Domènec Ribes va publicar l’any 2005 a Llibres de l’Índex el llibre Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister. Jo l’he descobert a través del web panorama.cat. Una de les llegendes que recull és la de la làpida de l’arquitecte Mata i el monestir de Santes Creus. Resulta que l’arquitecte del monestir era un treballador infatigable. Es veu que dormia ben poc i que ho feia en una barraca a prop de les obres per estalviar temps. Quan estava a punt d’acabar l’església va tenir lloc una forta tempesta nocturna. El nostre protagonista s’aixecà pensant que podria tapar el forat per on s’escolaria l’aigua i faria malbé les darreres obres. El mestre relliscà quan estava emparrat dalt del mur i morí del cop. Els monjos van decidir reconèixer el seu esforç enterrant-lo al lloc on morí. Encara ara s’hi pot veure la làpida. Per cert, també hi va créixer un arbust que cada cop que s’ha tallat ha tornat a sortir. Aquest arbust és conegut pel nom de Mata, el nom de l’arquitecte.
LA SÍNIA DE LA VILA
Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...

Comentaris