FENT LA GUERRA A CUBA

Article per al Diari de la Torre.
Hi ha una Cuba que no és la dels indians, oblidada, ruda i violenta. És la Cuba en guerra. ¿I què hi feien veïns del Baix Gaià lluitant amb els espanyols per mantenir aquella colònia a finals del segle XIX? Mantenir la “indisoluble unidad de España”. Us sona aquesta cançó? Davant les pretensions secessionistes de l’illa, Madrid va reaccionar amb totes les seves forces. Per anar al front, a les trinxeres, els exèrcits mai han agafat els fills dels rics. Aquesta ocasió no va ser una excepció. Fills de boters i de pagesos humils van ser enviats a defensar uns interessos econòmics i unes terres que no eren les seves. I, és clar, alguns hi trobaren la mort. El 1898 Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines, però al cap de set anys ja trobem els grans exportadors, entre ells algun torrenc, tornant a establir contactes amb la illa per tal d’emprendre l’activitat econòmica perduda.

A la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) sabem que hi va perdre la vida el torrenc Josep Mauri. Posteriorment, a la definitiva Guerra de Independència Cubana (1895-1898) he pogut documentar una colla de soldats, encara que calculo que podrien haver estat molts més.

De Torredembarra sabem que hi van morir Rafael Casasús Serra, el 1900, i Sebastià Mallafré Solé, que era soldat del Regiment de Caballeria de Sagunt de l’Exèrcit de Cuba i que possiblement morí el 1899. També van lluitar-hi tota una colla que van rebre la solidaritat material dels veïns de la Torre que van recollir fons per ells durant la festa major de 1896. Els beneficiats van ser: Francisco Español Vallvé, Joan Fernández Recasens, Pau Carbonell, Jacinto Solé Solé, Pere Suñé Cervían, Pau Casasús Mercadé, Arturo Vives, Casimiro Porta Guasch, Mariano Ciuró Saumell, Fernando Ciuró Saumell, Joan Gibert Rovira, Josep Sardà Figuerola, Rafael Cervían Piñol, Adrià Samaniego Guasch, Joaquim Roig Escarell, Joaquim Castro Garcia, Joan Mercadé Batalla, Adrià Samaniego Solé i Josep Garcia Virgili. Tots ells estaven “servint” a València quan van ser cridats per anar a Cuba.

Sabem també que el 1899 van ser repatriats, segurament de Cuba, Salvador Olivé de la Pobla de Montornès i Josep Armengol del Catllar.

Del Catllar també hi anà a Cuba Pere Morgades, que tornà ferit.

De Salomó se sap que hi lluitaren Josep Fernández de cal Pep Sec, Josep Virgili del Manou, Joan Colet de cal Pere Benet, de cal Calvet, Joan Borràs Virgili de cal Pau Ferrer i el Joan Xic.

L’octubre de 1897 la premsa informava de la mort de diferents soldats a Cuba entre els quals trobem Joaquim Guardia Ventura, fill de la Riera que havia batallat al Regiment Luchana i Jordi Oliver Plana del Catllar, del Regiment Vergara. El desembre de 1898 arribaven repatriats des de Cuba i Filipines Joan Solé d’Altafulla i Anselm Magriñà d’Ardenya.

El gener de 1899 tornaven “repatriats”, suposo que des de Cuba, els següents soldats: Andreu Ballester i Ramon Ballester d’Altafulla.

A part de les morts, la pèrdua de Cuba va suposar un gran entrebanc per a les exportacions de vi d’aquests pobles.

Després de Cuba vindrien altres guerres, com la del Marroc, on també participaren alguns dels nostres veïns. En parlarem.
Si teniu més dades o documents no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.


(LA IMATGE ÉS UN QUADRE DE RAMON PADRÓ I REPRESENTA UNA COLLA DE SOLDATS CATALANS ANANT A FER LA GUERRA A CUBA, 1868-1878) 

Comentaris