ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS

A l'Alt Pirineu, passada la guerra del 36, es reinicià l'explotació dels rius i els estanys per a produir electricitat per a la ciutat. Milers de treballadors ocuparen les valls com la de Cardós per a treballar sense parar en una gran obra que va trasbalsar els petits pobles de muntanya. Després, marxaren i el silenci s'apoderà del Pirineu. En aquest context, l'escriptor Ramon Solsona situa la seva darrera novel·la (Allò que va passar a Cardós) editada per Proa. Un assassinat farà saltar pels aires unes vides d'aparent normalitat. El protagonista acabarà fugint i tornant a Ribera de Cardós molts anys després, una vegada havia mort el dictador. És llavors quan el lector acaba descobrint allò que va passar a Cardós. El llibre és una bona oportunitat per submergir-se en una etapa molt concreta de la història del Pallars, la del contraban i la de les grans obres de les hidroelèctriques.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS ALTAFULLENCS 49

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...
Imatge

LA GENT DE MAR DE CREIXELL

  Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...
Imatge

JULIVERT 2026!

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Us avancem que podem confirmar que enguany serem a Balaguer, Alió, Vic, Campelles, la Nou, Alcover i Barcelona!
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

JOSEP ALEU

Josep Aleu va néixer a Torredembarra i va ser diputat a les corts de Madrid entre el 1844 i el 1846 i redactor del diari La Ley . Del 1849 al 1850, el president de la Diputació de Tarragona es deia Josep Aleu. Serà el mateix? Jo crec que sí. Va ser el primer director de l'Institut de Segunda Enseñanza de Tarragona, el futur "Martí i Franquès" (1845). També sabem que va ser accionista de la fàbrica tèxtil La Rosalia (1854).
Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

ELS DETINGUTS PELS FETS D'OCTUBRE DE 1934 AL BAIX GAIÀ

Imatge dels presos de Salomó cedida per la Carmen Mallafrè. Si voleu conèixer tots els detalls dels Fets d'Octubre de 1934 al Baix Gaià, us recomano el llibre El Baix Gaià al segle XX . Alguns dels detinguts pels Fets d’Octubre de 1934 Creixell Josep Morros Fontanilles, Jaume Mercadé Jané, Mariano Rovira Casas i Salvador Solé Vidal. Segons el diari La Cruz (31-X-1934) també van detenir a Josep Fontanilles Morros i a Mariano Rovira Casas. El Catllar Pau Miró Armengol, Joan Llagostera Armengol, Josep Mañé Novell, Joan Palau Ferré,  Llorens Palau Ferré, Sebastià Seguí Gibert, Joan Vallespí Llop, Pau Jové Aluja i Pere Jové Mallafré.  Pere Saigí va sortir de la presó el gener de 1935 segon El Diluvio del 22 de gener d’aquell any.  Al que pocs dies van alliberar 5 veïns més, entre els quals trobem a l’alcalde Pau Miró. ( El Diluvio , 01-02-1935) La Nou de Gaià Emili Duch Boronat (estigué 45 dies ...