Domènec Ribes va publicar l’any 2005 a Llibres de l’Índex el llibre Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister. Jo l’he descobert a través del web panorama.cat. Una de les llegendes que recull és la de la làpida de l’arquitecte Mata i el monestir de Santes Creus. Resulta que l’arquitecte del monestir era un treballador infatigable. Es veu que dormia ben poc i que ho feia en una barraca a prop de les obres per estalviar temps. Quan estava a punt d’acabar l’església va tenir lloc una forta tempesta nocturna. El nostre protagonista s’aixecà pensant que podria tapar el forat per on s’escolaria l’aigua i faria malbé les darreres obres. El mestre relliscà quan estava emparrat dalt del mur i morí del cop. Els monjos van decidir reconèixer el seu esforç enterrant-lo al lloc on morí. Encara ara s’hi pot veure la làpida. Per cert, també hi va créixer un arbust que cada cop que s’ha tallat ha tornat a sortir. Aquest arbust és conegut pel nom de Mata, el nom de l’arquitecte.
CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris