La Mare de Déu de les Neus a la Nou de Gaià

Era l’any 1816. L’economia era precària i feia poc que s’havia acabat la Guerra del Francès. Arribà “una infinitat de papallonas que cagan una llavó se forman arugas que se menjaren hasta las fullas de los cànems, viñas y las fullas de los abres”. Ho deixà escrit algú al llibre mestre de l’Ajuntament del poble veí de la Riera. Ho recull el Joan Carles Blanch en un llibre sobre la Nou de Gaià editat per Cossetània el 2011. Es perdé la collita de raïm. Era el quart any consecutiu que passava! El poble es reuní. Posaren dins una bossa papers amb els noms de diferents advocacions de la Mare de Déu i diversos sants. A l’atzar anaren traient tres papers i, quina fou la seva sorpresa, que sempre sortí el mateix. Era la Mare de Déu de les Neus. Feren un vot de poble i acabaren les penúries a la Nou. Des de llavors li dediquen la festa major, el 22 de juliol.
Per cert, a la Nou hi ha un altre vot de poble però se’n desconeix l’origen. Al segle XVII ja es veneraven Sant Cosme i Sant Damià. Ara és la segona festa més important de la Nou de Gaià. Se celebra el 27 de setembre. Sant Cosme i Sant Damià són els sants metges. Aquests sants eren bessons. Feien guariments miraculosos, tant amb homes i dones com a animals. Van morir màrtirs, perseguits per Dioclecià. Segons la tradició occidental procedien de l’Aràbia. Se’ls coneixia perquè no cobraven pels seus serveis. Foren decapitats prop d’Antiòquia de Síria. Alguna cosa ben bona devien fer per la Nou perquè encara es conservi el vot de poble!
Sant Cosme i Sant Damià també són venerats a Molnars i a Ardenya.

Comentaris