El món de la música és ple de sorpreses. En qualsevol racó de món pots descobrir una veu, una cançó, un estil o una banda que t'emocioni. A vegades ho tenim al costat de casa i costa adonar-se'n. Saurí n'és un exemple. Sota el braç porten un disc autoproduït, quasi introbable, que és una joia. L'Enric Rovira, que va ser cantant d'una banda molt interessant de nom Baetúria (2004), és l'autor de les músiques i les lletres. En aquest projecte l'acompanyen el Sergi Clofent, l'Albert Medina, el Jordi Torrents i el Pau Josa. Sons balcànics, cançons cantades en català, ritme intens, arranjaments corals, sang folk, música de carrer. Us recomano un passeig pels seus temes. Us recomano Brilla i una peça molt actual: Pobles. Música positiva!
FUSTEGUERES
Pròleg del llibre La força transformadora de l'aprenentatge musical de Ramon Fustegueres. Ja no ens fem promeses. Ho escriu la filòsofa Marina Garcés al seu llibre El temps de la promesa (Anagrama, 2023). Prometre és donar la paraula, és crear un vincle amb l’altre i projectar-se cap el futur. Si no fem promeses, quin futur construïm? Només els esclaus no poden dibuixar promeses. Ells no poden disposar del seu futur. I nosaltres, per què hem deixat de fer promeses? Diem a la nostra gent que “no podem prometre res” perquè fugim del compromís. Necessitem temps per consumir, per construir sense aturador un jo narcisita sense límits. En canvi, “Fer una promesa és interrompre el destí”. Fer una promesa avui en dia és un acte de revolta, és tornar a establir compromisos amb els que ens envolten. Què ens ha passat? Naveguem perduts en un espiral infinit que no ens porta enlloc. Patim a la pell, a la salut, aquest món construït a base de consumisme, addiccions a les pantalles i murs menta
Comentaris