L’Hort de la Sínia. Tornar a la terra

Aquest és un fragment d'article que no sé on publicar. Té 2.000 paraules. Si us interessa escriviu-me: antropologiaimes arroba gmail.com.



Aturar-se, deixar de córrer, mirar el nostre entorn, descobrir els productes de la comarca, compartir, aprendre, ensenyar. Agafar l’aixada i regar. Intercanviar, reutilitzar, inventar, preguntar, sortir del consumisme. Olorar, tastar i gaudir. Tornar a la terra i deixar de malmetre-la.

D’uns anys ençà ha crescut la preocupació pel medi ambient. Les notícies que ens arriben contínuament ens parlen d’un deteriorament de la qualitat de l’aire, del perill de les nuclears, dels efectes dels plaguicides, de la disminució de la biodiversitat, de la regressió dels boscos de l’Amazònia, del desgel de l’Antàrtida, del canvi climàtic, etc. Aquests problemes ens venien perseguint de feia temps però mai com ara havíem estat tan conscients de les seves conseqüències. Un exemple d’això és la popularització del concepte de “petjada ecològica”. Es tracta de calcular la superfície necessària per a produir tot allò que consumeix una persona durant un any, incloent-hi la quantitat de terra imprescindible per a assimilar el residu posterior. Les xifres són esfereïdores. Si els més de 7000 milions d’habitants de la terra consumissin al mateix ritme que els països occidentals necessitaríem dos planetes més com el nostre. Estem destruint més recursos dels que la terra pot generar. I no cal dir que la tendència és seguir creixent. En certa manera ja ho va advertir al segle XVIII l’economista anglès Thomas Malthus quan afirmava que el creixement de la població, si no hi ha cap obstacle, és superior al de l’augment dels recursos. La història s’accelera.
Davant d’aquesta situació, molts ciutadans i col•lectius han començat a cercar alternatives. Aquest canvi d’actitud té un triple objectiu. En primer lloc, intentar viure de manera respectuosa amb el medi, fent que la pròpia petjada no sigui negativa ni contaminant. En segon lloc, es pretén viure amb hàbits saludables, alimentant-se amb productes bons, no industrials, que siguin un estímul positiu per al nostre cos. Finalment, les persones volen canviar, no volen seguir sent partícips de la destrucció de l’entorn natural. Molta gent vol sortir de la dinàmica consumista i individualista dels nostres temps. Volen canviar de vida. Volen mesurar la seva felicitat no amb el creixement econòmic sinó amb la vida sana, d’acord amb el medi natural i social. Però, com posar-s’hi? Per on començar?
Teixir alternatives

Hi ha moltes respostes possibles. Els darrers anys hem conegut alguns exemples com ara les Slow Cities (slowmovement.net), les ciutats en transició (transitionnetwork.org), les ecoviles (ecovillage.org), el decreixement (decreixement.net), les monedes socials (xarxaeco.org), els grups de consum de productes ecològics (ecoconsum.org), les fires d’intercanvi (intercanvis.net), els horts urbans (horturba.com) o els bancs del temps (timebanking.org).

Avui ens centrem en una d’aquestes respostes. Es tracta de tornar a la terra, de produir aliments ecològics, d’ensenyar-ho de manera didàctica als infants i de tenir cura de l’entorn natural que ens envolta. Visitem l’Hort de la Sínia, a la desembocadura del riu Gaià, a tocar de l’espectacular castell medieval de Tamarit, a uns deu quilòmetres de la ciutat de Tarragona. És una finca de quasi una hectàrea, envoltada d’hortes amb bones terres per a cultivar provinents dels sediments al•luvials del riu. El seu nom, la Sínia, és un homenatge a aquestes construccions d’origen àrab, que abunden en aquella zona, i que servien per extreure aigua dolça del subsòl gràcies a la tracció animal, a una estructura circular de ferro i a uns catúfols (recipients). Són un monument a l’enginy i a l’aprofitament dels recursos naturals de manera sostenible. La importància de l’Hort se suma als valors de la desembocadura del riu, que és a tocar i que forma part de la Xarxa Natura 2000 i dels Espais d’Interès Natural de Catalunya. (...)
Aquest és un fragment d'article que no sé on publicar. Té 2.000 paraules. Si us interessa escriviu-me: alternativa arroba gmail.com.

Comentaris