ESPÍGOL

TORNAR A LA TERRA

2012-01-20T07:29:00.005+01:00

"Tornar a la terra", Presència, núm. 2082, 20 de gener de 2012, pàg. 26-28.

A LA LLIBRERIA DE LA GENERALITAT

2012-01-14T11:26:00.002+01:00

Bon dia. Em comenten que ja podeu trobar a la venta el llibre dels armats a la llibreria de la Generalitat del carrer Major de Tarragona. Bona notícia!

ELOGI DE LES EXCURSIONS

2012-01-11T20:35:00.006+01:00

Bon dia. Agraït pels comentaris i aportacions del Lluís E., el Jordi P., l'Esther Ll., el Jordi R. i l'Encarna A.!

Aquest és un esborrany d'article per al Diari de la Torre. Què hi afegiríeu? (antropologiaimes arroba gmail.com)

Darrerament han aparegut dos llibres que, davant de les presses dels nostres temps, reivindiquen l’anar a peu o amb bicicleta. Els dos autors són antropòlegs francesos. David Le Breton –Elogi del caminar, editorial Siruela- reivindica el passeig, el trekking, perdre’s pels camins per evadir-se de la modernitat i el seu ritme desenfrenat. Per ell sortir a caminar és retrobar-se amb els sentits, compartir amb altres persones un espai semblant al d’una sobretaula, retrobar el sentiment d’existir, una oportunitat per meditar, per escoltar el silenci, el retorn a l’experiència del cos, a la natura. De la mateixa manera, Augé –Elogi de la bibicleta, editorial Gedisa- veu la bicicleta com el mitjà de transport de la ciutat del futur, l’harmonia del temps i de l’espai, el retrobament de la realitat davant el món virtual que ens envolta. Per cert, la portada d’aquest llibre és un muntatge realitzat a partir del famós quadre de Ramon Casas i el torrenc Pere Romeu muntant un tàndem.
Si us han convençut les bondats de l’anar a poc a poc podeu començar a caminar en qualsevol direcció, que alguna cosa trobareu. També podeu consultar el mapa del Baix Gaià acabat d’editar per Piolet (www.editorialpiolet.com) i diferents institucions, que és un pou d’idees (el Pujol Rodó, Sant Simplici, la Mola, Mas Gibert, etc.). O encara més fàcil, apunteu-vos a alguna de les excursions organitzades per diferents associacions. Aquí en teniu algunes.
Cada primer diumenge de mes el Gepec (www.gepec.cat/muntanyans) organitza una visita guiada als Muntanyans. Surten a les nou del matí i el punt de trobada és a cal Freu, al Club Marítim. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas (CESM) té una vocalia d’entorn, paisatge i senderisme que organitza periòdicament sortides. L’Ajuntament d’Altafulla organitza de cara al 29 de gener la I Marxa dels Castells del Baix Gaià. La jornada acabarà amb una calçotada. El dia 12 de febrer el Grup d’Amics de Toni Achón prepara una excursió al Castell de Marmellà, al Montmell (gata@tinet.cat). El 19 de febrer, el CESM (www.sinibald.cat) farà un tram de la ronda verda del Gaià. Durant el mes de febrer, el Club Esportiu Muntanyenc de Creixell organitza diverses activitats molt interessants (cemcreixell@gmail.com). L’11 de març, el Gata farà una excursió pel litoral, des de Tarragona fins a Tamarit. I per finals d’abril ja es prepara la tercera edició de la marxa per les Terres del Gaià (http://blocs.tinet.cat/lt/blog/salvem-el-gaia), de Santa Coloma de Queralt fins a la desembocadura del riu, i la setena edició de l’excursió Creixell- Santes Creus. I no ens oblidem dels programes anuals de les penyes ciclistes de la rodalia -Torredembarra, Altafulla, la Pobla de Montornès i la Riera de Gaià-. A més a més, totes elles organitzen una trobada que enguany arriba a la dissetena edició. I acabo: els excursionistes d’arreu del país també ens visiten. Aquest gener ha estat el torn del Club Excursionista de Salouenc (http://clubexcursionista.salouentitats.cat). Salutacions des del Diari de la Torre. Que gaudiu de la ruta i de la companyia!

Jordi
http://antropologiaimes.blogspot.com

DIA 32

2012-01-07T19:06:00.003+01:00

Avui he visitat Solanell, un municipi abandonat que ara s'està restaurant a partir d'un projecte molt engrescador. Els carrers estan intactes i els detalls dels interiors de les cases permeten viatjar al passat en un instant.
També he estat a Castellàs on he conegut la Rosa i una altra veïna. Els he d'agrair la seva amabilitat. M'han ensenyat el forn vell, l'antic estudi, l'església i la casa del comte. I hem parlat de les històries dels minairons. Un plaer!

FER BARRERA

2011-12-28T11:30:00.006+01:00

Avui al Telenotícies Comarques, a les 14h a TV3, parlaran de la tradició de sortir a fer barrera que es fa a Torredembarra cada 28 de desembre. Molt interessant! L'enllaç a TV3 a la carta.

PARLEM DEL CONTE

2011-12-27T06:00:00.002+01:00

Parlem del conte Visca Santa Rosalia! al programa Ensenyament Informa d'Ona la Torre. El podeu escoltar el 29 de desembre i el 5 de gener a les 13:30h.

CENTRESCÈNIC

2011-12-22T08:13:00.000+01:00

Diari de la Torre, núm. 167, desembre de 2011, pàg. 24.

JA ÉS A LES LLIBRERIES

2011-12-19T17:41:00.003+01:00

Des d'avui dilluns ja podeu trobar a les llibreries habituals el conte Visca Santa Rosalia! que vam presentar el passat 1 de desembre.

AQUEST CAP DE SETMANA

2011-12-10T12:16:00.001+01:00

Aquest cap de setmana podeu trobar a la parada de Country la Torre, al carrer Nou de Torredembarra, un dels meus llibres a la venta. El meu agraïment als amics de Country la Torre.

CAL MARSINO

2011-12-10T10:26:00.004+01:00

A finals de mes seré a cal Marsino, una masia de Vilamitjana, a la Vall de Castellbò. Parlarem de les coses d'abans, de com ha canviat tot. El marit, l'Antonio, va publicar un llibre de memòries. A Vilamitjana hi viuen unes 25 persones. Just aquest cap de setmana hi fan la fira.

EL CENTRESCÈNIC

2011-12-06T13:07:00.007+01:00

Això és un esborrany per al Diari de la Torre. Si voleu fer-me arribar idees i esmenes no dubteu en escriure'm: antropologiaimes arroba gmail.com
El Centrescènic: dansa i teatre al nucli antic
Torredembarra amaga racons i iniciatives ben interessants que molta gent que ens visita segurament no coneix. Si ens apartem de les rutes habituals –el carrer “Nou” o el Passeig Marítim, per exemple- podem trobar sorpreses molt agradables. Hi ha detalls de les façanes, hi ha converses que fugen del bullici de les places, terrasses on seure i petar la xerrada. També hi ha iniciatives artístiques que convé aplaudir. Es tracta de propostes que fan gran a la nostra vila, que omplen els nostres sentits amb sorpreses i sons agradables.
Al nucli antic, al carrer Eduard Benot, just darrere de la parròquia de Sant Pere, hi trobem el Centrescènic. De la mà de la Creu Álvarez i del Ferran Castells, el Centre promou de manera reglada la dansa i el teatre entre petits i joves. És una escola autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest detall no és poca cosa. És un centre pioner a les nostres contrades i compta entre els seus èxits haver format a alumnes que ara estudien a conservatoris professionals i haver consolidat un espai on els infants poden desenvolupar activitats artístiques amb un bon professorat. D’entre les especialitats que s’ofereixen hi ha el ballet, la dansa contemporània, el flamenc i l’street jazz. El Centre Escènic és una marca de qualitat més enllà de Torredembarra i això ens beneficia a tots. A més, dóna vida a la part antiga del nostre municipi.
El fet que Torredembarra disposi de centres com aquest fa que el nivell cultural del municipi augmenti. Els nostres joves es poden formar i entendre l’art de la dansa i el món del teatre. De retruc, tots els veïns podem gaudir dels seus espectacles quan celebren el Dia de la Dansa a la plaça del Castell, per exemple.
Que una vila com la nostra tingui vida cultural més enllà de l’estiu és bàsic per poder gaudir del lloc on vivim, per poder encomanar la curiositat entre els que encara no s’han atrevit a donar corda a les seves inquietuds, per donar valor afegit a la nostra capitalitat i per atreure visitants que ajudin a desestacionalitzar la temporada turística.
Hi ha d’altres iniciatives ben interessants i consolidades a nivell cultural. Els locals que ofereixen música en viu són un dels pals de paller: la Traviesa, el No Sé, l’Hecatombe, l’Astut i altres. Les entitats que fomenten la música, el teatre o la dansa són molt actives: Pianíssimo, Grallers de la Torre, XXL Produkziones, Coral Santa Rosalia, l’Antina, Country la Torre, Músics del Baix Gaià, el Grup d’Aficionats a l’Art i el Nus, etc. A més a més, en l’àmbit formatiu, l’Escola Municipal de Música està donant classes a més de cent alumnes i ofereix al poble el seu treball en forma de concerts en diferents ocasions al llarg de l’any, com per exemple per Santa Cecília. I si parlem de pintura cal esmentar la tasca de Grop, el taller plàstic de l’Aurora Roig o els cursos del Grup de Dones amb professors com Joan Ciuró o Jordi R. Morera.
Darrerament hem pogut llegir que s’està estudiant la possibilitat d’oferir el batxillerat artístic al nostre poble. Tan de bo que s’aconsegueixi. Seria una sort per a molts joves torrencs i també per al poble en general.

