Canals Busquets, Josep Recasens Cañellas i Miquel Teixidó Folch.

 

Si teniu informació, imatges o documents em podeu escriure. Si veieu algun error també us agrairia que en parléssim. Moltes gràcies.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CAGANT MELODIES (1995-1999)

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Us podeu descarregar totes les cançons en aquest enllaç del drive . Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits,...
Imatge

LA GUERRA DEL FRANCÈS

Ja són diversos els articles que ens han apropat a diferents episodis succeïts al Baix Gaià al voltant de la Guerra del Francès, que va tenir lloc a principis del segle XIX. Ara ens arriba una nova entrega escrita per l’Adam Quigley als Estudis Altafullencs 39 , publicat enguany. L’agost de 1813 toparen les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles-portugueses comandades pel duc de Wellington. Torredembarra i Altafulla foren testimonis de la batalla i de l’anar i venir de soldats. Recordeu el testimoni, esmentat en aquesta columna i en diferents articles d’altres autors, del mossèn de la Torre, l’Anton Boni, el 1808, que aconseguí escapar cap a la Pobla després d’haver estat greument ferit pels soldats francesos que saquejaven. Recordeu també l’amenaça dels francesos establerts a Tarragona, el 1811,  de cremar Torredembarra si no es pagaven  els tributs de guerra. En el mateix volum trobem articles ben interessants. Salvador-J. Rovira i Gómez rescata els noms dels alta...
Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

CRISIS I COOPERATIVISME

"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la...
Imatge

ELS MOLINS DE VENT DE TORREDEMBARRA

Molí de Vent del carrer Molí de Vent.  Es tracta d’una construcció de pedra força antiga. Segurament es va alçar al segle XIX, quan els senyors de la vila van perdre el monopoli de serveis bàsics com el molí. Ara mateix, les seves restes estan ubicades en una zona comunitària de vivendes unifamiliars. Antigament, però, el molí formava part d’una gran propietat, amb terres de secà, masia i masovers. Sabem que els Borràs, una important família de comerciants, van ser-ne propietaris.  Tota la finca estava tancada per marges de pedra seca. Tenia garrofers, arbres fruiters, la casa del moliner, una quadra, una cisterna, un pou, una pallissa, una renglera d’aixolls i una era de batre, enrajolada i envoltada d’una petita paret. El 1964 es va començar a urbanitzar la zona. Molí del Coll de Creus. Es tracta d’un molí força modern que ha quedat en desús. Es troba ubicat en un indret molt especial, a la cruïlla dels termes municipals de la Torre, Altafulla i la Pobla de Montornès. A toca...
Imatge

JOAN PRAT: LA SEDUCCIÓ DE L'ANTROPOLOGIA

He acabat de llegir el llibre La seducció de l'antropologia , una selecció d'articles de Joan Prat , catedràtic emèrit d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili. He gaudit, he après i he reflexionat relaxadament al llarg de les seves quasi 500 pàgines en paper amb un llapis a la mà, per subratllar tot allò que m'ha cridat l'atenció. Si li voleu donar un cop d'ull a la versió digital podeu clicar aquí . Abans, però, deixeu-me compartir com he gaudit de la lectura, tal i com vaig gaudir de les seves classes, quan cursava la llicenciatura d'antropologia a la URV i el màster d'antropologia urbana. Hi trobareu temes relacionats amb el parentiu, la cultura popular, l'etnologia dels pobles d'Espanya, les religions i les noves espiritualitats, els mites més nostrats, les històries de vida i una reflexió divertidíssima sobre el camí de Sant Jaume. Prat domina com ningú la bibliografia publicada. Aprofundeix en els temes i fa treball de camp. Despr...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Biblioteca ...
Imatge

Pomell Roses de la Verge de Montornès

A principis de la dècada de 1920 s’estenien per tot el país nuclis locals dels Pomells de Joventut, a iniciativa de l’escriptor J. M. Folch i Torres (1880-1950) i gràcies a l’ampli ressò de la revista d’En Patufet. Es tractava d’associar a les noies joves per tal de formar-les en els valors catòlics i catalanistes. Les seves activitats combinaven actes culturals, com la representació obres de teatre o el recital de poesies, i “obres piadoses” per tal d’ajudar gent propera tot seguint l’ideari esmentat. La seva estètica és recordada per les seves caputxes blanques. La seva vida fou efímera perquè fou prohibida per la Dictadura de Primo de Rivera. A la Pobla de Montornès es creà un Pomell el desembre de 1921, amb el nom de Pomell Roses de la Verge de Montornès. La seva primera presidenta fou l’Adela Muñoz. A la junta l’acompanyaren l’Antònia Rovira, l’Adela Olivé i la Maria Mercadé. A l’arxiu Folh i Torres, ubicat al castell del Palau-Solità i Plegamans s’hi conserva un full amb...