DIA 36

Diumenge les cames ens van portar fins Alendo on vam conèixer la darrera casa que va viure al poble. Va anar marxant tothom i es va quedar sola. Amb els anys el poble ha agafat vida i fa molt de goig passar-hi i arribar a l'ermita. Des d'allí les vistes són impressionants. El dinaret, a la Caseta de Burg. A Sort ens vam trobar el Joan de la Trunyella, que ha tornat d'una llarga estada al Brsail, on treballa amb una comunitat camperola. Ens va presentar la seva germana que fa les pràctiques universitàries amb la Xisqueta. També vam poder saludar l'Anna de Farrera que tenia posada la seva parada d'olis, ungüents i olors del Pirineu. Un plaer!

Entrades populars

Imatge

11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria químic...
Imatge

QUIN ÉS EL FUTUR DEL CAMP DE TARRAGONA?

Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions ...
Imatge

EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  https://www.pessebreviventpoblamontornes.cat/ Un any més, ja són 48 edicions!, torna el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Ho fa amb tots els elements que els visitants de la rodalia esperem trobar. L'organització va a càrrec de l'Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Hi trobareu servei de bar, xurreria, aparcament, merxandatge i munt de voluntaris que fan possible que es mantingui viva la tradició.
Imatge

JOSEP SUBIRATS PIÑANA

Ha mort el Josep Subirats. Ho escrivim amb una pena immensa perquè era amic nostre i perquè la seva tasca de recuperació de la memòria històrica va ser molt important. Subirats va ser un treballador incansable pel país. Malgrat haver sobreviscut la guerra i la postguerra, mai es va oblidar dels seus companys de presó i de resistència. Va dedicar els seus darrers anys de vida a recollir en diferents llibres les històries humanes que s’amagaven darrera les fredes xifres de la repressió franquista a les comarques tarragonines. Tenia una sensibilitat especial per Torredembarra, on va compartir amistat amb l’alcalde republicà Francesc Llorach Balcells , el Sisquet Pintor, l’avi de la Rosa Castro. Fruit d’aquest contacte vam tenir el goig de gaudir de les seves conferències presentant els seus treballs de recerca. L’estiu del 2005 ens vam conèixer personalment perquè es va oferir a presentar el meu primer llibre, la biografia del cooperativista Miquel Mestre Avinyó, personatge que ell...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...
Imatge

ELS REIS, LA BARBA ELS HI CREIX.

Mosaic de la basílica de Sant'Apollinare Nuovo (Ravenna, Itàlia) de l’any 565, amb els reis d'Orient. En aquesta representació apareixen per primera vegada els noms dels tres reis. Imatge de l’agost de 2016. ELS REIS, LA BARBA ELS HI CREIX. QUAN ELS INFANTS CREMAVEN LLIBANTS ESPERANT QUE ELS REIS VINGUESSIN La nit de Reis és una nit màgica. També ho era quan els temps eren més difícils econòmicament. Des de fa molts anys, sortim al carrer i veiem passar una rua de carrosses amb patges i Reis tirant caramels. El públic va molt tapat pel fred que fa i la música enllaunada alegra els carrers. Després, anem cap a casa o als espais públics habilitats per tal que els Reis donin els regals a cada nen. Recordo que de petits, havíem anat alguna vegada a “la caixeta”, a cal Maiam, i també a les Monges.  Els reis d’orient, el periodista Josep M. Tarrasa i l’Arquebisbe Arriba y Castro visiten l’Hospital de Torredembarra i fan entrega d’una ajuda econòmica a aquesta institu...
Imatge

El Montmell

Va haver-hi un temps que, en aquests pobles del Gaià, l’anar i venir de sarraïns i cristians va ser constant. La llegenda que ens ocupa ens parla d’un episodi que presumptament succeí llavors. Els àrabs robaren una gran campana plena d’or a Vilafranca del Penedès i es donaren a la fuga. Li va explicar Josep Pons de Marmellar, l’any 1956, al Pere Sadurní (2000, pàg. 329). Mireu si ha plogut des de llavors que ara aquest nucli ubicat al Montmell està totalment abandonat. Doncs bé, els vilafranquins que es posen a córrer darrera els lladres. Aquests, en veure’s que caurien presos ben aviat, decideixen enterrar la campana. Es veu que hi van tirar tanta terra al seu damunt que van formar una gran muntanya que avui en dia coneixem amb el nom del Montmell. Els més vells explicaven que des de dalt de la muntanya es podien veure set campanars! Una altra versió de la llegenda parla d’una campana d’or robada pels sarraïns que, en veure que no podien emportar-se-la pel seu pes, van decidir ente...
Imatge

FLORENCI CIURÓ MERCADÉ

  Florenci Ciuró va ser un torrenc que va treballar a de bomber a Barcelona. Va ser mobilitzat durant la guerra i va aconseguir jubilar-se el 1965 exercint aquest ofici a la capital catalana. Va néixer el juny de 1898, els seus pares eren Francesca i Josep. El seu germà Francisco era pagès i vivia al carrer de la Muralla. Florenci va entrar al cos de bombers el 1928. Va morir el 1987. Hem pogut recuperar la seva memòria gràcies al web Bombers en Guerra .