Jordi
Antropologiaimes.blogspot.com

DIA 31

2011-12-05T19:24:00.004+01:00

Avui acaba el treball de camp, encara que continuaré en contacte amb l'Alt Pirineu. El procés de redacció ha començat. A l'estiu, cap el juliol, seré a Farrera per explicar l'experiència. Fins llavors queda feina, posar ordre a les idees, revisar i revisar el text.
---
Avui hem estat a Sorri, Anàs, Bonestarre i Estaon. Per arribar-hi cal apropar-se a Ribera de Cardós i just abans d'arribar-hi trenqueu a l'esquerra per una carretereta que s'enfila cap una vall preciosa. Des d'Estaon podreu contemplar la vall sencera. Els pobles són un encant encara que fa mal veure tantes cases abandonades, tants records cremats per alguna mala sort o per un destí que no ha tingut en compte la gent que vivia de la terra.
----
Ah! Abans de marxar, iogurts d'Ainet de Cardós. Imprescindibles!

LLETRES PER NADAL

2011-12-05T19:19:00.003+01:00

"Lletres per Nadal", Cel Obert, núm. 17, pàg. 24.

DIA 30

2011-12-04T19:00:00.006+01:00

Avui hem estat a Aidí. Ens hem assegut a l'herba, en silenci, tot pensant, sense dir-nos-ho, com pot ser que en un lloc tant bonic com aquest succeïssin els fets de l'Hostal d'Aidí, fa poc més de 70 anys. Una història esfereïdora de la repressió franquista contra les dones.
-----
Bona tertúlia amb una colla de veïnes i de veïns. Una d'elles era nascuda al mateix poble. Una altra era de Baiasca. Agraïts per la companyia i el solet d'hivern ens enfilem fins el poble veí d'Estaron. Quin campanar! D'allí, imatge panoràmica de l'entrada a la Vall de Baiasca, amb Arestui al fons -recordant les cabres que van passar per damunt del meu cotxe tot cercant l'herba fresca als afores d'aquest poble aquest passat estiu-.
-------
Per cert, matí fred, gelat, veient sortir el sol de camí cap Alendo.
------
Hem llegit la Borrufa i hem pogut veure que van publicar la nota que explica aquest projecte de recerca. El meu agraïment des d'aquest bloc!

DIA 29

2011-12-03T20:47:00.003+01:00

Avui ha estat un dia ben especial. Tornar a fer treball de camp és una joia. A mig camí hem esmorzat a Isona, al Cafè Modern. Allí hem llegit l'Ara i hem vist l'article del Lluís Gavaldà al suplement Ara Criatures on anomena la Violeta i l'Hèctor! SMSs!
Hem estat per la Vall de Siarb. Pobles petits, lluny del bullici de Sort. La natura, espectacular. Els colors de la tardor... A Terveu hem conegut el Jaume i hem parlat del molí fariner de Tírvia. A Tírvia, el cacaolat calent i una coca del forn!
Un plaer tornar a ser el CAN de Farrera. Hem saludat al LLuís, la Cesca, l'Arnau. Hem conegut el Juan que és de les Canàries. Demà, més.

LA FORÇA DE LA GENT

2011-11-30T17:11:00.000+01:00

Diari de la Torre, núm. 166, novembre de 2011, pàg. 24.

L'ERA DE L'ERA

2011-11-27T13:33:00.001+01:00

"L'era de l'era" és un documental preciós dirigit per l'Albert Galindo. El vaig conèixer a la Seu d'Urgell gràcies al CAN i em va regalar una còpia del seu treball. El van enregistrar el 2007 i una de les persones entrevistades és la Conxita de Civís. Felicitats la feina feta!

VISCA SANTA ROSALIA!

2011-11-22T13:11:00.024+01:00

Veieu Torredembarra.cat, Tac 12 (minut 24:40), El Mònic i Ona la Torre.

Un text per al setmanari DIRECTA!
VISCA SANTA ROSALIA!
Explicar les tradicions del lloc als més petits és donar-los l’oportunitat d’arrelar i créixer forts amb les branques cap al món. Despertar la curiositat per les coses més properes és encendre l’espurna del coneixement. Quan les tradicions esdevenen de tots, la cohesió del poble és una realitat i la solidaritat pels moments difícils està garantida. Les festes populars creen comunitat, un imaginari comú malgrat la diversitat i la realitat complexa en la que vivim.
És per això que cal aplaudir iniciatives com la que us presentem: Visca Santa Rosalia! Es tracta d’un conte per explicar l’origen de la festa major de Torredembarra, aquesta vila marinera del Baix Gaià que acull a centenars de persones arribades d’arreu del món, que es projecta cap el futur amb eines com aquesta com un sol poble. El seu il•lustrador és el rierenc Joan Carles Blanch i l’autor del text, el Jordi Suñé. És una iniciativa del Pla Educatiu d’Entorn a partir d’una idea original de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Torredembarra. La tirada que s’ha fet és de 1500 exemplars, la major part dels quals es distribuiran gratuïtament entre els alumnes de les escoles públiques del municipi.
El conte pretén donar a conèixer als més petits les tradicions del poble, facilitar que en puguin gaudir i fer que no es perdin. Els infants, hagin nascut on hagin nascut, parlin la llengua que parlin a casa, coneixeran les tradicions del poble. Ja l’any passat es va treballar de valent el concepte de les arrels. Els infants van veure que les arrels eren vives, que es reguen entre tots, que hi ha arrels profundes i arrels més noves. Van adonar-se que les arrels ens ajuden a créixer i a descobrir el món. I, és clar, cal donar eines a la gent per a poder arrelar i alhora compartir el que cadascú pot aportar al conjunt del poble.
Les tradicions han de ser participatives, de tots, per crear col•lectivitat, per fer poble, per fer ciutat. Si no s’expliquen poden quedar en mans dels més grans i, és clar, en passar a millor vida s’emportarien per sempre més allò que vam ser. I llavors sí, aquest tros de món seria un trist tros de ciment gris, sense vida social. No ho podem permetre. És per això que és tan important la feina del Pla Educatiu d’Entorn.
He pensat moltes vegades: a partir de quan et sents d’un lloc? Ho dic pel fet que avui en dia és molt normal canviar de lloc de residència per motius laborals. A partir de quan et sents del lloc on has anat a parar? La resposta no la sé. Però estic segur que el dia que et lligues la faixa, et poses la camisa blau cel, t’arrapes a la pinya i se’t posa la pell de gallina sentint el cap de colla cridant “pit i amunt!” ja ets per sempre més d’aquell lloc. A partir d’aquell dia, segur. Per tant, socialitzem les nostres tradicions i aplaudim aquestes iniciatives. Que no ens faci vergonya tenir arrels.
I no esperem que els infants s’apropin a les tradicions del poble si no les coneixen. Les aprendran a estimar a partir, precisament, de què les coneguin i les visquin. I això és una feina de tots, no només de les escoles, que ja aprofiten amb saviesa aquest recurs per vincular els nens al seu poble. Arrelar al poble és un dret dels infants, sentir-se d’algun lloc. Els nens tenen dret a sentir-se orgullosos del lloc on viuen. Sense unes bones arrels els serà més difícil desplegar el seu coneixement, la seva curiositat.

Jordi S.
Antropologiaimes.blogspot.com

L’Hort de la Sínia. Tornar a la terra

2011-11-21T16:52:00.007+01:00

Aquest és un fragment d'article que no sé on publicar. Té 2.000 paraules. Si us interessa escriviu-me: antropologiaimes arroba gmail.com.

Aturar-se, deixar de córrer, mirar el nostre entorn, descobrir els productes de la comarca, compartir, aprendre, ensenyar. Agafar l’aixada i regar. Intercanviar, reutilitzar, inventar, preguntar, sortir del consumisme. Olorar, tastar i gaudir. Tornar a la terra i deixar de malmetre-la.

