LA MAR DELS PESCADORS

AIXÒ ÉS UN ESBORRANY PER A LA REVISTA CARAMELLA. QUÈ CANVIARÍEU? HI AFEGIRÍEU ALGUNA COSA? ANTROPOLOGIAIMES@GMAIL.COM
Baix a Mar, el barri de pescadors de Torredembarra, és un lloc de Catalunya que cal visitar. A part de tenir un espai natural protegit a tocar, els Muntanyans, té uns trets identitaris que són un atractiu per aquells que anem pel món cercant les coses autèntiques. Lluny de ser un escenari de cartró-pedra, aquest nucli conserva aquell aire mariner que ens recorda el seu passat pesquer. Fins no fa tant, les barques varaven a la platja i en comptes de trobar enmig de l’aigua l’escultura de Bartolozzi, l’Alfa i Omega, hi havia una mena de petita Torre Eiffel que ajudava a la “màquina” a estirar les barques cap a la sorra. Alguns edificis ens transportaran a l’època sense haver de menester gaires esforços: La Cooperativa Marítima fundada a finals del segle XIX, l’antiga llotja de subhasta de peix de la dècada de 1920, una antiga casa de pescadors davant del mar i cal Bofill, el xalet d’un metge que va arribar al barri cercant una cura per a la seva malaltia.

Baix a Mar ha tingut molta sort pel fet disposar d’investigadors que han fet un gran esforç per recuperar de la memòria històrica dels més grans. A través de llibres i articles, hem pogut conèixer com treballaven els boters, com es feien les nanses, com era la vida quotidiana de les dones, quins exvots de pescadors hi ha a l’ermita de sant Antoni, com era l’escola del barri, quines cançons cantaven els homes a les tavernes, quin era el funcionament de la Junta Local de Salvament de Nàufrags o com treballaven les remendadores de les xarxes de pesca. Darrera de la majoria d’aquests treballs hi trobem el Gabriel Comes Nolla.

Aquesta vegada Comes ens presenta La Mar dels Pescadors de Baix a Mar (1950-1995), escrit a quatre mans amb la biòloga Iris Gual, experta en el litoral i el fons marí torrenc. Gual disposa també d’una llarga trajectòria en recerca amb propostes tant interessants com el llibre submergible Peixos i altra vida submarina de Torredembarra, escrit conjuntament amb el Jordi Corbera i el Pere Abelló.

La Mar dels Pescadors, editat pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas, és un bon recull etnogràfic i científic sobre la zona pesquera que va del Port a l’ermita de Berà. Hi podreu llegir el tipus de peix que es pescava a cada zona, a cada fondària, els llocs més productius i la vida submarina en general. Es tracta d’uns coneixement transmesos de pares a fills que s’havien construït a partir de l’experiència de molts anys de treball. Per desenvolupar aquest treball, el Gabriel i l’Iris han realitzat entrevistes als avis del barri. Però cal destacar que també han fet immersions per conèixer l’estat actual del fons marí. Una de les curiositats que es descriu amb precisió és l’existència de tres zones rocoses al fons del mar, just davant del nucli de població. Les roques formen un conjunt de tres barres paral•leles al litoral. Cadascuna d’elles té un nom popular: l’Antina, la Barra de Tres i el Brut. No cal dir que la seva existència ha facilitat la presència d’una fauna aquàtica força variada.

Són molt interessants les imatges reproduïdes al llibre, la majoria d’elles dels propis autors del text. Hi podreu veure “la màquina”, l’arribada d’embarcacions a la platja, el bloc, posidònia, eriçons, escòrpores i altres bèsties del mar. Hi descobrireu tot un vocabulari que val la pena de conèixer i conservar: les Roquetes, la Barra del Brutet de Clarà, la Punta de la Galera i tantes altres.

La crisi actual del sector és profunda i, per tant, el futur és incert. Sembla segur que no tornaran aquells anys en què aquesta vila tenia vuit embarcacions que sortien a la llum i setze bots auxiliars. Més de dos-cents homes hi treballaven directament. I encara hauríem de comptar les persones que tenyien xarxes, les dones que remendaven i les famílies que venien el peix. Corrien els anys cinquanta del segle vint. Tot un món que ha desaparegut del qual només en queden algunes barques que es resisteixen a acceptar la minva de peix i el tracte de favor que reben les grans empreses multinacionals per part del poder.

Encara hi ha pescadors a Torredembarra. Els trobareu al Port situat al Roquer, allà on els mapes marquen l’existència del desaparegut “Cap Gros”. I, per cert, han tornat els gussis a la platja de la mà d’una associació local que promou la seva recuperació. Bona lectura i bona visita a Baix a Mar. Imprescindible!

Jordi S.
http://antropologiaimes.blogspot.com/