En aquests temps d'individualisme exagerat i de triomf del neoliberalisme em sorprèn que encara es mantingui a tots els pobles algun patrimoni que sigui col·lectiu. Aquest matí he peregrinat fins la Cooperativa de la Pobla per agafar forces i seguir creient en el món comú que descriu la filòsofa Marina Garcés al seu darrer llibre.
Una cooperativa agrícola com aqueixa no és només vi i oli, adobs i tractaments. És la coral lo Pensament, cinema, ball, cafè...
Aquesta cooperativa serà la mateixa que tinc documentada el 1902?
Avui, precisament, hem parlat amb el Ricard de les cooperatives del tombant de segle, sorgides moltes d'elles arran de la crisi de la fil·loxera.
De totes les coses que es poden recollir en un llibre d'història del segle XX tinc especial predilecció per aquelles que són construïdes per la col·lectivitat, per cercar el bé comú.
Una cooperativa agrícola com aqueixa no és només vi i oli, adobs i tractaments. És la coral lo Pensament, cinema, ball, cafè...
Aquesta cooperativa serà la mateixa que tinc documentada el 1902?
Avui, precisament, hem parlat amb el Ricard de les cooperatives del tombant de segle, sorgides moltes d'elles arran de la crisi de la fil·loxera.
De totes les coses que es poden recollir en un llibre d'història del segle XX tinc especial predilecció per aquelles que són construïdes per la col·lectivitat, per cercar el bé comú.
Comentaris