D’uns anys ençà ha crescut la preocupació pel medi ambient. Les notícies que ens arriben contínuament ens parlen d’un deteriorament de la qualitat de l’aire, del perill de les nuclears, dels efectes dels plaguicides, de la disminució de la biodiversitat, de la regressió dels boscos de l’Amazònia, del desgel de l’Antàrtida, del canvi climàtic, etc. Aquests problemes ens venien perseguint de feia temps però mai com ara havíem estat tan conscients de les seves conseqüències. Un exemple d’això és la popularització del concepte de “petjada ecològica”. Es tracta de calcular la superfície necessària per a produir tot allò que consumeix una persona durant un any, incloent-hi la quantitat de terra imprescindible per a assimilar el residu posterior. Les xifres són esfereïdores. Si els més de 7000 milions d’habitants de la terra consumissin al mateix ritme que els països occidentals necessitaríem dos planetes més com el nostre. Estem destruint més recursos dels que la terra pot generar. I no cal dir que la tendència és seguir creixent. En certa manera ja ho va advertir al segle XVIII l’economista anglès Thomas Malthus quan afirmava que el creixement de la població, si no hi ha cap obstacle, és superior al de l’augment dels recursos. La història s’accelera.
Davant d’aquesta situació, molts ciutadans i col•lectius han començat a cercar alternatives. Aquest canvi d’actitud té un triple objectiu. En primer lloc, intentar viure de manera respectuosa amb el medi, fent que la pròpia petjada no sigui negativa ni contaminant. En segon lloc, es pretén viure amb hàbits saludables, alimentant-se amb productes bons, no industrials, que siguin un estímul positiu per al nostre cos. Finalment, les persones volen canviar, no volen seguir sent partícips de la destrucció de l’entorn natural. Molta gent vol sortir de la dinàmica consumista i individualista dels nostres temps. Volen canviar de vida. Volen mesurar la seva felicitat no amb el creixement econòmic sinó amb la vida sana, d’acord amb el medi natural i social. Però, com posar-s’hi? Per on començar?
Teixir alternatives

Hi ha moltes respostes possibles. Els darrers anys hem conegut alguns exemples com ara les Slow Cities (slowmovement.net), les ciutats en transició (transitionnetwork.org), les ecoviles (ecovillage.org), el decreixement (decreixement.net), les monedes socials (xarxaeco.org), els grups de consum de productes ecològics (ecoconsum.org), les fires d’intercanvi (intercanvis.net), els horts urbans (horturba.com) o els bancs del temps (timebanking.org).

Avui ens centrem en una d’aquestes respostes. Es tracta de tornar a la terra, de produir aliments ecològics, d’ensenyar-ho de manera didàctica als infants i de tenir cura de l’entorn natural que ens envolta. Visitem l’Hort de la Sínia, a la desembocadura del riu Gaià, a tocar de l’espectacular castell medieval de Tamarit, a uns deu quilòmetres de la ciutat de Tarragona. És una finca de quasi una hectàrea, envoltada d’hortes amb bones terres per a cultivar provinents dels sediments al•luvials del riu. El seu nom, la Sínia, és un homenatge a aquestes construccions d’origen àrab, que abunden en aquella zona, i que servien per extreure aigua dolça del subsòl gràcies a la tracció animal, a una estructura circular de ferro i a uns catúfols (recipients). Són un monument a l’enginy i a l’aprofitament dels recursos naturals de manera sostenible. La importància de l’Hort se suma als valors de la desembocadura del riu, que és a tocar i que forma part de la Xarxa Natura 2000 i dels Espais d’Interès Natural de Catalunya. (...)

Aquest és un fragment d'article que no sé on publicar. Té 2.000 paraules. Si us interessa escriviu-me: alternativa arroba gmail.com.

LA FORÇA DE LA GENT

2011-11-06T12:31:00.004+01:00

Això és un esborrany d'article per al Diari de la Torre. Què hi afegiríeu? (antropologiaimes a gmail.com)

Són dos quarts de nou del matí i de casa ja sento traginar les barres del servei de bar del concurs de castells. Baixo a la plaça i dono un cop de mà. Més de trenta persones equipades amb la samarreta negra del VIII Concurs-7 ajuden a què no manqui cap detall. Els beneficis de les begudes venudes aniran destinats a pagar part de les despeses de la jornada i els diners dels entrepans seran per la Nicole. Aquest any per primera vegada, veig una gran implicació de les administracions. El resultat del dia és immillorable. Bon ambient, retrobar gent que coneixes que veus de quant en quant, l’emoció pels castells enfilats.
Dies enrere una carta a la premsa comarcal fa despertar la solidaritat. Cadascú aporta el que pot i, junts, amb una força sense comparació, es perfila una solució a un problema que defallia en un atzucac. Els motards, els de l’ONG K9, dos pintors que ofereixen els seus quadres, els treballadors d’una empresa del País Valencià, una gent de Sant Sadurní, el ball organitzat per l’Associació de Jubilats, els comerços col•laborant a la panera de Nadal, etc.
M’expliquen que va ser un èxit la castanyada organitzada per tres entitats de la vila –La Gaianada, l’Assemblea de Joves Independentistes de Torredembarra i les Filles de les Fetilleres, amb el suport de la regidoria de Joventut-, que petits i grans van gaudir d’una jornada festiva i de recuperació de les nostres tradicions.
Llegeixo el díptic del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i veig que continuen amb la idea de col•laborar amb altres entitats del poble, amb ganes de sumar, col•laborar, compartir: una jornada tècnica sobre gastronomia amb l’Associació Restauradors, un cicle de cinema en col•laboració amb el Club d’Escacs, etc.
Sóc a Santes Creus, a l’antic Palau de l’Abat reconvertit en Ajuntament, a la plaça sant Bernat. S’hi reuneixen persones de diferents pobles de la conca del Gaià per crear una associació que aglutini els esforços que s’estan fent per dinamitzar aquest territori d’una manera sostenible. Tota la gent que hi veig, unida, tindran una força encomanadissa que farà bellugar aquests municipis. N’estic segur.
S’organitzen els afectats per les multes abusives del radar mòbil. Es reuneixen, parlen, elaboren un document i demanen reunir-se amb l’Ajuntament. Tenen ganes de dialogar i d’arribar a acords. Junts tindran molta força.
El 12 de setembre milers de persones es concentren davant dels ajuntaments, a Torredembarra també, per protestar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que pretén que les escoles separin els alumnes segons la llengua, per acabar d’aquesta manera amb la cohesió social del país.
A mitjans d’octubre la comissió del Correllengua i Torredembarra Decideix organitzen una colla d’actes amb la col•laboració dels Nois de la Torre, el Ball de Gitanes, el Ball de Serrallonga, el Ball de Diables, els Bentocats de la Torre, Òmnium Cultural, el Diari de la Torre, El Mònic, la Cervesa Estraperlo, Ona la Torre, Esgràfic, l’Ajuntament, la Gaianada i l’Ajit.
Ona la Torre dóna a conèixer les activitats de les entitats i algunes d’elles tenen programa propi. Aquesta col•laboració permet una àmplia difusió i convertir la ràdio en una eina de tothom.
Són temps difícils per les coses col•lectives. Ho explica el sociòleg Zygmunt Bauman al seu llibre L’art de la vida. Aquests temps líquids, on desapareix el compromís i creix la sensació d’inseguretat, no ens han fet més feliços. Ens volen adormits, tancats i individualistes. Ens diuen que busquem les solucions de manera individual als problemes creats socialment. Però la força de la gent està al carrer, amb la creativitat, amb la col•laboració i la solidaritat. Vivim temps grisos que només podem acolorir ajuntant esforços i fent que la indiferència esdevingui acció.

Jordi

LLETRES CONTRA LA CRISI

2011-10-31T10:01:00.004+01:00

Esborrany d'article per al Cel Obert de desembre. Què canviaríeu? Moltes gràcies!

Lletres contra la crisi
Vivim temps difícils on, a més a més, triomfen alguns dels que ens van portar a la crisi econòmica que ara patim. Les mesures més escoltades per sortir d’aquest pou estan situades a la banda neoliberal, la de les retallades, la d’aprimar els serveis públics, la de baixar impostos als rics, i que, a més, saben recollir vots a cabassos gràcies als discursos populistes. Recomano tots aquells llibres que ens expliquen que hi ha una altra manera de viure, aquells que posen el dit a la llaga, aquells que plantegen posar l’economia al servei de les persones i no pas al revés. En aquest sentit, cal esmentar dos autors. L’Arcadi Oliveres seria un, amb Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar (2010), i Vicenç Navarro, Hay alternativas (2011), seria un altre.
Les lletres poden ser un bon antídot contra la crisi però també contra el consumisme banal. És per això que no puc deixar de recomanar els llibres editats al Baix Gaià. Tenim entre mans algunes novetats ben interessants. Quatre contes: Visca Santa Rosalia!, Patatuf... ens agrada ballar, La geneta Isona descobreix el riu Gaià i Emergència al País de la Màgia. Tres llibres d’història i antropologia: Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació, La Nou de Gaià i Els Molins fariners de Bonastre i Roda de Berà. I tres més: Els Estudis Altafullencs i el Recull de Treballs dels centres d’estudis d'Altafulla i de Torredembarra respectivament, el recull d’articles Pensaments diversos i el darrer volum de Rates de Biblioteca.
Per cert, darrerament hem pogut gaudir del bookcrossing impulsat per la Biblioteca Mestra Maria Antònia. A locals com el frankfurt Mariam o el restaurant Cal Txus i l’Anna, entre d’altres, hi podem trobar llibres per emportar o intercanviar de manera gratuïta. Hi podríem afegir llibres de la comarca? És una idea.

