Benvolgut Espartac,
Et recomano vivament que visitis Torredembarra, els seus carrers, que coneguis la seva gent, que et perdis i badis, que t’asseguis en alguna terrassa i petis la xerrada amb el veí. Gaudeix d’una vila amb encant, amb història i amb molta vida associativa.
Si t’hagués de recomanar tres llocs per visitar et diria que anessis “dalt la Torre”, al nucli antic, que passegessis pels carrers més bonics, com el carrer del Forn, el carreró de Sant Antoni, el carrer Ample, el carrer Major, la Plaça del Castell –on en el seu pati sempre hi trobaràs coses interessants com l’exposició que s’està preparant aquests dies de GROP, l’associació de difusió de l’art contemporani amb seu a la vila-, la Plaça de la Font i la Plaça de la Vila. Si em fessis triar et diria que els racons més bonics són els dos portals de l’antiga muralla que encara es conserven: el portal de padrines i el portal de la bassa.
Aquí hi trobaràs molts contrastos però sobretot la vivesa d’un poble en moviment. Al carrer Freginal i al carrer Eduard Benot, els divendres al vespre, t’hi trobaràs la colla castellera dels Nois de la Torre. Enguany s’han consolidat amb castells de set i mig! No cal que et digui que per Setmana Santa segur que et topes amb els Armats i amb les caramelles. Cap el bon temps, al carrer Ample, els amics del Ball de Serrallonga preparen el seu ball parlat. Entra als bars, tenen una personalitat destacable: el bar de la Baixada –on trobaràs els castellers fent l’entrepà després de l’assaig-, ca l’Astut, el Sabó o el Bar de la Torre –coneixes la cervesa Estraperlo?-. Per conèixer la Torre hi has d’entrar.
Després de visitar “dalt la Torre” ves a Baix a Mar. Si tens temps, abans d’arribar-hi, visita el Patronat Antoni Roig i la Fundació Pere Badia. I les antigues fàbriques del Mercadé i de cal Llovet reconvertides en el Casal Municipal i la Biblioteca Mestra Maria Antònia. Ep! I Clarà, un nucli més antic que la Torre que es va agregar a la vila a mitjans del segle XIX. I la Vila del Moro, una antiga vila romana. I...
Baix a Mar és un barri amb identitat pròpia. Celebra la seva pròpia festa major, per Sant Joan, i té les seves pròpies associacions. D’entre els edificis interessants cal destacar la cooperativa, el pes i cal Bofill. El pes, que ara és la “Biblioplatja", era el lloc on els pescadors pesaven el peix del dia. Aquest barri, que queda una mica aïllat físicament per la via de tren, els Muntanyans i el mar, conserva un encant especial. Paga la pena barrejar-se amb la gent, tastar els seus plats en els restaurants o seure en els bars. Ep! No t’oblidis d’entrar al Bar Sport! Allí serveixen les millors tapes i els millors esmorzars de forquilla i ganivet. I què me’n dius de l’Alfa Omega? És una escultura de Rafael Bartolozzi instal•lada al mig del mar, al bloc, on hi havia una estructura que servia per varar les barques dels pescadors. Parlant de pescadors: L’Associació de Gussiaires està recuperant els antics gussis que feien servir els pescadors del barri. Ves que no te’ls trobis fent una exhibició: Estan molt actius! Els que segur et trobaràs seran els vogadors, que molts vespres entrenen enmig del mar per preparar les regates del cap de setmana. No paren de guanyar competicions!
Espartac: Et pensaves que no et parlaria del nostre litoral? Doncs aquí va: a part de la platja que tothom coneix voldria destacar-te dos racons encantadors. Per un costat el “roquer”, els penya-segats que separen la platja de la Paella i la del Canyadell. Tots els seus racons tenen noms populars, inspirats per les formes que han agafat les roques amb els anys d’erosió: el Codolar, el Rellotge, la Roca Foradada, etc. És un espai emblemàtic per als torrencs i les torrenques. És el lloc on les parelles van a festejar, on les famílies s’han anat a retratar durant generacions, on els nostres pintors s’han inspirat, etc.
Del nostre litoral voldria destacar-te també els Muntanyans, una platja natural que compartim amb Creixell i Roda de Berà. Es tracta d’un espai natural protegit que disposa de dunes i aiguamolls i d’una flora i d’una fauna espectacular. Actualment és un punt d’atracció de visitants i un espai on els torrencs anem a passejar i gaudir de la natura.
Ja sé que no tens gaire temps, però m’encantaria que et donessis un tomb pels nostres camins. Porten als trossos de terra i als pobles de la rodalia del Baix Gaià. Hi trobaràs les antigues sínies –en teníem més de 100!-, marges i casetes de pedra seca, garrofers, oliveres i rutes marcades per passar una bona estona.
Espartac, torna per la festa major. És una passada. Hem recuperat una festa amb elements del seguici dels quals tenim referències centenàries. La gent i les entitats viuen al carrer com mai. Els grallers, els picarols dels bastons i el repicar dels timbals omplen tots els racons. Els àpats al carrer no hi falten i l’anar i venir de gent és constant. T’hi esperem!
Comentaris