“Y la
Verge honrarà nostre cor noble”
Pau Dalmau
Calaf, La Cruz, 28-VII-1916.
Era l’any 1816. L’economia era precària i feia poc que s’havia
acabat la Guerra del Francès. Era el quart any que es perdia la collita de raïm
per culpa de tempestes, pedregades i plagues. L’any 16 del segle XIX, a més a
més, arribà “una infinitat de papallonas que cagan una llavó i se forman arugas
que se menjaren hasta las fullas de los cànems, viñas y las fullas de los
abres”.[1]
El poble es reuní. Posaren dins una bossa papers amb els noms de diferents
advocacions de la Mare de Déu i diversos sants. A l’atzar anaren traient tres
papers i, quina fou la seva sorpresa, que sempre sortí el mateix. Era la Mare
de Déu de les Neus. Feren un vot de poble i acabaren les penúries a la Nou. Des
de llavors li dediquen la festa major del 5 d’agost.
Per cert, a la Nou hi ha un altre vot
de poble però se’n desconeix l’origen. Possiblement la devoció a Sant Cosme i
Sant Damià provingui del segle XVII, segons l’historiador Joan Carles Blanch. Avui
en dia és la segona festa més important de la Nou de Gaià. Se celebra el 27 de
setembre. Sant Cosme i Sant Damià són els sants metges. Eren bessons. Feien
guariments miraculosos, tant a persones com a animals. Van morir màrtirs,
perseguits per Dioclecià, emperador romà entre el 284 i el 305. Segons la tradició
occidental procedien d’orient. Eren molt coneguts perquè no cobraven pels seus
serveis. Foren decapitats prop d’Antiòquia de Síria. Alguna cosa ben bona
devien fer per la Nou perquè encara es conservi el vot de poble!
Per cert, Sant Cosme i Sant Damià
també són venerats a Molnars, on tenen la parròquia dedicada a aquests sants, i
a Ardenya, on són copatrons amb Sant Jordi i tenen un vot de poble.
La Nou de Gaià celebra la seva festa
major per Santa Magdalena, la seva patrona, el 22 de juliol. Cada any li canten
els goigs on recorden que és “nostra advocada”. Alguns anys representen el ball
parlat en honor seu, com el 1940 i el 2013.
Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.
Comentaris