Jordi

LLAVORSÍ

2011-10-29T10:37:00.004+02:00

Avui he rebut les diapositives revelades. Són de l'aplec a l'ermita de Llavorsí. Les vaig trobar a la capsa de diapositives de casa. És una sèrie de fotografies de principis de la dècada de 1970. M'ajudeu a posar nom a les persones que hi surten? Escriviu-me, us les envio per correu electrònic i anem fent (antropologiaimes @ gmail.com). Aquesta que publico aquí m'ha fet especial gràcia. En un racó de la festa, lluny de la canalla cridanera, dels músics, dels pans i dels cotxes mal estacionats, una colla d'hòmens del país entonen alguna melodia popular. N'hi ha un que fins i tot aixeca una mica el braç com intentant dirigir aquesta coral improvisada.

ELS CELS NO ES COMPREN

2011-10-28T17:20:00.003+02:00

"Els cels no es compren", Diari de la Torre,

octubre de 2011, núm. 165, pàg. 24.

D'EUSKAL HERRIA A L'ALT PIRINEU

2011-10-27T13:10:00.003+02:00

He conegut aquest vídeo gràcies al bloc solanell.blogspot.com. Cal que aneu al minut 17:50''. Hi descobrireu Solanell, un poblet de la Vall de Castellbò que s'està reconstruint. És a tocar del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Trobo que és ben curiosa aquesta història.

ELS PIRINEUS CANTEN

2011-10-25T13:08:00.002+02:00

El Jordi R. m'envia un enllaç molt interessant. És un bloc on pengen discs de música introbables. Un d'ells el va dirigir l'Artur Blasco. Hi va fer cantar gent gran dels Pirineus. Trobo que és una joia.

QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA

2011-10-24T19:43:00.003+02:00

Aquest és un vídeo excel·lent. És de Tarasca. Hi surt un moment la Maria d'Arcalís (minut 30) i també hi expliquen la cançó del Gall Negre, nascuda al Solanell (minut 32). Si no el veieu bé podeu anar a l'Edu.

ELS DARRERS TRANSHUMANS

2011-10-24T07:42:00.002+02:00

Aquest vídeo va ser enregistrat pel Rodrigo, company al CAN de Farrera. Va ser una jornada molt interessant.

AVUI DIUMENGE

2011-10-23T11:29:00.003+02:00

Avui diumenge, 23 d'octubre, podeu trobar a la venta els meus llibres a més bon preu a la fira que es fa a l'aparcament del carrer Mañé i Flaquer de Torredembarra. Hi trobareu música i jalar. Tot és solidari, per la Nicole.

MOMENT

2011-10-22T19:40:00.002+02:00

Aquest estiu vaig tenir la sort de compartir casa Ramon de Farrera amb el Rodrigo i el Julian, dos artistes que desenvolupaven un projecte per a Campo Adentro des del CAN de Farrera. Ells van ser els promotors d'una acció que ens va fer participar a tots els que estàvem aquella tarda al poble.

QUE PARLIN LES PADRINES

2011-10-19T19:10:00.004+02:00

Sóc el Jordi S. i estic desenvolupant un projecte de recerca etnogràfica als municipis de l’entorn del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El meu treball té per objectiu recollir les veus de les dones grans d’aquest país per tal de conèixer com han viscut, com han patit, com han lluitat, com s’ho han passat bé, com han pujat els seus fills, com han treballat i com han viscut els canvis socials. L’objectiu és fer un llibre on pugui explicar com es vivia abans i com s’ha viscut el procés de canvi a través dels ulls de les padrines. Aquest projecte és possible gràcies a la Beca Can 2011 del Centre d'Art i Natura de Farrera.
Durant l'estiu vaig desenvolupar una primera fase del treball de recerca. Ja he entrevistat a una vintena d'àvies de diferents municipis (Asnurri, Santa Creu de Castellbò, Arcalís, Enviny, Altron, Àreu, etc.). I al desembre hi torno.
Faig aquest escrit a la Borrufa per tal de fer una crida a tothom que hi vulgui participar. Busco àvies que vulguin ser entrevistades. També recullo imatges antigues de la vida quotidiana. Aquí teniu el meu contacte per si voleu col•laborar: antropologiaimes@gmail.com - http://antropologiaimes.blogspot.com –
Moltes gràcies per avançat!
Jordi

POSAR LA LLAVOR

2011-10-19T18:23:00.002+02:00

Posar la llavor
Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre a Torredembarra

Jordi

Segurament el culte a la natura és tan antic com la humanitat mateixa. Amb els arbres en concret, les persones hi tenim un agraïment gegantí. Els arbres ens ofereixen fruits per a menjar, ombra on descansar, imatges belles amb les que gaudir, fusta per la llar de foc, espai on fer-hi cabanes infantils i tantes altres coses. El paisatge de Torredembarra gaudia de la presència de les oliveres, els garrofers i alguna alzina supervivent. I malgrat tot, aquesta vila té molts arbres, molts d’ells ben espectaculars.
Si reculem en el temps trobarem que Torredembarra ha organitzat en diverses ocasions la festa de l’arbre. Cal dir que durant uns anys va ser una festa obligatòria per als municipis. En aquestes festes es plantaven arbres, es cantaven cançons i els infants podien gaudir d’un petit berenar. Però d’on prové aquesta festa? Veiem tot seguit l’origen i alguns detalls.
Tal com explica Martí Boada en el seu llibre Rafael Puig i Valls 1845-1920, la festa de l’arbre es va importar a Catalunya des de Nebraska, als Estats Units, on es celebrava des de 1872 amb el nom de l’Arbor Day. Una de les teories de la seva importació és la que explica que el tarragoní Puig i Valls va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el 1893. Ell mateix va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia: Calia impulsar el dia de l’arbre. I l’any següent ja es va celebrar la primera Festa de l’Arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un ampli ressò i ràpidament es va estendre per la resta de l’Estat i per França.
Una anècdota. Dèiem que un dels possibles importadors de la Festa de l’Arbre a Catalunya era el tarragoní Rafael Puig i Valls. Doncs bé, resulta que l’avi del torrenc Ramon (...).

-Aquest article és un refregit actualitzat d'una sèrie que vaig publicar fa uns anys. Té 1800 paraules, més o menys. Si us interessa per a la vostra revista me'l demaneu i us l'envio sencer.-

PER AL DIARI DE LA TORRE

2011-10-13T08:08:00.002+02:00

Què canviaríeu d'aquest article? És per al Diari de la Torre del mes que ve. Moltes gràcies per avançat! antropologiaimes arroba gmail.com

Els cels no es compren
Hi ha qui per tenir tot el país als seus peus es fa president del Barça o de Catalunya. Hi ha qui, simplement, per aconseguir-ho, puja al cim del Montagut, al terme de Querol, de 964 metres d’alçada. Des d’allí, un dia clar es pot arribar a veure la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, la Mola de Colldejou, el Montseny, Montserrat i els pics enfarinats del Pirineu.
Josep Santesmases és d’aquest segon grup de persones. Artesà de les paraules, al capdavant de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de tantes altres iniciatives cíviques, de Vila-rodona estant ha anat teixint una obra literària que inclou llibres i articles que tenen una voluntat explícita de posar en valor els pobles i els paisatges rurals del nostre entorn. La seva darrera creació és una petita joia. El món des de l’agut és un llibre de poesia publicat per Arola Editors. La presentació va tenir lloc el passat mes de setembre a l’església de Sant Jaume de Montagut. Aquesta parròquia havia arribat a acollir a uns 500 feligresos escampats per diferents masos fins que l’abandó del camp la va condemnar a l’oblit. El 1984 es va restaurar. Ara és un lloc de pas de diferents rutes a peu i un punt on aturar-se i contemplar el paisatge. Precisament aquesta església va ser el lloc on l’autor va crear el conjunt de versos inclosos en el volum esmentat.
L’acte, apadrinat pel poeta vilafranquí Jordi Llavina, va comptar amb el passi d’un vídeo muntat per a l’ocasió, amb imatges, música i la veu de l’autor recitant les poesies. El llibre es llegeix d’una tirada i com si fos un sol poema. El Camp, el riu, el mar, el territori, el pas del temps, els pagesos, els temps modern, el Montmell i Santes Creus són alguns dels elements que hi trobareu. Per cert, Torredembarra també hi surt.
Hi ha qui per entendre’s intenta “abastar tot el món possible”. I hi ha qui, com Santesmases, practica “l’acció inversa”, triar el paisatge íntim, el món petit que va d’on neix el riu fins on desemboca, el recer, la continuïtat del lloc.
Permeteu-me un parèntesi i que us esmenti algunes novetats literàries més. Per un costat, tenim el conte La geneta Isona descobreix el riu Gaià, editat per l’Associació Mediambiental la Sínia, una bona proposta per als més petits. Una novel•la: Travessia de Balta Navarro –editorial El Toll-, un autor de Banyoles que ha escrit una història a partir d’un viatge amb veler entre Torredembarra i Menorca. D’aquesta darrera notícia no us puc dir res més per ara. Si algú se la llegeix, si us plau, que ens expliqui què tal, d’acord? Recordem que a la festa major es van presentar tres novetats: el conte Patatuf... ens agrada ballar de la Montserrat Magriñà i l’Àngel Sauret; el monogràfic Sons de festa, de Raül Flores; i el dotzè Recull de Treballs del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, amb articles molt interessants. Per cert, David Morlà ha impulsat el “google” de la bibliografia local: www.llibrestorrencs.cat. I una novetat: la poeta Dolors Miquel ha guanyat el premi València que atorga la Diputació de València amb el poemari titulat Gàrgola, que més endavant publicarà Brumera.
Els llibres que us he recomanat us podran agradar o no. Cal que ho proveu. De la mateixa manera, si pugeu al puig de Montagut pot ser que hi hagi boirina i no pogueu veure Mallorca. Cal que ho intenteu, no hi ha altra, i és que, com diu la poesia, “els cels no es compren”.

