VISCA SANTA ROSALIA!


Fa molt i molt de temps, cap el 1640 segons la tradició, va succeir un fet extraordinari. Llavors Torredembarra no tenia blocs de pisos. I on ara hi ha Baix a Mar només hi havia algunes botigues de pescadors. Al litoral tot eren muntanyans i aiguamolls, des del Roquer fins a Roda de Berà. Els pirates encara feien de les seves!

Els camps de conreu es perdien a l’horitzó. La vila eren quatre carrers! Hi havia l’església antiga, els portals, la muralla, el castell vell, el Palau dels Icard construït de no feia gaires anys i unes quantes cases de pagesos. Llavors Clarà era encara un municipi independent! No cal que us digui que els cotxes no s’havien inventat i que la gent anava d’un lloc a un altre caminant o amb el carro.

La felicitat de la gent de la Torre va desaparèixer de sobte. Una terrible guerra va afectar aquestes terres. Era la Guerra dels Segadors. Ja sabeu que sempre plou sobre mullat? Una espantosa epidèmia va omplir de malalts totes les cases. Era la pesta! Ningú sabia com solucionar aquell problema. Els infants tenien gana i ningú podia treballar la terra. La gent estava trista i els metges no sabien com curar a ningú. Ho van provar de totes les maneres possibles però el poble cada cop estava pitjor. A les botigues ja no quedaven aliments per vendre i les cabres ja no donaven llet. L’esperança dels torrencs i les torrenques va desaparèixer.

Un dia, quan ja ningú tenia ànims per a res, un rodamón va trucar a cal Saia, al carrer Ample. La senyora de la casa va obrir la porta i va preguntar amb una mica de por: “Què voleu bon home?” Aquell vagabund va demanar una mica de menjar i aigua per a poder seguir el seu camí. Però la senyora li va explicar que era impossible. En aquella casa tots estaven malalts i no tenien aliments. Totes les cases estaven igual.

De manera misteriosa l’home es va acostar i va dir: “Per acabar amb l’horrible epidèmia que patiu heu d’anar a Tarragona. En aquella ciutat, a cal Serrahima, al carrer Cavallers número 6, s’hi amaga a les golfes un quadre de santa Rosalia. Cal que el porteu a la Torre i que el passegeu pels seus carrers. La pesta desapareixerà”.

El rodamón va marxar i la senyora de la casa es va quedar tremolant de por. Va decidir no perdre el temps i anar a avisar al mossèn. El capellà, però, no se la va creure. Llavors la dona va explicar-ho a l’alcalde. Ràpidament va córrer la veu. Calia provar-ho. No tenien res a perdre!

Entre tots van crear una comissió de veïns per a anar a buscar el quadre. “M’apunto! Jo vindré!” deia la gent.

Amb un carro estirat per un animal es van plantar a Tarragona al cap de poques hores. Es van dirigir cap al carrer Cavallers, prop de la Catedral. En arribar davant la porta van fer silenci. “Toc, toc, toc!” Es va obrir la porta lentament. Un senyor gran els va atendre molt amablement. No coneixia pas que a les seves golfes hi hagués cap quadre. De totes maneres no va tenir cap problema en comprovar-ho. “Sí!” Tapat amb una manta vella hi havia el quadre de santa Rosalia. “L’hem trobat!” van cridar tots alhora.

Al cap d’unes hores ja tornaven a ser a la nostra vila amb la pintura de santa Rosalia. A l’entrada de la Torre els esperava molta gent. Ningú sabia què passaria però era l’última esperança que tenien. Es va organitzar una processó. Hi anava l’alcalde i el mossèn, la canalla i la gent gran. Van treure les forces que els quedaven per passar per tots els carrers de Torredembarra.

Al cap d’uns dies la pesta havia desaparegut! Els nens i les nenes tornaven a córrer i a jugar, els pagesos llauraven de nou els seus camps, les sínies giraven amb més força que mai, els pescadors es feien a la mar, els esparters es posaven mans a la feina. La nostra vila havia superat aquella terrorífica pesta! “Visca santa Rosalia!” cridava tothom.

Des de llavors, santa Rosalia és la patrona de Torredembarra. Per la Festa del Quadre, que és el 15 de juliol, es recorda l’arribada de la imatge de santa Rosalia i la fi de la pesta. I el 4 de setembre se celebra en honor seu la festa major coincidint amb la data de la seva mort.

-BLANCH, Joan Carles i SUÑÉ, Jordi (2010): Arrels de Torredembarra. Torredembarra: Pla Educatiu d’Entorn de Torredembarra.
-BAYÉS, Pilarín i NOLLA, Joaquim (2001): Petita història de Torredembarra. Torredembarra: Editorial Mediterrània.
-Jordi GUASCH (2010): El culte a santa Rosalia a Torredembarra (del segle XVII al XXI) Volum I (1652-1939). Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.

-Rosalino ROVIRA (1935): Santa Rosalía. Virgen palermitana. Tarragona: Impremta Sc. Torres&Virgili.

Comentaris