MORERA: ARRELATS


Les arrels ens ajuden a pujar amunt. Les arrels ens aferren a la terra. Les arrels més antigues s'amaguen a les obagues. Les arrels treuen el cap entre les fulles del sòl. Totes les arrels són diferents. Un conjunt d'arrels ens captivaran i ens suggeriran històries. Morera, el nostre Jordi Roig Morera, està de gira. De Vimbodí a Torredembarra. Arrelats és la seva darrera exposició. Natura, ànima, recerca, descoberta. Us recomano la visita a la Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra on trobareu la seva darrera obra. 



 Aquí teniu una breu entrevista de fa uns 4 anys: 

I veieu dues entrades en aquest web que parlen del Jordi: "Morera a l'Auca" i "Escampant l'art".

 I el vídeo que vaig fer el 2011 de la seva exposició Embalum:


MORERA - EMBALUM from JORDI SUÑÉ on Vimeo.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l
Imatge

VARA PER TRES!

  “Altafulla” Paraula màgica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934.   El Ramonet d’Altafulla es dona compte que la seva barca ha estat utilitzada per la nit. Encara és molla quan de bon matí l’ha de tornar a traginar fins al mar. Cada nit igual. Que estrany! Un dia decideix investigar. S’amaga dins de l’embarcació tapat per les arts. Passada mitja nit sent que pugen a coberta. Sap que no són pescadors perquè els homes de l’ofici respecten els veïns. Deuen ser bruixes! -Vara per tres, vara per tres! Les veus són femenines. L’encanteri no funciona. El gussi no es mou del lloc. Cada nit arrencava sense cap problema. Cridaven les paraules màgiques i el bot sortia en mar. Les dones discuteixen. -Què està fallant? Som tres i no funciona... Hi ha algú amagat a la barca! Busquen per tots els racons i no el troben. -Una de nosaltres porta un fill a la panxa! Som quatre! Vara per quatre! I la barca arrenca. Després d’hores de viatge, arriben a la sorra. El Ramonet
Imatge

CONXITA MONRÀS CASAS I RAMON ACÍN

Conxita Monràs era de la Pobla de Montornès. Es va casar amb l'artista de Huesca Ramon Acín (1888-1936). La fotografia és de la Fundación Ramon Acín . Els dos van ser assassinats pels falangistes l'estiu de 1936.
Imatge

QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?

Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem!   L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX al servei d’una elit espanyola que es beneficiava econòmicament de l’ocupació. Aquesta actitud bèl·lica permetia a Espanya creure’s que estava entre les grans potències internacionals. Les derrotes de 1898 van incrementar la seva ansietat.   D’aquella època més remota, recollim a la premsa que el fill del cirurgià de Torredembarra va degollar un soldat enemic quan se l’enduia presoner l’any 1860. [1]   El 1880 s’inicia oficialment la Guerra de l’Àfrica i el conflicte s’allargarà fins al final de les guerres del Rif, el 1927. Entre mig, els espanyols van patir dues derrotes especialment significatives, la del 1909 i la del 1921.   És clar que al capdavant de les guerres hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions q
Imatge

PERE GIBERT RECASENS DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  Pere Gibert Recasens (La Pobla de Montornès, 1888-Barcelona, 1966) va ser futbolista a principis de segle XX i va triomfar com a porter de l’Espanyol, amb qui va guanyar diversos campionats de Catalunya. El RCD Espanyol el considera el seu primer gran porter. La foto és del seu compte de twitter.
Imatge

18 d'ABRIL: ACTE DE COMMEMORACIÓ DELS 90 ANYS DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

David Morlà i Jordi Suñé, relat històric. Siscu Aguilera i Nando Taló, txalaparta. Guillem Anguera, acordió diatònic. Invitacions a cultura@torredembarra.cat Espai exterior del Patronat Antoni Roig, Torredembarra. 12h Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Torredembarra És un acte que es fa a l'aire lliure. Hem preparat una sorpresa que us farà posar la pell de gallina! Les fotos són del Twitter de l'Ajuntament de Torredembarra. @AjTorredembarra
Imatge

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

VILA-SECA : 4 de juliol de 2020 CREIXELL: 20 d'agost de 2021 (La Fera, 20h) Aquest estiu repetim. L'any passat vam iniciar un viatge d'anada i de tornada amb Joseba Loinaz, de Torredembarra a Hondarribia, d'Euskadi a Catalunya. Petitíssim format. Guitarra i piano. Cançons d'allà i d'aquí i alguna de mig camí. L'any passat, la pandèmia ho va aturar. Vam ser, però, a Vila-seca , al Centru, a la Gastronoteca, al seu meravellós jardí. Enguany serem a Creixell, el 20 d'agost. Agraïts! www.elriu.cat --- Uda honetan errepikatzen dugu. Iaz Joseba Loinaz joan-etorria hasi genuen, Torredembarratik Hondarribira, Euskal Herritik Kataluniara. Oso formatu txikia. Gitarra eta pianoa. Han eta hemengo abestiak eta batzuk erdibidean. Iaz pandemiak geldiarazi egin zuen. Hala ere, Vila-seca, Gastronotekara, bere lorategi zoragarrira joan ginen.  Aurten Creixellen egongo gara, abuztuaren 20an.  Eskerrik asko! www.elriu.cat --- Un viatge musical en marxa Arran d'aquesta t
Imatge

GIRA JULIVERT 2021!

3 de ABRIL: Hostalric, 18h 6 de JUNY: Sant Andreu (BCN) 23 de JUNY: El Pla de Manlleu 16 de JULIOL: Santa Eugènia de Berga 17 de JULIOL: l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) APLAÇAT 21 de JULIOL: Salou, plaça de la Pau 21:15h (Tarragonès) 22 de JULIOL: Tarragona (Parc Saavedra, 21:15h) 24 de JULIOL: Almoster,  Envelat, 23:30h (Baix Camp) 4 d'AGOST: Valls (Alt Camp) FORMAT DUET 7 d'AGOST: Pratdip (Baix Camp)  APLAÇAT 12 d'AGOST: Balaguer (La Noguera) 13 d'AGOST: Solivella (Conca de Barberà) 18 d'AGOST: Muro (Mallorca) 21 d'AGOST: La Granadella (Les Garrigues) 27 d'AGOST: Forès (La Conca de Barberà) Hi haurà gira de Julivert aquest any 2021? Sí! Obrim un any ple d'incerteses, tots ho sabem. Però tenim el Julivert ben regat i a punt de d'explosionar amb la primavera. Noves cançons, nous reptes, noves col·laboracions i intercanvis. L'any 2020 vam fer el que vam poder (12 concerts!) i vam consolidar un equip de treball rebonic: Músics, tècnic
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els nuclis de Ferran i Ardenya). Roda de Berà, 2010 Torredembarra, 2012 L’objectiu de tot plegat és