Jordi S.
Antropologiaimes.blogspot.com

RIU DE LLÚPOL

2011-10-05T16:58:00.001+02:00

"Riu de llúpol", Diari de la Torre, núm. 164, setembre de 2011, pàg. 25.

CONCURS DE CASTELLS

2011-10-02T16:53:00.001+02:00

AQUEST CAP DE SETMANA!

2011-09-29T20:49:00.002+02:00

Aquests dies m’he emocionat en veure la mobilització d’una colla de persones de Torredembarra per salvar la Nicole. Fa temps que els ciutadans anem baixos de força, veient com els esdeveniments passen sense que quasi no poguem dir ni piu. Veiem tanta i tanta gent que ha perdut la fe amb la cosa col•lectiva, que sentim l’envestida neoliberal com una bola de neu que no para de fer-se gran.
Deia que m’he emocionat en veure com persones diferents i col•lectius diversos responen a la crida desesperada de la família de la NICOLE. Una empresa que col·labora de manera anònima, un col•lectiu de harleys que recull diners entre els seus socis, una llar d’avis que prepara un berenar solidari, k-9 que organitza una exhibició, una pintora que ofereix un dels seus quadres per a subhastar, una treballadora d’una ràdio estatal que farà arribar un dossier de premsa als locutors famosos, gent anònima que demana fer un ingrés, professors universitaris mobilitzats per cercar recursos, treballadors d’una empresa del País Valencià que recolliran fons entre els seus companys/es, una companya que s’ofereix per fer una activitat per a la canalla, un treballador d’una caixa que fa una crida entre els seus companys, dos amics que s’ofereixen per cuinar uns pintxos per divendres a la nit, un torrenc que va marxar a viure super lluny i que vol fer un ingrés, etc.
M’he emocionat. I voldria compartir amb tots valtros la necessitat de fer un forat a l’agenda i fer-nos presents aquest cap de setmana a la Plaça de les Monges i a la Plaça del Castell (Torredembarra). Fem crida entre les amistats.
Val la pena compartir la solidaritat!
Jordi

LLIBRES D'AQUÍ PER SANT JORDI

2011-09-26T19:58:00.000+02:00

La Sínia, núm. 63, juliol de 2011, pàg. 18-19.

ACTES PER LA NICOLE, APLAÇATS!

2011-09-24T11:12:00.001+02:00

Avui dissabte s'havien de celebrar els actes solidaris amb la Nicole. L'organització, veient el perill de pluja, ha decidit postposar els actes al proper dia 1 d'octubre (a la Pl. Mossèn Joaquim Boronat).

TERRES DE CERVESA

2011-09-19T17:21:00.004+02:00

Esborrany d'article per al Diari de la Torre. Què canviaríeu?

Riu de llúpol

L’estiu que ja ha passat ens ha deixat bones notícies. Una d’elles és que, després de més de deu anys de lluites socials a favor del cabal ecològic del riu Gaià, l’aigua torna a baixar per la llera. Encara que sigui a compta gotes, el subsòl comença a fer front a la salinitat que havia condemnat a mort al bosc de ribera i tants i tants pous que havien regat des d’antic les nostres terres fèrtils. Però pel Gaià no només hi baixen aigua i excursionistes entusiasmats de retrobar-se amb un territori que havien oblidat durant dècades. La cervesa artesana vessa per les planes al•luvials i s’estén per botigues, festes populars i fires. Des de Santa Coloma de Queralt al Baix Gaià, tornen a brollar les fonts i es construeixen de noves d’on raja la cervesa. Gent valenta, amb empenta, tafanera, amb ganes d’experimentar i trobar la fórmula perfecta estan al darrere de tres projectes cervesers ubicats en diferents punts de les Terres del Gaià.
A l’Alt Gaià hi trobem la Segarreta. Es tracta d’un projecte liderat per dos emprenedors que porten un parell d’anys fent petites tirades. Vist l’èxit i el plaer experimentat pels seus protagonistes en veure la resposta de la gent, han decidit fer un pas més. Aquests dies estan estrenant la seva fàbrica, on podran passar de produccions de 80 litres a fer-ne de 600. Actualment estan fent dos tipus de cerveses. En primer lloc, trobem la rossa, amb ordi i blat, una mica llupolitzada i àcida. L’altra és la moreneta, feta amb sis cereals.
Al Gaià Mig, al municipi de Montferri, hi trobem les Clandestines. Tenen el local ubicat al carrer Major, molt a prop del Casal Cultural –espai imprescindible!-. Es tracta d’un projecte que ja inclou una carta de sis cerveses diferents. Totes elles es fan amb una alta fermentació i tenen una baixa graduació alcohòlica, amb gustos equilibrats de malta i llúpol. Els agrada experimentar amb ingredients de la comarca com la farigola o la mel. Curiosament, les seves cerveses es venen sense pasteuritzar ni filtrar (lesclandestines.net).
Al Baix Gaià, a Torredembarra, tenim l’Estraperlo, de la mà del Roger Núñez i l’Oriol Pijuan, dos emprenedors de mena. Ja fa cinc anys que fan cervesa artesana. Primer ho van fer per a consum propi i des del 2008 ja distribueixen la seva pròpia marca. Ho celebren cada any amb una festa que inclou actes musicals al carrer. Fan una producció mensual d’unes 1400 unitats. Són els organitzadors de la Fira de Cervesa Artesana de Torredembarra, que enguany celebra la tercera edició el 7 i el 8 d’octubre (cervesaestraperlo.com).
Els tres casos són bons exemples d’experiències que s’insereixen en el teixit associatiu i comercial del territori. Els tres també demostren la voluntat d’experimentar, innovar i fer les coses ben fetes i amb qualitat. En temps de crisi econòmica, cal donar a conèixer aquestes iniciatives que posen en valor el nostre territori i que no només busquen el lucre propi. Ens veiem a la Fira!

Jordi

ARESTUI

2011-09-11T14:41:00.001+02:00

ARESTUI from antropologiaimes.blogspot.com on Vimeo.

EL TIMBAL 73

2011-09-07T16:45:00.004+02:00

EL CARRER DE LES MOSQUES

2011-09-04T12:17:00.002+02:00

Ahir, al ball de festa major, el Joan O. em demanava les cançons dels CM amb mp3. Ara les envio. Inspirat, m'he decidit a pujar "El Carrer de les Mosques" al goear.

EI, VOLS CANTAR AMB MI EL 10 DE SETEMBRE?

2011-08-30T11:46:00.003+02:00

LA MEVA FESTA MAJOR

2011-08-29T09:53:00.002+02:00

Diari de la Torre, agost de 2011, núm. 163, pàg. 22.

DIA 28

2011-08-28T19:23:00.001+02:00

DIA 27

2011-08-26T17:33:00.003+02:00

Ahir vaig estar a Glorieta (foto) i Montesclado. A la tarda vaig participar en una activitat de residents del CAN. Aquí teniu l'enllaç al seu bloc. Deixo aquí l'enllaç al bloc de la Ruth, una companya del CAN.

DIA 26

2011-08-26T09:42:00.002+02:00

A la Vall de Baiasca vaig parlar amb un pastor de cabres. Era d'Arestui. I a Baiasca mateix vaig conèixer una família d'Alacant. El seu fill porta el restaurant que hi ha. A la tarda vaig parlar amb l'àvia de casa Toni, a Burg. Té un hort que fa molt de goig. Després vaig fer tertúlia amb una colla d'hòmens que estaven construïnt un joc de bitlles pallereses (foto).

DIA 25

2011-08-25T09:41:00.003+02:00

Ahir vaig estar a Rialp (foto), Olp, Pujalt, Caregue, Escàs, Surp i Rodés. Em van sorprendre alguns pobles que no tenen turisme, que conserven aquell aire de pedra i fusta que contrasten amb el cartró-pedra de les segones residències. A la tarda va tocar començar a escriure, posar ordre a les notes, explicar el que he vist.

