RAFAEL CAMPALANS


Rafael Campalans: 75è aniversari de la seva mort
El polític català va morir prematurament en un accident a la platja de Torredembarra; mentre nadava, la mala mar el va empènyer cap a les roques i va morir perquè va rebre diverses contusions al cap i a l'espinada

tribuna
DAVID MORLÀ I JORDI SUÑÉ.

Enguany es compleixen 75 anys de la mort de Rafael Campalans. Fins avui només teníem notícia d'aquest succés gràcies a un petit article d'Emili Mercadé escrit ara fa 25 anys, i poca cosa més. Gràcies a diferents retalls localitzats a la premsa de l'època, podem refer com es van viure els fets.
Rafael Campalans i Puig, nascut a Barcelona el 24 d'octubre del 1887, va ser organitzador dels serveis d'Obres Públiques de la Mancomunitat de Catalunya i director de l'Escola del Treball. El 1923 va ser un dels impulsors de la Unió Socialista de Catalunya (USC). En les eleccions del 12 d'abril del 1931 va ser escollit regidor de Barcelona. Va ser elegit diputat al Congrés (1931) i al Parlament (1932), on va exercir de conseller d'instrucció pública. Va pertànyer a la comissió redactora de l'Estatut de Núria.
El destí va fer que Rafael Campalans morís prematurament als 45 anys i que, casualment, la platja de Torredembarra fos l'escenari de la tragèdia. Els fets se succeïren de la següent manera: Campalans passava uns dies de vacances a Torredembarra l'estiu de 1933, amb la seva esposa i els dos fills. S'estaven a casa d'un bon amic seu, el senyor Francesc Xavier Pons Cubilles, corredor de la Banca Marsans de Barcelona. El dissabte 9 de setembre cap a les dues del migdia, Campalans va decidir anar-se a banyar a la platja, com acostumava a fer. Poc més tard i més o menys a l'altura del Racó de l'Art, va ser on va començar a perdre el control per culpa de les onades. El van empènyer violentament contra les roques i li van causar diverses contusions al cap i a l'espinada. Els crits de la seva esposa demanant auxili van alertar el torrenc Jaume Rimbau Mercadé i el seu fill Jaume Rimbau Roig. Ràpidament es feren a la mar amb un gussi. Malgrat els esforços, tot va ser en va, ja que, un cop varen poder arribar on era Campalans, van poder veure com el seu cos, segons ens relatava Emili Mercadé, «era una joguina a mercè de les encrespades ones que el rebatien contínuament contra les roques». Malgrat fer-li la respiració artificial, no van poder salvar-li la vida. Sembla que, passat un temps, Jaume Rimbau i el seu fill reberen les gràcies en persona del president Macià al Palau de la Generalitat per l'intent de salvament.
La mala notícia s'escampà ràpidament i fou comunicada a la USC de Barcelona pel torrenc Joaquim Torrens-Ibern. El vicepresident de la USC ho va comunicar al governador general de Catalunya. A l'Ajuntament de Barcelona es col·locaren les banderes a mig pal. El cos de Campalans fou traslladat ràpidament a l'hospital Pere Badia, on, al llarg de la tarda, rebé la visita de veïns i curiosos. En «un moviment espontani, tots els obrers del poble, del camp, del taller i de la mar, deixaren la feina.» Al vespre va arribar l'alcalde de Barcelona. També ho van fer el governador civil de Tarragona i les delegacions de la USC de Tarragona i Reus. L'endemà a les vuit del matí s'organitzà una comitiva des de Barcelona per anar a Torredembarra formada per membres de la USC, la UGT i l'Escola del Treball, entre d'altres. Cal destacar la presència de Comorera, Fronjosà i diversos diputats. Abans d'emportar-se el fèretre cap a Barcelona, el governador civil va dirigir unes paraules «davant del poble en pes de Torredembarra» per elogiar la figura del difunt. A Barcelona el cos es va exposar a l'Escola del Treball, on rebé l'adéu definitiu de centenars de visitants. Finalment, l'enterrament va tenir lloc el dia 11. L'acte fou multitudinari i hi assistiren moltes personalitats del moment, entre les quals el president de la Generalitat, el president del Parlament, representants dels Ajuntaments de Barcelona i Torredembarra i un llarguíssim etcètera. Després de la mort de Campalans, Torredembarra ha acollit diversos homenatges a aquest personatge. El primer va ser el 1935, el 8 de setembre, i va ser organitzat per l'Institut Polytechnicum de Barcelona, entitat que Campalans havia fundat i presidit. L'acte va reunir la presència dels exconsellers de la Generalitat Josep Tarradellas i Manuel Serra i Moret. Cal destacar la nombrosa representació barcelonina arribada a la vila amb un tren especial. De Torredembarra, no hi van faltar representants dels diferents centres polítics (Unió Socialista, Centre Republicà Federal i Esquerra Republicana) i multitud de veïns i veïnes que no es van voler perdre l'esdeveniment. En total, segons la premsa, van assistir-hi un miler de persones. L'acte va tenir lloc sobre el roquer, just on va trobar la mort Rafael Campalans. Serra i Moret va pronunciar un discurs enaltint les virtuts personals de Campalans i proposant-lo com un model a seguir «per a tots aquells que es diguin bons catalanistes». Seguidament es van llançar a la mar una multitud de rams de flors que havien portat noies del poble i alguns representants de l'Ateneu Polytechnicum. Al mateix temps, es va cantar La Internacional, amb una lletra escrita en vida pel mateix Campalans.
El 1983, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, es va organitzar un altre homenatge, aquest cop a càrrec del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, la Fundació Rafael Campalans i l'Ajuntament de Torredembarra. Actualment, aquesta Vila té dedicat a Campalans el tram de carrer de davant de la Casona del Carme.

El Punt, 09-IX-2008, pàg. 13.

Amb aquest article vam guanyar exaequo el Premi de Comuniciació Local l'any 2009.



L'article del Punt el vam publicar ampliat al Recull de Treballs número 10 del Centre d'Estudis Sinibald de Mas (2009, pàg. 149-154).
El podeu llegir sencer en pdf aquí.


Comentaris

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

EL CARRER FREGINAL (TORREDEMBARRA)

La Pedra Alta de Can Ferrer

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

MÚSICA I BICICLETES

MIQUEL MESTRE AVINYÓ

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SANT NICASI DEL CATLLAR