MIQUEL MESTRE AVINYÓ I EL COOPERATIVISME A TORREDEMBARRA


Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004), Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, 2005. (III Beca Manuel Crehuet, 2004)

 DL-181-2005

 Arran de la publicació d'aquest llibre vam preparar un reportatge del cooperativisme per a la revista Catalunya editada pel sindicat CGT.

El podeu comprar al Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. El podeu llegir a les biblioteques. 
Les imatges són de les presentacions que es va fer a Torredembarra, la Riera de Gaià i Mont-roig del Camp. Per aquí sota trobareu una entrevista al Som-hi i dos reportatges del periodista Jordi Salvat. Un es va publicar al Més Tarragona i l'altre al Diari de la Torre.








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
Imatge

ROMERIA A SANT ANTONI DE BETXÍ (LA PLANA BAIXA)

Cada any, el 17 de gener, els betxinencs i les betxinenques pugen en romeria a la muntanyeta de Sant Antoni. Ho fan com a tradició heretada de generació en generació des del segle XVII i per la joia de retrobar amics, familiars i veïns. Els dolçainers obren la comitiva popular i els xiquets i les xiquetes desprenen una il·lusió infinita sabent que al peu de l’ermita els esperen paradetes plenes de joguines i dolços, un festival d'estímuls, de colors, de sons i d’olors. Els més grans porten la cartera preparada perquè tocarà abastir als infants d’entreteniments relativament barats i efímers. Arribats a dalt, a l’esplanada, les colles d’amics i amigues s’escampen pels racons. Apareixen entrepans, begudes, patates, converses i riures. Una bona colla entra a la capella i escolta a missa en honor al sant. Després, a fora, arriba el punt culminant, el ball del barril. De mica en mica, el degoteig de gent cap a Betxí va en augment. Un any més, la tradició, el ritual, la joia de compartir ...
Imatge

Sant Magí de la Brufaganya

Sant Magí de la Brufaganya és dels llocs mítics del territori i condensa un bon grapat de miracles, aparicions i curacions. A Sant Magí, al terme municipal de Pontils, hi ha l’oratori de les fonts (aigua miraculosa, lloc de romeria des de Tarragona, Igualada i altres poblacions), la cova de ponent, la cova de llevant (amb un mur), el santuari, el sant Magí de la mitja costa, la Mare de Déu de la Salut, Sant Domènec i els apòstols. Està documentat que al segle XIII hi havia una església que era un centre de devoció. Al segle XVI el temple va ser restaurat i es va crear una germandat. Al segle XVII s’hi establiren monjos dominics que s’hi estigueren fins el 1835. L’any 1732 es va començar a construir l’església actual. El temple ha estat saquejat en diverses ocasions. Per tot plegat i per l’entorn natural, és un espai molt interessant. Segons la llegenda, Sant Magí era un anacoreta que vivia a la zona de l’actual santuari i va viure a les coves uns 30 anys alimentat pels àngels. S...
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. Inscriviu-vos a la Jornada clicant a la imatge. 25 d’octubre de 2025, Vila-rodona L'aprofitament dels recursos hídrics Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 habitants però al llarg del segle XIX i mig segle XX va rondar els 2.000 veïns...
Imatge

19 RUTES PER FER A PEU (I NO PRENDRE MAL EN L'INTENT)

  Espai en construcció 1) BOSC PINTAT DE POBLET A l'obaga de les muntanyes de Prades hi ha un dels boscos més bonics del país. Fins ara coneixíem la ruta fins el mirador de la Pena, a tocar. Ara podem completar la descoberta de l'entorn de Poblet resseguint una ruta micològica molt curiosa. Es tracta de seguir les rutes marcades i trobar arbres pintats i cartells informatius sobre els bolets més comuns. El camí és apte per a tothom. Jo hi vaig destinar 3 hores, però és pot fer amb menys temps. Si voleu aparcar ben a prop cal que hi aneu ben aviat pel matí.  2) CAMÍ DE RONDA DE PALAMÓS A CALELLA DE PALAFRUGELL Aquesta ruta ressegueix el GR del litoral i està molt ben senyalat. Jo la vaig fer amb un matí. Pels que estem acostumats a les grans platges de Tarragona, aquest paisatge és sorprenentment escarpat i ple de racons molt bonics. A més a més, el camí travessa espais naturals protegits gràcies a la pressió ciutadana, cosa que és recordat per alguna placa commemorativa. Si us...
Imatge