DIA 24

2011-08-24T08:07:00.002+02:00

Veure passar gent. Buscar l'ombra. Veure aigua. Posar-se el barret. Escoltar. Parlar. Caminar. Carrers empedrats. Cartells de festes majors. Ahir vaig ser a l'Arxiu Comarcal fent unes consultes bibliogràfiques. Després vaig passar per Montardit de Dalt (la foto) i Llarvent, on vaig poder parlar una estoneta amb una àvia. A Enviny vaig tenir la sort de conèixer la Maria. Vam parlar de cases cremades, de moixons, del viatge de noces, dels redorts, de les cireres amb aiguardent, del patxaran casolà, del palpís i dels néts. Molt agraït!

DIA 23

2011-08-23T09:30:00.003+02:00

Ahir vaig passar per l'Ecomuseu d'Esterri. És un centre exemplar, arrelat al territori. Després de saludar i intercanviar impressions sobre la recerca vaig enfilar cap Isavarre, Borén, Isil, Alòs, Unarre, Cervi, Gavàs, Burgo i Llavorre. D'aquest dia, moltes anècdotes. Bona tertúlia a Cervi, on vaig conèixer una àvia de 99 anys que havia estat mestra tota la vida. A Isil bona xerradeta amb l'informador del Parc sobre els usos de l'aigua, els molins i les possibilitats de futur. A Llavorre trobada amb dues àvies germanes que collien una mena de prunes petites (molt bones, per cert). Molt agraït per la rebuda.
Us recomano els blocs de la Sònia i del Vicent, que han rebut com jo la inspiració dels aires de Farrera. Records!

DIA 22

2011-08-21T21:00:00.004+02:00

Ahir vaig tanir el plaer de parlar amb dues àvies nascudes a Farrera. Vam parlar d'anar a cosir, de la festa major de Romadriu, dels bombardejos, de la tupina de confitat, del sagidolç, de l'àrnica, de la flor de sofre, dels usos medicinals de la serp, de banyar les ovelles per Sant Joan i de tantes altres coses sorprenents als ulls d'avui en dia. A la tarda m'he perdut per Tor i he pogut saborejar amb bona comanyia un got de cola-cao mentre parlàvem d'històries d'abans amb la llar de foc encesa.
M'ha fet molta il·lusió rebre un correu d'un company que ha estat compartint dies al CAN de Farrera, el Vicent. Amb ell i la seva parella, la Sònia, hem gaudit de bones sobretaules després de sopar. Us recomano vivament les seves poesies: camí d'Alendo i Farrera. Records!

DIA 21

2011-08-21T08:39:00.003+02:00

Ahir vaig dedicar força temps a fer còpies de seguretat de tot el material recollit aquests dies. També vaig iniciar l'escriptura de l'informe etnogràfic. Finalment, després d'un dia molt calorós vaig poder gaudir d'un banyet al riu, sota Tírvia, amb bona companyia.

DIA 20

2011-08-19T20:52:00.004+02:00

Ahir vaig estar parlant amb la Nati de Bernui, amb el seu marit i la seva jove. Va ser una trobada molt agradable.Vaig aprendre moltes coses. Vam parar de la fira de Salàs de Pallars, dels llogats, del turisme, de les mestres d'Aidí, de les sardanes, de la dot, del forn, del carnaval i de moltes altres coses. A la tarda vaig estar a Roní i a Romadriu, dos indrets ben interessants. L'expedició de la tarda va comptar amb la companyia d'amics de casa Ramon.

DIA 19

2011-08-19T07:58:00.004+02:00

Ahir vaig tenir la sort de conèixer la Rosario i el seu marit, d'Escàs. Vam parlar del primer turisme, del lloguer d'habitacions, de les granges, dela venta de mamellons, de la tronca, del mandongo i de tantes altres coses. Amb la Maria de Jessuí també vam parlar del turisme, de la pista d'esquí, de les ovelles, la vianda, les caramelles, el formatge, el telèfon, l'escola, els arguets, el molí i moltes coses més. També vaig conèixer el seu fill Jordi a l'Hostal i una colla d'avis que feien tertúlia. Avui em toca anar cap a Bernui.

DIA 18

2011-08-18T16:21:00.005+02:00

Aquests dies estan sent molt especials. A part de les visites que he rebut, he tingut l'oportunitat de conèixer gent del país molt interessants. Compartir la matinada i el matí d'ahir amb dos pastors, compartint el seu temps de treball dalt la muntanya, va ser impressionant.
Avui he tingut la sort de conèixer a Rurbans, un projecte de dinamització molt interessant. M'han ajudat a contactar amb àvies de la Vall d'Àssua. He pogut parlar amb la Maria de Jessuí, el Jordi, una colla d'avis que estaven prenent la fresca i visitar l'Ecomuseu dels Pastors. Aquesta tarda em toca anar cap a Altron.
Avui he rebut imatges de part del Gerard i ahir, del Monsito. Des d'aquí el meu agraïment!
Si voleu col·laborar em podeu enviar imatges de la zona del Parc Natural de l'Alt Pirineu a antropologiaimes@gmail.com.
Per cert, ahir al CAN vam poder gaudir d'una conferència de la Beth sobre Shakespeare i la dansa. Dies enrere vam llegir una obra del Manuel, també company del CAN. També hem vist dues pel·licules seleccionades i comentades per l'Alejandro.

DIA 17

2011-08-17T00:07:00.004+02:00

Ahir vaig estar a l'Arxiu Comarcal, a Sort. Tenen una seu ben espaiosa i un personal molt eficient. Disposen d'un fons fotogràfic al servei dels investigadors/es. També tenen una biblioteca molt interessant.
A la tarda vaig estar a Cassibrós on vaig tenir la sort de parlar amb una parella d'avis que em van explicar unes quantes coses ben interessants com ara el dinar que feien per festa major i la manera com tenien de pagar les despeses dels actes.
Avui, a dos quarts de sis del matí, he acompanyat a uns pastors, el Pepe i el Ramon, a la zona de Juverri a tirar sal al ramat d'ovelles. A l'expedició també hi anava el Rodrigo, company de pis des de fa uns dies, i que ha estat l'impulsor d'aquesta descoberta matinal del territori, de l'ofici i de les dones que abans feien de pastores.

DIA 16

2011-08-16T08:41:00.006+02:00

Ahir vaig poder realitzar alguns contactes que empermetran realitzar noves entrevistes aquesta setmana. Avui emtoca anar a Sort.
Aquests dies he conegut el Rodrigo, que s'està uns dies a Farrera fent un projecte audiovisual dins el programa Campo Adentro. Aquí us deixo l'enllaç al seu bloc. També he pogut gaudir d'una exposició de collage de la Cesca de Farrera. Si la voleu veure cal que aneu a Sort, al Cafè Pessets.

DIA 15

2011-08-15T08:22:00.003+02:00

Farrera segueix de festa major, de la mateixa manera que ho estan altres municipis de l'entorn. Hi ha molta gent aquests dies. Ahir vaig poder gaudir d'un sopar de festa major, on hi havia alguns dels músics que s'havien repartit per les cases del poble.
Aquest cap de setmana he estat intensificant el buidatge de la bibliografia d'aquest país. És molt interessant. Són diverses les iniciatives que publiquen treballs que ajuden a entendre l'Alt Pirineu. Algunes d'elles són Garsineu, Pagès Editors, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, l'Ecomuseu.

DIA 14

2011-08-14T10:23:00.003+02:00

Ahir vam poder gaudir de la festa major de Farrera. Tot i la pluja es va fer un sopar popular i cinema. Les projeccions es van fer al cinema més petit del món.

DIA 13

2011-08-13T08:20:00.003+02:00

Ahir vaig estar parlant amb àvies de Civís, Ars (veieu la imatge) i Ansurri. Vam parlar de com feien el pa i els intercanvis per poder emprar el molí i fer la farina. Vaig recollir com baixaven a la seu a vendre animals com gallines i conills a La Seu. Vam parlar de l'acordionista dit Verdorell i tantes altres coses ben interessants. Avui comencen els actes de la festa major de Farrera i... allí estaré!

DIA 12

2011-08-12T07:58:00.003+02:00

Ahir vaig tenir la sort de poder parlar amb dues àvies. Una era nascuda a Anàs i l'altra a Sorri. Em van explicar com es rentaven els llençols amb cendra, cada tres setmanes. També vam parlar de gastronomia: el xolís, els crispells, l'escudella, etc. Tot un plaer.
Avui em toca anar cap Asnurri, a la zona del riu Civís.
No dubteu en escriure'm si voleu que entrevisti a la vostra padrina! antropologiaimes@gmail.com

DIA 11

2011-08-11T08:29:00.003+02:00

Ahir va ser un dia emocionant. Dues àvies, dues vides explicades amb una conversa tranquila, mirant enrere des del present. Surp i Jou van ser els pobles protagonistes de la meva jornada de recerca d'ahir. Fins dimecres eren pobles que jo no coneixia i que, a partir d'ara, també seran una mica meus.
Vaig rebre un correu que em va fer molta il·lusió. Alumnes de batxillerat engeguen a l'Alt Urgell un projecte semblant al meu. Avui a la una, a la biblioteca de La Seu, donen el tret de sortida de la recerca. La imatge és de Sant Andreu de Castellbò.

