M’agrada aixercar-me ben d’hora, ben d’hora. M’agrada veure com les coses van a poc a poc. És el moment del dia en què tinc la sensació que sóc jo qui controla els “tempos". A partir del moment en què el dia es posa en marxa ja només podré fer el que toca, tapar forats i mirar d’arribar a temps a tot arreu. Quan faig treball de camp mantinc aquest costum de llevar-me quan tot just el sol comença a treure el nas per l’horitzó. Sorprèn trobar tan poca gent llevada per les carreteres secundàries del Pirineu. M’encanta. Seuré en un racó i veuré com retorna la vida després dels somnis de la nit.
Aquesta vegada trio Castellbò. No hi havia estat mai i, en canvi, sí que havia visitat molts altres llocs de la comarca. No crec que sigui casual. Amb un cop d’ull puc adonar-me que és una zona despoblada, on els turistes no hi fan cap. Castellbò n’és l’excepció. Un càmping al costat del riu, amb un bar-botiga, dóna la benvinguda als visitants. Deixo el cotxe als afores. Hi ha lloc on estacionar. Em sorprèn el pont de pedra que travessa el riu. M’hi enfilo. No tinc pressa. L’estómac m’avisa i em demana entrepà de truita. Això, hi pujo i diviso unes poques tendes de campanya ben instal·lades en un camp d’herba prop del riu. Fan molt de goig. Em sembla que he trobat un paradís! Torno. Agafo un carrer que sembla el principal. A l’esquerra hi ha un paller antic, molt gran. Arribo a una mena de placeta. El “colmado” té un parell de taules a fora. Hi entro. Bon dia! Tenen tomacons, fruita, cola cao i altres productes bàsics. Que féu esmorzars? La noia agafa la taula i me la instal·la en mig d’un altre pont que és a tocar del negoci. Aquí estaràs millor, que toca el sol. El pont és meu! Fa fresqueta. Jo i els gats de la rodalia contemplem com es fa de dia.
Han passat quatre hores i torno a ser per aquí. He voltat pels pobles de la vall. Ja us en vaig parlar un altre dia. Cal que hi aneu. Que féu dinars? Seu, tenim patata i mongeta i bistec. Va bé? Perfecte... Passa. Sec sol en una taula dins del menjador. Comparteixo la sala amb un bon home que dina feliç. Acabem menjant junts. Ha estiuejat durant un munt d’anys al càmping de Castellbò. Ara ho fan els seus fills i els seus néts. Li agrada collir bolets, la fresca i l’ambient familiar. De postres, una peça de fruita... D’acord.
Castellbò té les piles posades. Té força ressò la seva fira càtara. Exerceix de capital dels pobles que l’envolten. Les seves cases i carrers estan restaurats. Té llocs on menjar bé, el càmping i allotjaments de turisme rural. Hi tornaré.
Comentaris