PRESENTACIÓ EN MOTIU DE LA TROBADA GEGANTERA A TORREDEMBARRA EL 19 D'OCTUBRE DE 2008

Bon dia a tothom! Benvingudes i benviguts a la II Trobada de Gegants del Baix Gaià organitzada per l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra en motiu del 50è aniversari dels Gegants de la Torre. Aquest acte, inclòs dins el Gaià Folk, ha rebut el suport de la Diputació de Tarragona i del Patronat Municipal de Cultura. Les colles convidades han estat les següents: Les Òlibes d'ArdenyaColla Gegantera Els Manotes de La Riera de Gaià Gegants de Roda de Berà Gegants del Catllar Colla dels Geganters de Creixell Colla gegantera i grallers de Falset Colla Gegantera de l’Espluga Gegants de Reus Colla de Gegants i Nans del Vendrell A continuació faran entrada a la plaça les colles participants. Totes elles ens oferiran un ball enmig de la plaça. Després farem entrega dels obsequis, una ballada conjunta i la foto de família de tots els gegants participants. Donem pas, doncs, a la primera colla. Les Òlibes d'Ardenya:Són uns gegantons inspirats en aquestes aus nocturnes molt habituals e...
Imatge

LA MARE DE DÉU DE LA ROCA D'ESCART (PALLARS SOBIRÀ)

La Mare de Déu de la Roca és a Escart, al Pallars sobirà. L'ermita romànica es troba en un lloc força curiós, al peu d'una gran penya rocosa. Segons llegeixo al llibre "Jardín de María pantado en el principado de Cataluña" de Narcís Camós publicat el 1657 -i reeditat en part per Garsineu el 1992-, el 1612 s'hi va edificar una casa per a l'ermità i miraculosament va aparèixer una font amb aigua. La capella va ser construïda en aquell lloc tan escarpat perquè s'hi va trobar la imatge de la Mare de Déu. Un toro que pasturava als prats d'Escart amb una colla de vaques es va escapar en diverses ocasions per un camí gens transitat. El pastor s'hi va fixar. A més a més, el toro pujava amb una agilitat inusual i feia uns brams eixordadors. En apropar-s'hi, l'esmentat pastor trobà la imatge. Després de donar la notícia al poble, la van traslladar al paratge anomenat "Ferrera" per edificar-hi una capella, "pero quiso el Cielo que la im...
Imatge

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

1. BOSC DE LA MARQUESA Aquesta sortida és espectacular. Es pot fer amb variacions. Jo mai la faig igual. Si la feu circular, podeu anar a tonar resseguint la costa i fer la volta pel camí que passar per Mas d'en Grimau. Són sis o set quilòmetres. Un parell d'horetes a ritme tranquil. Val la pena badar i veure les formes de la natura, les platges naturals i les restes de l'aprofitament humà de la zona. 2. PLATJA DELS MUNTANYANS (GR 92) 3. EL PIC DE LA MOLA (El vídeo l'ha fet el Sergi Clofent) 3h, 12 km, circular, força desnivell, a pas tranquil però sense parar gaire. Estacionem a prop de Mas Mercadé. Abans d'arribar a Mas Gibert pugem amunt cap el pic de la Mola. Una vegada allà ens dirigim cap a Bonastre. En arribar a la urbanització de la Font de la Gavatxa agafem el GR que porta a la Pobla de Montornès. Abans, trobem el cotxe. Hem comprat l' Ara a Creixell, en recollir a l'expedició. 4. CAMÍ DE SANT JAUME (GR 172) 5. DESEMBOCADURA DEL GAIÀ La desembocadu...