DIA 10

2011-08-10T08:49:00.003+02:00

Ahir vaig estar als municipis que hi ha entre Castellbò i Santa Creu. Vaig quedar parat per la bellesa de l'entorn. No coneixia aquest racó del Parc Natural. La rebuda de les àvies d'aquesta zona va ser molt bona. Estic molt agraït pel temps que em van dedicar. Les converses que vaig tenir em van fer adonar de la duresa dels temps que viviuen al camp per culpa dels baixos preus dels productes com la llet o els vedells. Les restriccions de venta dels bolets a peu de carretera és una mostra més del tracte que reben i de l'oblit a què estan sotmesos els pobles rurals. La despoblació d'aquests nuclis parla per si sola. Després correrem tots a fer museus... però potser caldria que es valoressin més els productes d'aquest territori, tenen el dret a viure de la terra i els hi estem negant.
Avui em toca visitar Sort, on la residència d'avis i àvies ha decidit col·laborar amb el meu projecte.

DIA 9

2011-08-09T07:30:00.004+02:00

Ahir vaig ser a la Seu d'Urgell fent contactes amb famílies de la zona de l'Alt Pirineu que dóna a la comarca de l'Alt Urgell. El meu agraïment per totes les persones que em vàreu rebre. Vaig poder parlar amb una àvia de Turbiàs i em va explicar el procés d'elaboració del formatge d'ovella i de cabra. També vam parlar del món de la recollida i comerç dels bolets. Molt interessant! Avui em toca anar cap a Santa Creu.
La imatge és d'Alins.

DIA 8

2011-08-08T07:08:00.004+02:00

Avui em toca anar a l'altra banda del Parc Natural, a la zona que dóna a la comarca de l'Alt Urgell. Espero fer alguns contactes per a fer entrevistes. Ahir vaig parlar amb una àvia de Burg i em va explicar que per poder trepitjar la neu es feien uns esclops de fusta. He estat pensant amb les nostres confortables xiruques i he pensat... que dur!

DIA 7

2011-08-07T08:02:00.003+02:00

Ahir vaig estar a Àreu, a la Vall Ferrera. Estic molt agraït per la rebuda que vaig tenir. L'Ivan no va dubtar dues vegades en presentar-me unes quantes àvies del poble. Les converses van ser molt interessants.
Vaig esmorzar a Alins, on els clients vam gaudir d'una bona tertúlia. Un matrimoni de Manresa ens va fer publicitat de l'Hotel que regenta la seva filla a la zona del nord del Solsonès. Ben fet!

DIA 6

2011-08-06T08:01:00.003+02:00

Ahir vaig estar amb la Maria d'Arcalís, nascuda el 1937. L'entrevista va ser molt interessant i la seva hospitalitat genial. També vaig conèixer alguns veïns del poble que em van ajudar a conèixer el poble. Amb la Maria vam visitar els seus tres hortets i el seu corral. També vaig poder tastar la ratafia que ella mateixa fa.
Avui em toca anar a la Vall Ferrera. Recordeu que la famílies que volgueu cal·laborar amb aquesta recerca-roda d'entrevistes podeu trucar-me al 660 dos-cents quaranta tres 317.

DIA 5

2011-08-05T07:50:00.005+02:00

Farrera és un petit nucli que és a prop de Tírvia. S'hi arriba per una estreta carretereta en mal estat, passant per Burg. Aquest poble va quedar desabitat molts anys fins que una colla de gent jove arribada de fora es va posar mans a la feina. Actualment hi podeu trobar, entre d'altres, el Centre d'Art i Natura. Si us agrada crear, escriure o pintar no dubteu en venir a passar uns dies.
Ahir vaig fer tertúlia amb l'Agustí, nascut a Bretui, la Pilar i la Montserrat de Vilamur. A la tarda vaig entrevistar a la Soledat d'Ainet de Cardós i la Paquita d'Esterri. Avui toca anar a Arcalís. Si voleu contactar amb mi podeu escriure a antropologiaimes arroba gmail.com.

DIA 4

2011-08-04T08:37:00.003+02:00

Les llums del matí són espectaculars. Les coses van a poc a poc. A mig matí la gent de Barcelona, amb els seus cotxes 4 x 4, ja et comencen a adelantar per tots costats. S'han despertat.
Ahir vaig estar amb 4 àvies encantadores: la Ramona, la Blanca, l'Angelina i la Lola. També vaig rebre un correu de l'Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, que també col·labora amb el meu projecte. Una joia.
Una notícia torrenca: Ahir em va comentar la Raquel que havien emès la primera part de la passejada pel Baix Gaià que vam fer. Vam estar en diferents refugis de la darrera Guerra Civil.

DIA 3

2011-08-03T17:34:00.003+02:00

Sembla que hi hagi dos Pirineus. Un és el que coneixem, que està al peu de les carreteres principals. L'altre és als poblets, on s'hi arriba per carreteres estretes i en mal estat.
Ahir vaig contactar amb l'Associació de Dones de Rialp. Avui al matí he estat a Vilamur. I ara, a Esterri, on la Residència ha decidit col·laborar amb el meu projecte.

DIA 2

2011-08-02T12:03:00.003+02:00

Tothom explica dels seus viatges el poc tràfic trobat i els restaurants bons i barats assaborits. Els meus són calorosos, amb un lleuger mal de cap i unes caravanes seleccionades a partir de la Llei de Murphy.
Arribada. Abeurador. Xerradeta amb un veí. Posar les coses al lloc. Sopar.
Esmorzar. Coca dolça de Tírvia. Converses sobre la crisi. Primers contactes.

DIA 1

2011-08-01T07:46:00.003+02:00

Diari Segre de dilluns 1 d'agost de 2011. I Barrufa del mes de juliol de 2011.

DIA 0

2011-07-31T09:32:00.013+02:00

Si poses ordre abans de partir pot ser que passin coses extraordinàries. A la calaixera dels pares tots hi guardem centenars de fotos i diapositives. I el dia abans de marxar penses i si... Sí! Diapositives de Llavorsí. Cap el 1975, segon diumenge de maig, al santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse. Músics, gent ballant, ofici cantat, aplec, 1250 mestres d'altitud, bordes pels voltants que recorden un antic poblat medieval i benedicció del pa (conegut com a caritat). Unes 15 diapositives. Si poseu ordre i trobeu res... escriviu-me! antropologiaimes (arroba) gmail.com

ELS ARMATS a la revista Caramella

2011-07-25T21:28:00.002+02:00

Caramella 25, juliol-desembre 2011

ELS ARMATS al facebook de festes.org

2011-07-23T19:15:00.000+02:00

ELS ARMATS a festes.org

2011-07-22T16:40:00.001+02:00

FESTA DEL QUADRE 2011

2011-07-18T11:55:00.001+02:00

FESTA DEL QUADRE DE 2011 from antropologiaimes.blogspot.com on Vimeo.

ELS GUSSIAIRES COM A EXEMPLE

2011-07-14T19:08:00.001+02:00

"Els gussiaires com a exemple", El Mònic, núm. 157, juliol 2011, pàg. 26

ARMATS DE TORREDEMBARRA al web del Museu Etnològic

2011-07-14T10:15:00.000+02:00

ELS ARMATS al bestiari

2011-07-14T09:59:00.000+02:00

ELS ARMATS al facebook de Creixell

2011-07-14T09:41:00.001+02:00

ELS ARMATS a etnologia.cat

2011-07-13T17:54:00.000+02:00

ELS ARMATS A Patrimoni Etnològic

2011-07-12T20:41:00.003+02:00

http://facebook.com/patrimoni.etnologic

CUNIT

2011-07-10T12:22:00.000+02:00

BALL DE BASTONS I MULASSA DE TORREDEMBARRA A CUNIT, JULIOL DE 2011 from antropologiaimes.blogspot.com on Vimeo.

LES DONES DE L'ALT PIRINEU

2011-07-06T17:26:00.008+02:00

Engeguem el projecte de recuperar les veus de les dones de l'Alt Pirineu gràcies a la Beca Can 2011.
Hi voleu col·laborar?
Necessito contactes als pobles de la Vall Farrera, la Vall de Cardós, la Valls d'Àneu, la Vall de Santa Magdalena i la Vall de Siarb!
Vull entrevistar a 20 dones que tinguin o hagin tingut relació amb aquestes valls per tal de poder recollir com han viscut, com han treballat, com era la seva escola, com es van casar, com s'han relacionat amb l'Alta Muntanya, com han viscut els canvis i l'arribada del turisme.
Aquí teniu el meu contacte: antropologiaimes@gmail.com
Per a més informació us deixo aquí l'enllaç al projecte i l'enllaç al Centre d'Art i Natura de Farrera des d'on treballaré aquest estiu.

