LA MATA

Domènec Ribes va publicar l’any 2005 a Llibres de l’Índex el llibre Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister. Jo l’he descobert a través del web panorama.cat. Una de les llegendes que recull és la de la làpida de l’arquitecte Mata i el monestir de Santes Creus. Resulta que l’arquitecte del monestir era un treballador infatigable. Es veu que dormia ben poc i que ho feia en una barraca a prop de les obres per estalviar temps. Quan estava a punt d’acabar l’església va tenir lloc una forta tempesta nocturna. El nostre protagonista s’aixecà pensant que podria tapar el forat per on s’escolaria l’aigua i faria malbé les darreres obres. El mestre relliscà quan estava emparrat dalt del mur i morí del cop. Els monjos van decidir reconèixer el seu esforç enterrant-lo al lloc on morí. Encara ara s’hi pot veure la làpida. Per cert, també hi va créixer un arbust que cada cop que s’ha tallat ha tornat a sortir. Aquest arbust és conegut pel nom de Mata, el nom de l’arquitecte.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CREIXELL, 1822

El vell món feudal, que mantenia el dret de cobrar delmes i de gaudir de monopolis, va veure com les polítiques liberals d’alguns governs estatals posaven fi als seus privilegis. El primer intent per acabar amb l’antic règim es va produir amb el Trienni Liberal, entre el 1820 i el 1823 . Les mesures per posar fi als privilegis feudals van topar amb l’oposició de nobles, bona part del clergat i una pagesia rural que no va poder adaptar-se a la nova legislació, que demanava pagar impostos amb diners i no pas amb part de les collites, en un context general de baixada dels preus agraris. És per aquest motiu que alguns sectors absolutistes van protagonitzar alçaments armats en forma de guerrilles. Aquesta situació va ser un precedent de les guerres carlines. Del Trienni, del mes  juny de 1822 , tenim diverses notícies difícils de datar amb precisió perquè es publicaven tard a la premsa i eren poc objectives. A Creixell i als pobles de la rodalia triomfaren els nous aires liberals contraris
Imatge

LES FESTES MAJORS DE CREIXELL DEL 1902, 1927 I 1928

La Publicidad , 19-09-1902. La Vanguardia , 09-09-1927. La Vanguardia , 09-09-1928. Del 1902 tenim aquesta crònica: funcions religioses, una orquestra, balls, “conciertos por dos de las principales colles de gralles denominades Parets y Plegrins”, focs artificials, castells amb els Xiquets de Valls, serenates, professó “y otros festejos”. Fixem-nos com era la festa major del Santíssim Sagrament a la dècada de 1920. El dissabte es feia el repic de campanes, solemnes completes a la parròquia, il·luminació especial de la plaça i dels carrers cèntrics i ball de vigília. El diumenge a les set del matí repic de campanes i missa de comunió general, a les nou del matí anada a l’església amb les autoritats, l’orquestra i les noies portant el pa per a ser beneït, “consistente en unes sabrosas tortas que se reparten entre los fieles asistentes a los divinos Oficios”, a les deu ofici solemne amb orquestra, cant d’una missa i un orador especial. Al migdia, concert d’orquestra al cafè, llavors s
Imatge

CD DE JULIVERT: A TAMARIT!

  Podeu comprar el disc a Torredembarra, al carrer Lleida, a Ireth Assessors. També ho podeu fer per internet .    Des del 27 de setembre de 2022 el nostre primer disc està disponible a les plataformes digitals. SPOTIFY YOUTUBE     Ha estat editat per Microscopi . Julivert presenta el seu primer disc 'A Tamarit!' amb 10 cançons populars i de taverna. El so és un reflex dels seus directes, enèrgics i divertits, on combinen un repertori d’arrel amb temes popularitzats i composicions pròpies a partir de la recerca etnogràfica realitzada a l’entorn del Baix Gaià. L’acordió diatònic i el cant a veus identifica aquest grup que encomana ganes de gresca i de ballar. 'A Tamarit!' reivindica la cançó i les festes populars davant d’un món que gira massa de pressa. Julivert reivindica amb aquest treball tornar a la plaça, a la sobretaula, al cant improvisat, als balls populars i a la gresca en comunitat. El disc és un cant a la vida cooperativa, a tornar-se a tocar, a
Imatge

