El secretari de Tarradellas

En aquests dies intensos, de debat polític i de propostes de gestió, ens envolten centenars de mostres de rebuig a la cosa pública i a la participació ciutadana. Convé, de nou, fer memòria i explicar que un bon dia les institucions democràtiques van desaparèixer per la força de les armes. Una aliança vergonyosa de monàrquics, falangistes i clero van portar a la foscor més absoluta al nostre país. La llengua catalana fou prohibida. Els exiliats, els presos i els executats foren milers. Tres generacions conservaren el fil de la llibertat, d’amagat o jugant-se la vida. Un cop recuperada la democràcia vam poder treballar de valent per construir dins la diversitat un país cohesionat, on tothom, vingués d’on vingués, pogués sentir-se d’aquí. L’escola catalana ha estat el pal de paller d’aquesta fita. Ara, sense escrúpols, l’Estat espanyol i diversos partits polítics volen acabar amb la idea de Catalunya, un sol poble. Els corruptes “nostrats” han fet la resta, per sentir-nos espoliats i fora de lloc.
Deia que calia fer memòria. I ho deia pensant en un llibre més que no pas en les eleccions. Jaume Renyer (blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/), veí del Baix Gaià, tertulià habitual a les tavernes del nucli antic de la vila, doctor en dret, antic membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, acaba de publicar una biografia sobre el secretari del president Tarradellas. Lluís Gausachs i Ramon va néixer al barri del Poblenou, a Barcelona, el 1954. De formació llibertària, milità a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Treballà poc temps de mestre. Lluità al front durant la darrera Guerra Civil. Ja a l’exili, després de passar per diferents camps de refugiats i de lluitar amb la resistència francesa contra els nazis, s’establí a París i no retornà a Catalunya fins l’any 1977. A partir del 1954 fou el secretari personal del president Tarradellas. El treball dóna a conèixer molta correspondència personal de Gausachs i ens ajuda a apropar-nos a les dificultats de l’exili català a França. El llibre, de 206 pàgines, ha estat editat per Pagès Editors i és fruit d’un encàrrec de l’Arxiu Montserrat Tarradellas Macià i de la Diputació de Barcelona.
L’any 2013 vam presentar a l’Auca el seu anterior llibre, un recull dels seus darrers articles de temàtica diversa. Dos anys després, el mes de juny, el dia 9, a les set del vespre, presentarem la biografia de Gausachs amb la presència de l’autor. Serà un plaer. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas s’encarrega de l’organització de l’acte.
Comentaris. Sempre intento evitar llegir els comentaris de les notícies dels diaris digitals. Normalment són injuriosos, anònims, violents i mal educats. Penso que la crisi del periodisme no se solucionarà amb les visites que donen la morbositat i la impunitat d’opinadors que amaguen el seu nom davant els protagonistes de les notícies que sí que donen la cara. És un joc trist que no ennobleix l’ofici. Pesem-hi.
Lasarte. El 30 de maig ens visiten els veïns d’un poble d’Euskadi situat al costat de Donosti, Lasarte-Oria. Vénen amb ganes de conèixer la vila i d’ensenyar-nos la seva gastronomia i tradicions. Serà una bona oportunitat per estrènyer llaços amb aquest municipi germà.
Cançons. Diuen que el 20 de juny es presenta un nou llibre del Gabriel Comes. Es tracta d’un recull de les cançons que es cantaven abans a la feina i als llocs d’esbarjo. Serà una petita joia etnogràfica que ajudarà a recuperar el nostre patrimoni immaterial. No hi faltarem!
"El secretari de Tarradellas", Diari de la Torre, núm. 208, juny de 2015, pàg. 24.

Comentaris