COOPERATIVISME CONTRA LA CRISI

2011-06-29T17:48:00.001+02:00

23 de JULIOL

2011-06-28T19:42:00.000+02:00

UNA FULLEJADA

2011-06-27T19:10:00.001+02:00

ARMATS DE TORREDEMBARRA

2011-06-27T08:17:00.003+02:00

El llibre dels Armats torna a estar a la venta. Veieu Ona la Torre.

ELS GUSSIAIRES

2011-06-26T11:55:00.002+02:00

Això és un esborrany. Si el llegiu podeu enviar esmenes a jsmbaixgaia(arroba)hotmail.com abans que surti publicat. Moltes gràcies!

Els Gussiaires com a exemple
El Mònic celebra deu anys i em demanen que col•labori en aquest número especial. Doncs aquí estic, felicitant al Mònic per l’aniversari i compartint amb els lectors algunes reflexions. L’aniversari podria ser una invitació a mirar enrere, parlar sobre aquests deu anys. Però també pot ser una oportunitat per aturar-se i parlar del present i del futur de la nostra vila. La situació econòmica de Torredembarra és molt dolenta. No em refereixo només als comptes municipals -dies enrere vam poder llegir al Diari de Tarragona que l’Ajuntament té un endeutament per habitant força elevat-. Em refereixo a la situació econòmica de la població. El 2010 vam tenir un atur mitjà de 1343 persones. El mes de maig de 2011 hi havia 1408 persones aturades. Pensem que l’atur del 2007 no arribava a les 600 persones. El Producte Interior Brut per persona a Torredembarra és força baix –veieu el web d’Idescat a l’apartat de Torredembarra-. Recordem que el teixit industrial està quasi desmantellat, el sector turístic no està oferint places hoteleres com alguns dels municipis propers, no hi ha espais on desenvolupar projectes d’emprenedoria, l’especulació urbanística ha fet inflar els preus de compra i lloguer de locals, etc. Davant la situació que tots plegats ja coneixem cal molta imaginació i ganes de treballar. Cal oferir valor afegit i alguna cosa que ningú més tingui. Si esdevenim un mar de ciment amb les mateixes ofertes que els competidors podem seguir patint molts anys més. Hi ha molts exemples positius a Torredembarra que marquen un camí de diferenciació i qualitat. És el cas de l’Associació de Gusssiarires de Baix a Mar - gussisdebaixamar.blogspot.com- que, amb la recuperació de les barques, ha donat un element més d’identitat al Barri i a l’hora ha ofert una atracció turística. La recuperació de les tradicions, la restauració dels gussis, la pesca artesanal, les barques varades davant de Baix a Mar i les representacions de l’arribada i subhasta a la platja són bones pràctiques per a projectar-nos cap el futur. Els veïns i veïnes de Torredembarra i les administracions hem de donar suport a aquestes iniciatives pioneres que lliguen molt bé amb un nou model de desenvolupament econòmic i social.
Jordi
antropologiaimes.blogspot.com

EL LLIBRE DELS ARMATS, A TARRAGONA

2011-06-19T11:02:00.001+02:00

Ja podeu trobar el llibre dels Armats de Torredembarra a les llibreries La Rambla i La Capona a Tarragona. També el podeu trobar a totes les llibreries de la Torre.

REBEC

2011-06-18T18:04:00.001+02:00

PESCA ARTESANAL

2011-06-18T17:48:00.001+02:00

LA PESCA ARTESANAL from antropologiaimes on Vimeo.

Retalls de la conferència de Ramon Terrides (ADAMEC) sobre la pesca artesanal en el marc de la Fira Agroecològica El Sedàs i X Trobada Solar realitzada a Torredembarra el mes de juny de 2011.

CIUTATS EN TRANSICIÓ

2011-06-18T09:09:00.002+02:00

CIUTATS EN TRANSICIÓ from antropologiaimes on Vimeo.

Presentació de l'experiència local de Vilanova i la Geltrú de Ciutats en Transició. L'acte es va dur a terme a la Traviesa, a Torredembarra, el marc de la Fira Agroecològica El Sedàs i la Fira Solar.
Va ser un acte que va estar molt bé. La "conferència" va ser coral i vam gaudir de diferents experiències personals. Una cançó tocada en banjo va cloure una vetllada molt agradable.

JA A LA VENDA

2011-06-18T09:07:00.001+02:00

A LA VENDA EL LLIBRE DELS ARMATS DE TORREDEMBARRA
El llibre “Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva Recuperació”, editat per la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra, dels autors locals David Morlà i Jordi Suñé ja és a la venda. Aquest treball va ser presentat el dia de Sant Jordi en el marc dels actes de la Setmana Santa. Posteriorment els llibres van ser retirats en comprovar que hi havia un defecte d'enquadernació. De nou en nou els llibres tornen a ser a la venda als comerços : Corseteria Ciuró, Foto Font, Carme Busquets i a les llibreries Àgora, Carpe Diem i Miquel, on també es poden bescanviar els de la primera remesa. Aquest volum s'ha editat amb el suport del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra i la Diputació de Tarragona.

JA ESTÀ A LA VENTA EL LLIBRE DELS ARMATS

2011-06-04T13:00:00.001+02:00

A partir d'avui al matí ja podeu trobar a les llibreries i botigues el llibre dels Armats.
Ens n'han demanat un per a la revista Caramella i avui l'hem enviat.

FESTA MAJOR

2011-05-29T19:07:00.002+02:00

La cançó dels Cagant Melodies adaptada pels nens i les nenes, tot afegint-hi els nous elements del seguici popular:
Arrels de Torredembarra, Pla Educatiu d'Entorn, 2011, pàg. 71.

LA NOU DE GAIÀ

2011-05-25T12:37:00.002+02:00

Diumenge, 29 de maig a les 10 del matí. Ruta literària conduïda pel Josep Santesmases. Llegiran els seus propis textos molts dels autors/es triats.

Aquest és el text que he llegit avui a La Nou:

1. LA FESTA DEL CENTENARI

Els pobles de la rodalia són plens d’històries que expliquen fets sobrenaturals protagonitzats per l’acció d’algun Sant, d’alguna Santa o una mare de Déu. Normalment, és el «vot de poble» qui tria el personatge del santoral que acaba salvant els habitants d’alguna epidèmia o del mal temps que fa perdre les collites.
Sembla ser que per a fer el «vot de poble» es posaven en una mena d’urna tots els noms del santoral que eren bons candidats per ajudar el municipi. A l’església es feia l’escrutini i el nom del protector o protectora sortia tres vegades consecutives, i es manifestava així la seva voluntat d’ajudar. Seguidament, el poble signava un contracte que l’obligava a organitzar unes festes en el seu honor per sempre més. Només el bisbe podria eliminar aquest compromís. Aquestes devocions tenien la funció no escrita d’aglutinar i cohesionar les societat pageses.
A la Nou de Gaià va ser la Mare de Déu de les Neus qui va salvar la població el 1816. Aquell any patia, per quart estiu consecutiu, pedregades que malmetien les collites de raïm. La Nou va fer un «vot de poble» i va escollir la Mare de Déu de les Neus. Des de llavors, els nouencs i les nouenques organitzen la Festa de la Mare de Déu de les Neus.
El 1916 es va celebrar amb molta joia els 100 anys del «vot de poble». Durant sis dies es van suspendre les activitats laborals. Es van emblanquinar les cases i es van engalanar els carrers i les places amb pins, arcs de triomf, símbols marians i «caprichosos farolillos que, de noche, daban a nuestro pueblo un aspecto fantástico». Durant tres dies, del 4 al 6 d’agost, La Nou es va quedar petita «para contener aquella multitud, siendo preciso que se utilizara la plaza como continuación del templo».
Jordi, El Nou Gaià, núm. 11 (febrer 2009)

SANT JORDI

2011-05-03T08:14:00.001+02:00

La foto la va fer la Belén:

SURSYSTEM

2011-05-02T18:19:00.003+02:00

El Marcelo és un company d'estudis. És sociòleg. Ell i altres amics, com el Miguel -que és historiador-, tiren endavant un fanzine ben curiós. Es diu Sursystem i s'edita a Colòmbia i Catalunya. Fan una edició en català i una en castellà. No és cap empresa ni ben bé una entitat. Cada fanzine és temàtic. S'hi barregen articles i dibuixos. Els seus eixos són la música, el mestissage, la globalització i la cultura en general. En cap cas els mou l'afany de lucre si no una voluntat sense límits d'aprendre i compartir, comunicar-se 2.0. El punt de vista crític està assegurat.
He deixat plecs d'exemplars al Bar La Torre, a l'Astut i a la Traviesa. Espero que us agradi. Aquí teniu el seu enllaç virtual:
http://sursystem2.blogspot.com/

ARRELS DE TORREDEMBARRA

2011-04-28T16:38:00.002+02:00