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

  Fotografia de la Torre del Mar de Creixell. FONS ACAP20 1024.  Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. La Torre del Mar va ser construïda al segle XVI amb finalitats defensives, quan corsaris, turcs i  pirates senyorejaven per la Mediterrània i viure a prop de la costa era perillós. La seva situació estratègica, al costat del camí reial que comunicava Barcelona amb València, va atreure després la instal·lació d’un hostal. L’Hostal de la Figuereta, així era conegut el negoci, va esdevenir una referència clau per a comerciants, transportistes i gent de pas. Al mapa elaborat per l’Estat borbònic el 1716 per acompanyar la descripció del Corregiment de Tarragona s’hi pot llegir perfectament el topònim «La Figuereta». [1] En realitat, malgrat el nom, l’Hostal eren dos negocis. Hi havia l’Hostal de Dalt i el de Baix. Els dos estaven ubicats a la mateixa zona, l’un davant de l’altre. Els March eren senyors dels dos però només amos d’un d’ells, el de baix. A la pràctica, això vol
Imatge

29 d'ABRIL: BIBLIOTECA MESTRA MARIA ANTÒNIA (TORREDEMBARRA)

 Divendres, 29 d'abril, a les 18h de la tarda, farem un experiment interessant. Tindrem una conversa a 4 mans sobre el Baix Gaià. Ho farem amb dos llibres damunt la taula, un d'inèdit i un de publicat fa uns mesos. El Lluís Rovira ha escrit una records d'infantesa. Ho ha fet amb un sentit d'humor que encomana la joia de viure i retrata de manera tranquil·la un passat molt diferent a l'actualitat. Jo hi seré amb "Vots de poble" i havent treballat uns quants anys de fuster, com el mateix Lluís Rovira. No dubteu a apuntar-vos-hi, que passarem una bona estona.
Imatge

CREIXELL FA MEMÒRIA

Ja fa uns mesos que tombo per Creixell, entrant a les cases, coneixent molta gent, enregistrant entrevistes i remenant papers antics. Vaig acompanyat d'un gran equip format per Pau Josa i Sergi Clofent. Volem aturar-nos per mirar cap enrere, fer memòria. Ens interessa molt la memòria oral, els canvis en la vida quotidiana. Volem rescatar les veus que ens expliquen com el vell món agrari va desaparéixer de sobte. Volem parlar de la pagesia, els antics oficis, les festes majors d'abans, les botigues, els jocs, les cançons, les tradicions, les creences, la salut, els parts, la matança del porc, el futbol, la germandat, el cafè, el contraban, els primers turistes, les confraries, etc. M'ajudeu? Necessito contactar amb persones que vulguin participar com a testimonis. Necessito fotografies, llibres d'actes i altres documents. Expliqueu-me històries i anècdotes. Fem que no es perdi la memòria. Més endavant ho compartirem i ja mai més es perdran aquests relats. En va parlar el
Imatge

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

El 8 d'octubre de 2022 vam presentar al pati del castell de Torredembarra la segona edició del llibre escrit a quatre mans amb el Gabriel Comes "L'ofici de boter a Torredembarra". L'acte, inclòs en les Jornades Europees del Patrimoni, va comptar amb la intervenció de l'alcalde de la vila Eduard Rovira. Aquesta segona edició és una versió ampliada i corregida. La primera edició data del 2017 i es va esgotar. S'han ampliat les fonts d'informació, els documents i les imatges. També s'han pogut recuperar noves eines i estris relacionats amb l'ofici. Veieu la notícia que en va fer Ona la Torre , que va assistir a l'acte i el va enregistrar. El llibre, que forma part d'un projecte més ampli de recuperació de la memòria dels boters, ha estat editat per l'Ajuntament de Torredembarra. Les tasques d'edició i maquetació han anat a càrrec a l'Albert Bonet.  Veieu els detalls de la primera edició en aquesta entrada .   Les imatges són de
Imatge

ALGUNES EFEMÈRIDES TORRENQUES

  1901: La Veu del Poble 1914: Arriba l’electricitat a Torredembarra. 1914: Cintes Fité 1917: Es crea la Joventut Torredembarrense. 1918: Es crea la societat recreativa els Tranquils. 1919: Fàbriques d’Espardenyes Espina. 1921: Es creen els Pomells de la Joventut. 1921: Taller de Cintes i Brodats “Vídua de Francesc Cardona” 1922: Es crea la UDT. Anys 20: Cal Bofill. 1929: El Pes Anys 20: Casona del Carme 1930: Es crea la societat recreativa la Nova Germanor. 1935: Hermen Cortasa 1947: Fàbrica de Cintes Francesc Gual 1953: Manufactures Tèxtils Magem 1958: Fàbrica de cintes Lluís Juan 1960: Es comencen a urbanitzar els camps de conreu de regadiu de Torredembarra. 1960: Es construeixen hotels, càmpings. 1961: Es recuperen els Armats 1961: Fàbrica de cintes M. Assumpció Mercadé 1968: Es crea l’Agrupació Sardanista l’Antina. 1968: Es crea la coral Santa Rosalia 1968: Primer disc del Pedrol 1968: Conchita Bautista enregistra la cançó “La playa de Torredembarra” Anys 70: Long Play, la Travies