A FARRERA DEL PALLARS!

Dissabte vaig presentar EL RIU DE LES DONES a Farrera del Pallars. Hi van ser la Montserrat i la Maria de casa Besolí, coautores del llibre. De fet, gràcies a elles l'acte va ser molt divertit i ple de contingut. Vam aprendre moltes coses sobre les supersticions de la nit de sant Joan, sobre l'ús de les serps en qüestions de salut, etc. Vaig conèixer el Joan i la Vero. Es van interessar per molts temes que van tractar i vam parlar dels paral·lelismes amb la vida a Galícia i les terres de la Vansa. Vam poder saludar l'Eli i l'Eloi. Vam fer tertúlia amb l'Esteve i la Bego. El Pep i la seva parella ens van explicar després com van arribar a Farrera i com van convertir un antic paller en la seva casa. La colla d'Àreu ens van explicar tot d'anècdotes de la Vall ferrera. Vaig gaudir molt retrobant el Lluís i la Cesca, l'Arnau i la Mireia, la Biki, l'Oliver... Un plaer, de veritat, fins aviat!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

L'estiu de l'any 2020 vam iniciar un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català van fer una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat vam tenir el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Cançons basques i cançons catalanes. "Va ser un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES - i en molts projectes musicals -com algunes gires amb Javier Muguruza-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és membre de Julivert , el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira va passar per Vila-seca, Creixell i les xarxes. Per culpa de la pandèmia es van anul...
Imatge

VAM PUJAR AL PIC DE LA MOLA!

Ho vam dir pel micro, a la Torre, per la festa major. Que la gent havia de col·laborar amb la iniciativa solidària de pujar al Pic de la Mola. Ells ho feien cada dia, tot l'any 2025. Llavors els mpulsors ho van saber i ens van trucar. Per què no pugeu? Som-hi! Ho vam anunciar i els Escoltes els Salats s'hi van sumar. Va ser el  el diumenge 9 novembre pel matí. Brutal! Una gentada de por! Visca! Diari Més  I veieu la notícia al Torredembarra Actualitat !
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Imatge

LA CANÇÓ PELS 50 ANYS DELS NOIS DE LA TORRE

  Entrevista a Ona la Torre . Notícia al TAC12 . Som els Nois de la Torre és l'himne dels Nois de la Torre i ha estat escrit en motiu dels 50 anys d'aquesta colla castellera. Es tracta d'una cançó que recull l'esperit de la colla, la seva història i el seu desig de seguir alçant castells. Julivert ha estat el grup encarregat de compondre i enregistrar el tema tot seguint les indicacions de la comissió de la colla que ha coordinat aquesta part de les accions per commemorar el cinquantè aniversari dels Nois. Curiosament, els Nois també han participat en dues parts de l'enregistrament. Un grup d'adults canta la tornada i la canalla interpreta una estrofa. El dia de l'estrena en directe de la cançó, el 23 d'agost de 2025, una bona representació de la colla va pujar a l'escenari a cantar la cançó amb Julivert. L'enregistrament compta amb una altra colaboració especial. Es tracta dels Grallers de la Torre que han posat el seu so a les parts instrumen...
Imatge

DIA 31

Avui acaba el treball de camp, encara que continuaré en contacte amb l'Alt Pirineu. El procés de redacció ha començat. A l'estiu, cap el juliol, seré a Farrera per explicar l'experiència. Fins llavors queda feina, posar ordre a les idees, revisar i revisar el text. --- Avui hem estat a Sorri, Anàs, Bonestarre i Estaon. Per arribar-hi cal apropar-se a Ribera de Cardós i just abans d'arribar-hi trenqueu a l'esquerra per una carretereta que s'enfila cap una vall preciosa. Des d'Estaon podreu contemplar la vall sencera. Els pobles són un encant encara que fa mal veure tantes cases abandonades, tants records cremats per alguna mala sort o per un destí que no ha tingut en compte la gent que vivia de la terra. ---- Ah! Abans de marxar, iogurts d'Ainet de Cardós. Imprescindibles!
Imatge

SANT JORDI 2023: Creixell, Altafulla i Torredembarra

  Dijous 20 d'abril serem amb Julivert en un dels actes que organitza l'INS Torredembarra en motiu de l'intercanvi amb un centre educatiu de Lituània.  Dissabte 22 d'abril seré a la presentació del nou llibre de David Morlà (Biblioteca de Baix a Mar de Torredembarra, 11h).  A les 12h del dissabte 22 d'abril cantaré amb la guitarra a la inauguració del local electoral de la CUP de Torredembarra, a la plaça de la Vila. Diumenge pel matí seré a Creixell, que farem un acte amb el llibre Creixell fa memòria (11:30h). Veieu la crònica de Tarragona21 . I diumenge per la tarda signaré llibres a la parada que promou cada any la Biblioteca d'Altafulla a la fira de llibres d'aquest poble (17h) i també seré a la plaça Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra (18h) i a Ona la Torre (18:30h). 
Imatge

EL SOMETENT DE CREIXELL

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Rif. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres ...