VAQUÈIRA!

Aquest cap de setmana hem presentat EL RIU DE LES DONES a Vaquèira i a Farrera. Han estat uns dies d'emocions intenses, de conèixer molta gent, de recollir anècdotes a dojo i de retrobar padrines coautores del llibre!
A Vaquèira vam estar al BB*ART, un local que gestiona l'Albert amb la passió d'un artista que recerca entre la realitat els moments de trobada, de música, de paraules, de colors, de materials. Al BB*ART hi vam trobar un punt de joia entre el gris del ciment dels blocs de pisos de l'entorn. A l'hora de començar, puntuals, van aparèixer per la porta famílies, mestres, investigadores, guies de muntanya i àvies amb ganes de compartir una estona parlant de la vida a l'alta muntanya. Em va sorprendre que tots parlessin en aranès. De fet, vaig demanar a l'Albert que fessin la presentació en aquesta llengua. Després jo vaig fer servir el meu català del Camp de Tarragona! Vaig escoltar una estona per la megafonia un grup d'arrel que cantava en aranès. No recordo el nom de la banda. A veure si algú ho sap. Molt agraït per tot! Demà us explico com va anar per Farrera.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
Imatge

Col·laboració amb la recerca sobre l’exili i deportació del Baix Llobregat

El Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat impulsa des de fa temps un equip de treball per desenvolupar una recerca sobre l'exili del Baix Llobregat. De la Torre estant, he col·laborat amb aquest col·lectiu com a especialista en la figura de Numen Mestre . Mestre, tot i néixer a Pratdip i créixer a Torredembarra, va viure a Cornellà, al Baix Llobregat. En aquesta col·laboració, he pogut seguir investigant la figura d'aquest maqui, aconseguir noves informacions i rebre bones indicacions per millorar la meva recerca. Esperem que en un futur vegin la llum amb una publicació que reculli el conjunt de recerques de l'equip. Veieu tota la informació a   https://www.cecbll.cat/22403-2/ .
Imatge

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

(Aquest és el text que vaig llegir ahir dissabte 29 d'agost de 2015 a la plaça del Castell de Torredembarra en motiu de la Trobada de Mulasses de Catalunya. El text és un recull de les aportacions de les diferents colles, del refregit fet pel Dani Cañellas i les coses que he trobat per la xarxa. Si hi veieu cap error em podeu escriure a antropologiaimesARROBAgmail.com). TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA Benvigudes i benviguts a la Trobada de Mulasses de Catalunya celebrada en motiu del 20è aniversari de la Mulassa de Torredembarra. Aquesta Trobada és organitzada per l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra. La Trobada ha començat a les sis de la tarda amb la plantada que les colles participants han realitzat a la plaça Mn Joaquim Boronat. A continuació han fet la cercavila que els ha portat a les portes de la plaça del Castell. A continuació podrem gaudir dels balls de totes les m...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

"CREIXELL FA MEMÒRIA"

  El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
Imatge

Les fogueres de Sant Joan a Torredembarra

El mes de juliol de 2021, la periodista torrenca Anna Rius publicava a Torredembarra Actualitat un article recordant les fogueres que cremaven la nit de Sant Joan pels diferents barris de la vila. Vaig retallar aquest escrit, el vaig publicar a les xarxes i vaig demanar a tothom que escrigués el lloc del poble on feien la seva foguera comunitària. I aquest és el resultat. El Pere Torres recorda la que feien a la plaça Sol-Raig , als Munts. El Ramon Charles i els seus veïns la feien a la plaça Catalunya , quan encara no estava ni asfaltada i només hi havia l’edifici de l’As d’Oros. La Carme Miquel comparteix una fotografia on apareixen els seus dos fills i dos xiquets més l’any 1993 en una parada de garrofers de la zona del Molí de Vent encara per urbanitzar. La Janet Rimbau i la Conxita Segú explicen que la feien al carrer Indians, al descampat que hi havia darrere l’edifici de cal Mercadé . L'Enric Bonan també recorda que participava en aquesta. L’Aurèlia Fortuny, del carrer Alt ...
Imatge

Santa Creu de la Riera de Gaià

“Si en el goig i en el dolor/ t'invocava La Riera, guia'ns, Creu, per la drecera,/ pelegrins, vers el Senyor.” Goigs, lletra de Joan Antònio i Guàrdias, 1959.   El Joan Carles  Blanch signa la primera part del llibre  Santa Creu. 1809-2009  editat per Cossetània l’any 2010. [1] L’historiador rierenc documenta amb detall els estralls de l’ocupació francesa de la Riera de Gaià i els pobles de la rodalia. Entraren per primera vegada a finals de desembre de 1808 a Ardenya, la Riera i el Catllar. Sorprèn l’extrema violència i crueltat dels francesos. Francesc Olivé, rector de Vespella de Gaià, deixà escrit que el 25 de desembre “vino a esta casa el párroco de Torredembarra huyendo de los franceses en búsqueda de un seguro refugio. Llegó herido de pies a cabeza. Un sablazo en ambas manos, varias heridas en los brazos y la más penetrante en la región lumbar. Todos los libros del archivo parroquial de la Riera fueron rasgados y quemados por el invasor”. [2]  Les ...
Imatge

LA MARE DE DÉU DE LA COVA I CREIXELL

  Un jove de Creixell va ser pres al segle XVII a la platja de Sant Salvador per corsaris d’Alger en una ràtzia on van capturar 17 homes més. Els pares van fer una promesa a la Mare de Déu de la Cova de Calafell: Si el seu fill era alliberat, anirien fins a Calafell caminant descalços. Al cap de dos mesos el noi, que curiosament havia fet la mateixa prometença, va aparèixer després que el vaixell pirata topés amb dues naus angleses. Aquesta història l'hem pogut conèixer gràcies al treball de recerca de Joan Santacana .
Imatge

DIA 19

Ahir vaig tenir la sort de conèixer la Rosario i el seu marit, d'Escàs. Vam parlar del primer turisme, del lloguer d'habitacions, de les granges, dela venta de mamellons, de la tronca, del mandongo i de tantes altres coses. Amb la Maria de Llessuí també vam parlar del turisme, de la pista d'esquí, de les ovelles, la vianda, les caramelles, el formatge, el telèfon, l'escola, els arguets, el molí i moltes coses més. També vaig conèixer el seu fill Jordi a l'Hostal i una colla d'avis que feien tertúlia. Avui em toca anar cap a Bernui.