NUMEN MESTRE

  by jsmbaixgaia on Scribd
Numen Mestre

Comentaris

Publica un comentari

Publicacions populars

Imatges

SANT SEBASTIÀ A CLARÀ I A VESPELLA DE GAIÀ

Sant Sebastià se celebra a Vespella de Gaià. És un patró votat. En desconeixem l’origen. Sabem, això sí, que Sant Sebastià es venera a arreu per lluitar contra la pesta. A finals del segle XVI la devoció a aquest sant ja era un fet a Vespella. I al segle XVIII hi ha documentada una confraria composada per nois fadrins que acompanyaven la imatge a la processó i s’encarregaven de l’organització dels actes de la diada. [1] La Pobla de Montornès –almenys des de 1738- també té una confraria dedicada a aquest sant. En canvi, sí que sabem com va començar la seva devoció a Clarà, al municipi de Torredembarra. És un vot de poble de mitjans del segle XIX. El juliol de 1854, el còlera arribà a Barcelona i s’escampà per Catalunya. Moriren milers de persones. A Torredembarra arribà el 9 d’agost. A Clarà no va morir ningú. Aquest fet extraordinari va ser atribuït a Sant Sebastià. Des de llavors els veïns d’aquest nucli li dediquen la seva festa major. L’endemà de la detecció del primer cas, va
Imatges

EL TIMBAL (1994-2016)

L’any 1994, després de l’estiu, naixia al Baix Gaià (BG)  el Timbal , una publicació bimestral que faria de portaveu del Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc al llarg dels seus 5 anys d’existència. Posteriorment, la revista continuaria mantenint la periodicitat i el sistema de subscripcions fins que a partir del 2005 surt dues vegades a l’any. El format de fanzine es va mantenir fins l’any 2000, amb unes sis fulles DIN-A4 doblegades que donaven peu a 24 pàgines. A partir de llavors, quasi tots els números sortirien en format revista, amb fulls DIN-A3 plegats per la meitat. Les temàtiques tractades han anat evolucionant però es van mantenir sempre aquells assumptes relacionats amb la política i la defensa del territori. En els primers exemplars destaquen les il·lustracions del Jordi Figueras, que s’enduia la maqueta a casa per omplir-lo d’acudits i dibuixos fets a mà. A la darrera etapa van agafar molta importància les notícies relacionades amb les Terres del Gaià (TG) i la
Imatges

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el  1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carrera l
Imatges

QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?

El segle XIX acabava amb conflictes militars, amb unes classes populars empobrides, amb diverses famílies migrant cap a Barcelona i amb tensions al camp. En aquest sentit, el cas del Catllar ens serveix d’exemple. L’any 1900 , arran de les eleccions municipals, deu membres d’una de les dues candidatures electorals, els representants “del elemento liberal”, van acabar a la presó per motius polítics. En desconeixem els detalls. Encara estaven tancats quan va arribar la Festa Major d’estiu prevista pel 29 i el 30 d’agost i una part del poble va promoure un boicot a tots els actes. ( Diario el Comercio , 26-VIII-1900) Els presos van ser alliberats a principis de setembre i molts veïns els anaren a buscar a la porta de la presó. El cronista del Diario del Comercio (8-IX-1900) diu que eren 17 carros i tartanes. En arribar a la plaça els esperava una multitud. Aquell mateix any , el diumenge 2 de setembre, acabaria assassinat Pau “Sulé” Mensa, el jove catllarenc que havia liderat la
Imatges

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és
Imatges

CITB (1994-1999)

El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià. El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.
Imatges

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i
Imatges

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

Podeu comprar el llibre a la TRADILLIBRERIA! EL RIU DE LES DONES CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU El 30 de març de 2013 va tenir lloc la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN de Recerca 2011 concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales. El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des
Imatges

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI

Gràfica amb les ràtios d'endeutament publicades per la premsa. En verd, la projecció per al 2020. Del 2011, no tinc dades. Les dades que presento en aquest estudi estan recollides de la premsa, butlletins municipals i de partits polítics. És per això que, en general, les dades són poc fiables. La fiabilitat de les dades sembla que vagi en augment, sobretot a partir del 2008, quan el web d’hisenda publica el deute municipal de cada consistori. Si voleu compartir les dades que vosaltres tingueu o qualsevol reflexió, no dubteu a fer-ho per aquí sota. L’estudi ens permet apropar-nos a l’evolució del deute municipal d’una vila com Torredembarra, caracteritzada pel seu ràpid creixement poblacional a principis del segle XXI, el monocultiu del turisme i la construcció i l’impacte de les crisi del 2008 (econòmica) i del 2020 (sanitària i econòmica). Any per any L’equip de govern municipal (ERC) va tancar l’any 2019 amb una ràtio d’endeutament del 44,36%. El límit legal de deute v
Imatges

QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?

Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem! L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX. És clar que al capdavant hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions que formen l’Estat. Els més rics, pagant, podien estalviar-se d’una mort quasi segura. Les dades que tenim de la Pobla de Montornès són força fiables. Calculem que anaren al Marroc vuit veïns d’aquest municipi i que tornaren vius tres. Si extrapolem aquestes dades de manera estadística al conjunt de pobles del Baix Gaià ens surten unes dades esfereïdores: Uns 71 joves van anar a fer la guerra al nord de l’Àfrica dels quals van morir uns 45. Qui eren aquests homes? M’ajudeu a localitzar-los? Hi posem els noms i les seves fotografies? Sabem, per exemple, que la Societat la Violeta d’Altafulla va recollir diners (21 pessetes) per a les víctimes del Rif l’any 191